Web Amics de la Bressola
PRESENTACIÓ REVISTA MIRMANDA: PARLEM D'EUROPA DES DE LA CATALUNYA DEL NORD #40anysBRESSOLA
L'acte organitzat pels Amics de la Bressola porta, al Centre Comarcal Lleidatà, també comptarà amb la participació de l'Associació d'Amics de Prada: que farà una introducció del paper de l'Associació en les relacions Nord-Sud i amb la resta de Països Catalans.
La presentació de la Revista Mirmanda serà a càrrec d'Òscar Jané i Geoffroy Lourdou.
I també es farà una presentació dels actes 40è aniversari de La Bressola a càrrec del president de l'Associació d'Amics de la Bressola, Aleix Andreu.
L'acte clourà amb un tast de vins de Catalunya Nord amb La Vinícola
Dijous, 29 d'octubre: 7 tarda
Centre Comarcal Lleidatà
Gran Via de les Corts Catalanes, 592, 1
Barcelona
Pàgines
▼
Manifest: ENLLAÇATS PER UN ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ
La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua llença una campanya per demanar el bastiment d'un Espai de Comunicació en Català i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió
Enllaçats impulsa un Manifest amb un gran suport d'entitats culturals i sindicals de tot el territori catalanoparlant, obert a l'adhesió de col·lectius i personalitats del món de la cultura i defensa de la llengua.
El Manifest denuncia la greu situació general dels mitjans en català, la no reobertura de RTVV i el greuge comparatiu que pateix la llengua pròpia respecte les llengües estatals, com el castellà.
ExLL vol presentar pròximament la campanya a Barcelona, València, Palma, Andorra i Perpinyà.
Per adherir-se al manifest cal enviar un correu:e a: enllacatsperlallengua@gmail.com
“ENLLAÇATS PER UN ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ”
Reclamen
la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió en la
nostra llengua
La xarxa d’entitats en defensa del català d’Enllaçats per la Llengua constatem que:
Les recents eleccions a Aragó, les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià han configurat unes majories de govern favorables a l’ús i la presència pública de la llengua pròpia.
Tot i això, no hi ha hagut cap progrés visible en el camp dels mitjans de comunicació en català, on la situació és realment preocupant: al País Valencià, la ràdio i la televisió públiques valencianes continuen tancades i continua impedint-se la recepció de les emissions Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); a les Illes Balears tampoc no es reben aquestes emissions, i inversament, les d'IB3, la televisió de les Illes, no arriba a Catalunya, que, al seu torn, no rep les emissions d'IB3 ni, evidentment, les de la radiotelevisió pública valenciana.
Contràriament, la presència de mitjans públics i privats en castellà és aclaparadora i l'Estat, per la seva banda, no pren cap mesura per reequilibrar aquesta situació. De fet, no sols no fomenta la presència normal del català en els mitjans sinó que la dificulta i fins i tot arriba a incomplir de manera flagrant la legislació internacional que ha subscrit: la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que, en l'article 11.2 compromet l'Estat espanyol “a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima".
Per tot això,
INSTEM els governs corresponents a
Reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana, en la línia de la reciprocitat de la recepció aprovada pels parlaments de Catalunya i del País Valencià en un conveni signat el 2013, acord que caldria generalitzar a tota l'àrea catalanoparlant.
Recuperar amb la màxima urgència les emissions de la ràdio i la televisió valencianes que el govern del PP va clausurar de manera vergonyosa.
Fer efectives que totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en català. L’oferta pública i privada de ràdios i televisions en la llengua estatal corresponent és massiva als nostres territoris i els mitjans públics han de complir la missió, establerta legalment i imprescindible socialment, de promoure la llengua pròpia, i de superar el desequilibri radical actual.
Establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc., cooperació que fomenta la nostra indústria audiovisual i permet reduir els costs i maximitzar els resultats, alhora que obre els ciutadans de cada territori a accents i perspectives diverses i enriquidores de la nostra llengua.
I, en darrer lloc, però no menys important, exigim al govern de l’Estat espanyol que, com és la seva obligació, sigui respectuós amb tots els seus ciutadans catalanoparlants i defensi els seus drets, i per tant també la seva llengua, i, conseqüentment amb això, no sols asseguri la lliure recepció de les emissions en català sinó també promogui una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua --que l’Estat hauria de considerar seva també en els fets-- tinguin una presència social àmplia i normal, tal com ara ho fa només per al castellà.
Així mateix, convidem totes les persones, entitats i col·lectius que defensin la llengua catalana a signar aquest manifest, denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.
Barcelona, València, Palma, Andorra, Perpinyà, l’Alguer, 24 d'octubre de 2015
Primers signants (per ordre alfabètic):
-Acció Cultural del País Valencià_ACPV
-Agrupació Borrianenca de Cultura
-Associació d'Amics de la Bressola
-Associació Cívica per la Llengua El Tempir
-Acció Cultural dels Països Catalans
-Amics de cerdanya
-La Bressola, escoles catalanes de la Catalunya Nord
- Ca Revolta
-Castelló per la Llengua
-Catalans sense fronteres
-Centre Excursionista de l'Alguer
-Comunitat Educativa "Escola dels Encants"
-Escola Valenciana_FEV
-Estira la llengua
-Federació d'Organitzacions de la Llengua Catalana_FOLC
-Intersindical-CSC
-Intersindical Valenciana
-Moviment Franjolí per la Llengua
-Òmnium Cultural de l'Alguer
-Plataforma pel Dret a Decidir-País Valencià
-Plataforma pel Dret de Decidir_PDD
-Plataforma per la Llengua
-Sectorial Veïns per la Independència ANC
-STEI-intersindical Illes Balears
-STEPV-iv
-USTEC-STEs (IAC)
Per adherir-se a la campanya i per més informació:
enllacatsperlallengua@gmail.com
http://exllengua.blogspot.com.es/
Contacte País Valencià: Vicent Maurí: 639 60 69 91
Contacte Illes Balears: Mª Antònia Font: 619 78 38 84
Contacte Principat i Catalunya Nord: Montserrat Higueras: 647 72 97 56
Contacte Franja: Òscar Adamuz: 628 08 18 69
Contacte Andorra: Agustí Mas: 00376 35 40 10
Tot i això, no hi ha hagut cap progrés visible en el camp dels mitjans de comunicació en català, on la situació és realment preocupant: al País Valencià, la ràdio i la televisió públiques valencianes continuen tancades i continua impedint-se la recepció de les emissions Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); a les Illes Balears tampoc no es reben aquestes emissions, i inversament, les d'IB3, la televisió de les Illes, no arriba a Catalunya, que, al seu torn, no rep les emissions d'IB3 ni, evidentment, les de la radiotelevisió pública valenciana.
Contràriament, la presència de mitjans públics i privats en castellà és aclaparadora i l'Estat, per la seva banda, no pren cap mesura per reequilibrar aquesta situació. De fet, no sols no fomenta la presència normal del català en els mitjans sinó que la dificulta i fins i tot arriba a incomplir de manera flagrant la legislació internacional que ha subscrit: la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que, en l'article 11.2 compromet l'Estat espanyol “a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima".
Per tot això,
INSTEM els governs corresponents a
Reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana, en la línia de la reciprocitat de la recepció aprovada pels parlaments de Catalunya i del País Valencià en un conveni signat el 2013, acord que caldria generalitzar a tota l'àrea catalanoparlant.
Recuperar amb la màxima urgència les emissions de la ràdio i la televisió valencianes que el govern del PP va clausurar de manera vergonyosa.
Fer efectives que totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en català. L’oferta pública i privada de ràdios i televisions en la llengua estatal corresponent és massiva als nostres territoris i els mitjans públics han de complir la missió, establerta legalment i imprescindible socialment, de promoure la llengua pròpia, i de superar el desequilibri radical actual.
Establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc., cooperació que fomenta la nostra indústria audiovisual i permet reduir els costs i maximitzar els resultats, alhora que obre els ciutadans de cada territori a accents i perspectives diverses i enriquidores de la nostra llengua.
I, en darrer lloc, però no menys important, exigim al govern de l’Estat espanyol que, com és la seva obligació, sigui respectuós amb tots els seus ciutadans catalanoparlants i defensi els seus drets, i per tant també la seva llengua, i, conseqüentment amb això, no sols asseguri la lliure recepció de les emissions en català sinó també promogui una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua --que l’Estat hauria de considerar seva també en els fets-- tinguin una presència social àmplia i normal, tal com ara ho fa només per al castellà.
Així mateix, convidem totes les persones, entitats i col·lectius que defensin la llengua catalana a signar aquest manifest, denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.
Barcelona, València, Palma, Andorra, Perpinyà, l’Alguer, 24 d'octubre de 2015
Primers signants (per ordre alfabètic):
-Acció Cultural del País Valencià_ACPV
-Agrupació Borrianenca de Cultura
-Associació d'Amics de la Bressola
-Associació Cívica per la Llengua El Tempir
-Acció Cultural dels Països Catalans
-Amics de cerdanya
-La Bressola, escoles catalanes de la Catalunya Nord
- Ca Revolta
-Castelló per la Llengua
-Catalans sense fronteres
-Centre Excursionista de l'Alguer
-Comunitat Educativa "Escola dels Encants"
-Escola Valenciana_FEV
-Estira la llengua
-Federació d'Organitzacions de la Llengua Catalana_FOLC
-Intersindical-CSC
-Intersindical Valenciana
-Moviment Franjolí per la Llengua
-Òmnium Cultural de l'Alguer
-Plataforma pel Dret a Decidir-País Valencià
-Plataforma pel Dret de Decidir_PDD
-Plataforma per la Llengua
-Sectorial Veïns per la Independència ANC
-STEI-intersindical Illes Balears
-STEPV-iv
-USTEC-STEs (IAC)
Per adherir-se a la campanya i per més informació:
enllacatsperlallengua@gmail.com
http://exllengua.blogspot.com.es/
Contacte País Valencià: Vicent Maurí: 639 60 69 91
Contacte Illes Balears: Mª Antònia Font: 619 78 38 84
Contacte Principat i Catalunya Nord: Montserrat Higueras: 647 72 97 56
Contacte Franja: Òscar Adamuz: 628 08 18 69
Contacte Andorra: Agustí Mas: 00376 35 40 10
Nou curs de català a l'Alguer a cura d'Òmnium Cultural
Com en anys anteriors, són obertes les inscripcions per al curs d'alguerès 2015-2016 que imparteix Òmnium Cultural de l'Alguer. El curs és de franc i obert a tothom i l'impartirà Carla Valentino, vicepresidenta de l'entitat.
Font: Alguer.it
Òmnium Cultural: inscripcions al curs d'alguerés
Com als anys passats l´ensenyant siguerà Carla Valentino. Lo curs, de livell A2 (Base) segon lo Quadro Comú Europeu de Referència per les Llengües, és gratuït i és obert a tots
Òmnium Cultural: inscripcions al Curs de alguerés
ALGUER - L'Òmnium Cultural de l'Alguer, informa que són obertes les inscripcions al Curs d'alguerés per l'any escolàstic 2015-2016. Com als anys passats l'ensenyant siguerà Carla Valentino. Lo curs, de livell A2 (Base) segon lo Quadro Comú Europeu de Referència per les Llengües, és gratuït i és obert a tots. Enguany hi sigueran dues classes: la primera, endiriçada sigui a qui no coneix l'alguerés i se vol acostar a aqueixa llengua, sigui a qui ja el parla i vol emparar també al llegir i a l'escriure; la segona, d'aprofundiment de la gramàtica i de la sintaxi, per qui ha ja freqüentat cursos d'alguerés als anys passats, i vol millorar la pròpia capacitat de comunicar en forma escrita en manera ràpida i moderna. Una exigència que a dies d'avui, amb l'ús de facebook i dels altros "social network" és sempre més actual. Les llicions, se tengueran als locals de l'Òmnium Cultural de l'Alguer, al carrer Mazzini, 99, cada dijous a les hores 17.30, i escomençaran lo 22 d'octubre, amb la presentació del curs. Per s'inscriure i per tendre ulteriors informacions se pot enviar una email a omnium.alguer@gmail.com o telefonar al número 3450099227. Per garantir a tots los participants la justa atenció, lo número de les inscripcions siguerà limitat.
En la foto: Carla Valentino
Font: Alguer.it
Òmnium Cultural: inscripcions al curs d'alguerés
Com als anys passats l´ensenyant siguerà Carla Valentino. Lo curs, de livell A2 (Base) segon lo Quadro Comú Europeu de Referència per les Llengües, és gratuït i és obert a tots
Òmnium Cultural: inscripcions al Curs de alguerés
ALGUER - L'Òmnium Cultural de l'Alguer, informa que són obertes les inscripcions al Curs d'alguerés per l'any escolàstic 2015-2016. Com als anys passats l'ensenyant siguerà Carla Valentino. Lo curs, de livell A2 (Base) segon lo Quadro Comú Europeu de Referència per les Llengües, és gratuït i és obert a tots. Enguany hi sigueran dues classes: la primera, endiriçada sigui a qui no coneix l'alguerés i se vol acostar a aqueixa llengua, sigui a qui ja el parla i vol emparar també al llegir i a l'escriure; la segona, d'aprofundiment de la gramàtica i de la sintaxi, per qui ha ja freqüentat cursos d'alguerés als anys passats, i vol millorar la pròpia capacitat de comunicar en forma escrita en manera ràpida i moderna. Una exigència que a dies d'avui, amb l'ús de facebook i dels altros "social network" és sempre més actual. Les llicions, se tengueran als locals de l'Òmnium Cultural de l'Alguer, al carrer Mazzini, 99, cada dijous a les hores 17.30, i escomençaran lo 22 d'octubre, amb la presentació del curs. Per s'inscriure i per tendre ulteriors informacions se pot enviar una email a omnium.alguer@gmail.com o telefonar al número 3450099227. Per garantir a tots los participants la justa atenció, lo número de les inscripcions siguerà limitat.
En la foto: Carla Valentino
L'STEI-i inicia a Mallorca el cicle de conferències: "L'escola que volem"
El sindicat d'ensenyament de les Illes Balears STEI-intersindical enceta el proper dia 22 d'octubre la primera de les conferències del Cicle "L'ESCOLA QUE VOLEM. EDUCACIÓ PÚBLICA: qualitat i compromís".
S'ha sol·licitat el reconeixement en hores de formació a la Conselleria d'Educació.
El cicle és obert a tothom.
Per tenir dret a certifiació cal fer la inscripció a http://bit.ly/1MbnWp6
S'ha sol·licitat el reconeixement en hores de formació a la Conselleria d'Educació.
El cicle és obert a tothom.
Per tenir dret a certifiació cal fer la inscripció a http://bit.ly/1MbnWp6
Gràcia recorda el compromís d'Ovidi Montllor amb la llengua, la societat i el País
Aquest dimarts 13 d'octubre, a la vila de Gràcia, ha tingut lloc un acte del Correllengua 2015 en homenatge a la figura del cantautor valencià Ovidi Montllor i el seu compromís vers la societat, la llengua i el País.
La jornada va començar amb una xerrada dels professors Josep Guia i Francesc Viadel, presentada per Òscar Adamuz (Enllaçats per la Llengua), que ressaltà la necessitat de furgar en la persona d'Ovidi, més enllà de la icona mediàtica en què sha convertit avui dia.
Començà la intervenció del periodista i escriptor d'Algemesí, Francesc Viadel, que va explicar com, sent molt jove, va conèixer el seu admirat Ovidi i posteriorment va poder entrevestar-li en el seu pis de Barcelona. Viadel va qualificar de"miracle" el fet que s'hagi recuperat la figura i l'obra d'Ovidi Montllor després de passar molts anys d'ostracisme, i ho atribuí al fet que l'obra i el pensament del d'Alcoi connectava amb les classes populars i no quedà desfasat. "És com si mai no hagués marxat", va dir.
A continuació intervingué Josep Guia, històric activista independentista, que va exposar una presentació de fotografies d'Ovidi Montllor de la seva col·lecció personal (algunes d'elles pràcticament inèdites), que representaven diferents moments de la vida del cantautor. Guia posà l'accent en el compromís de Montllor per aconseguir les llibertats democràtiques i nacionals.
El professor de la UV també parlà sobre el paper d'Ovidi com a divulgador de l'obra d'Estellés i explicà alguna anècdota quant a la fama de "Casanova" del cantant.
Després d'ambdós intervencions, hi hagué un torn obert de paraules, on començà un col·loqui entre els assistents, que acabà per donar pas a l'actuació musical que arrodoniria l'acte d'ahir, celebrat al Centre Artesà Tradicionarius enmig d'un gran ambient. El concert acústic de les cançons d'Ovidi fou a càrrec de Cati Plana, David Farrarós i Marc Figuerola.
La jornada fou organitzada per l'ANC de Gràcia, coordinada per la CAL, amb la col·laboració de diverses entitats de Gràcia i el suport d'Enllaçats per la Llengua.
Fotos: Correllengua de Gràcia (twitter)
La jornada va començar amb una xerrada dels professors Josep Guia i Francesc Viadel, presentada per Òscar Adamuz (Enllaçats per la Llengua), que ressaltà la necessitat de furgar en la persona d'Ovidi, més enllà de la icona mediàtica en què sha convertit avui dia.
Començà la intervenció del periodista i escriptor d'Algemesí, Francesc Viadel, que va explicar com, sent molt jove, va conèixer el seu admirat Ovidi i posteriorment va poder entrevestar-li en el seu pis de Barcelona. Viadel va qualificar de"miracle" el fet que s'hagi recuperat la figura i l'obra d'Ovidi Montllor després de passar molts anys d'ostracisme, i ho atribuí al fet que l'obra i el pensament del d'Alcoi connectava amb les classes populars i no quedà desfasat. "És com si mai no hagués marxat", va dir.
A continuació intervingué Josep Guia, històric activista independentista, que va exposar una presentació de fotografies d'Ovidi Montllor de la seva col·lecció personal (algunes d'elles pràcticament inèdites), que representaven diferents moments de la vida del cantautor. Guia posà l'accent en el compromís de Montllor per aconseguir les llibertats democràtiques i nacionals.
El professor de la UV també parlà sobre el paper d'Ovidi com a divulgador de l'obra d'Estellés i explicà alguna anècdota quant a la fama de "Casanova" del cantant.
Després d'ambdós intervencions, hi hagué un torn obert de paraules, on començà un col·loqui entre els assistents, que acabà per donar pas a l'actuació musical que arrodoniria l'acte d'ahir, celebrat al Centre Artesà Tradicionarius enmig d'un gran ambient. El concert acústic de les cançons d'Ovidi fou a càrrec de Cati Plana, David Farrarós i Marc Figuerola.
La jornada fou organitzada per l'ANC de Gràcia, coordinada per la CAL, amb la col·laboració de diverses entitats de Gràcia i el suport d'Enllaçats per la Llengua.
Fotos: Correllengua de Gràcia (twitter)
Xerrada sobre l'Ovidi compromès a Gràcia amb el suport d'Enllaçats [Correllengua 2015]
El proper dimarts 13 d'octubre a les 19.30 es celebrarà al Centre Artesà Tradicionarius de Gràcia (Barcelona) una xerrada sobre l'Ovidi Montllor compromès, quant a l'activisme i la lluita del cantautor valencià.
La jornada s'emmarca en els actes de cloenda del Correllengua 2015, que enguany commemora el vintè aniversari de la mort d'Ovidi Montllor, i és coordinat i organitzat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua_CAL i l'ANC de Gràcia, amb la col·laboració de diverses associacions de Gràcia i el suport de la plataforma d'Enllaçats per la Llengua.
La conferència comptarà amb dues persones molt significades i compromeses del País Valencià: l'històric activista i militant del PSAN, Josep Guia, i l'escriptor i periodista Francesc Viadel, especialista en el moviment anticatalanista conegut com a "blaverisme".
Presentarà l'acte Òscar Adamuz, responsable de comunicació d'Enllaçats per la Llengua i, a l'acabar la xerrada, començarà un breu concert acústic d'algunes cançons de l'autor de l'homenatjat autor d'Alcoi, a càrrec de Cati Plana, Marc Figuerola i David Farrarós.
Font: Assemblea Nacional Catalana de Gràcia
La jornada s'emmarca en els actes de cloenda del Correllengua 2015, que enguany commemora el vintè aniversari de la mort d'Ovidi Montllor, i és coordinat i organitzat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua_CAL i l'ANC de Gràcia, amb la col·laboració de diverses associacions de Gràcia i el suport de la plataforma d'Enllaçats per la Llengua.
La conferència comptarà amb dues persones molt significades i compromeses del País Valencià: l'històric activista i militant del PSAN, Josep Guia, i l'escriptor i periodista Francesc Viadel, especialista en el moviment anticatalanista conegut com a "blaverisme".
Presentarà l'acte Òscar Adamuz, responsable de comunicació d'Enllaçats per la Llengua i, a l'acabar la xerrada, començarà un breu concert acústic d'algunes cançons de l'autor de l'homenatjat autor d'Alcoi, a càrrec de Cati Plana, Marc Figuerola i David Farrarós.
Font: Assemblea Nacional Catalana de Gràcia
Intersindical Valenciana, IAC i Stei-i, junts per un espai comunicatiu en català
Intersindical Valenciana, IAC i STEI - Intersindical per un espai comunicatiu en la nostra llengua
Els sindicats exigeixen la reobertura de RTVV i la reciprocitat de TV3 i IB3
Els resultats electorals als territoris de parla catalana han configurat unes majories de govern favorables a l’ús i la presència pública de la llengua pròpia. Afortunadament, les polítiques lingüicides del PP són ja un mal record al País Valencià, les Illes Balears i també l’Aragó. Ens trobem, doncs, en una conjuntura política nova i més favorable, quant a promoció de la llengua, des de fa molts anys.
Però malgrat aquesta conjuntura, el fet real és que en l’àmbit dels mitjans de comunicació, i sobretot en la ràdio i la televisió, no hi ha hagut, de moment, cap avanç significatiu. El panorama és especialment preocupant al País Valencià, on la RTVV, la ràdio i la televisió públiques valencianes continuen tancades, clausurats els repetidors que permetien rebre les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), és a dir TV3, Catalunya Ràdio, etc., i es continua sense cap acord per a veure la televisió de les Illes Balears, IB3. A les Illes no es reben tampoc les emissions de la CCMA, tot i que sí que hi continua emetent IB3. I a Catalunya tampoc no arriba IB3 ni, evidentment, la ràdio i la televisió valencianes.
Davant d’aquesta situació, Intersindical Valenciana (IV), Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i el Sindicat de Treballadores i Treballadors Intersindical Illes (STEI-i) volem mostrar la nostra preocupació per la manca de progressos visibles per a recuperar les emissions de què disposàvem fins fa poc als diversos territoris de parla catalana. Ara mateix, l’oferta televisiva i radiofònica arracona la nostra llengua a una presència mínima, molt llunyana d’un mínim d’un 50%, o bé quasi inexistent, com és el cas del País Valencià.
Per aquest motiu les tres organitzacions, IV, IAC i STEI-i demanem als tres governs implicats, valencià, català i balear, de manera immediata:
1. Al Govern valencià, recuperar amb urgència les emissions de la RTVV, la ràdio i la televisió valencianes, que el govern del PP va clausurar de manera vergonyosa.
2. I reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris. En aquest sentit, fem notar que els parlaments de Catalunya i del País Valencià ja han acordat la reciprocitat de les emissions en un conveni signat el 2013, acord que caldria generalitzar a totes les parts, per assegurar que totes les emissions arriben a tots els territoris.
De la mateixa manera, instem els governs perquè:
1. Totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en la nostra llengua. L’oferta pública i privada de ràdios i televisions en castellà és massiva als nostres territoris i els mitjans públics han de complir la missió, establerta legalment i imprescindible socialment, de promoure la llengua pròpia, i de superar l’actual desequilibri radical.
2. Acorden la necessària col·laboració entre els tres ens públics per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc., col·laboració que permet reduir els costs i maximitzar els resultats.
3. S’incentivi la creació d’una indústria audiovisual que afavoreixi aquestes emissions, com també la formació i l’ocupació dels professionals dels diversos sectors (tècnics, periodistes, càmeres, locutors, actors, productors, lingüistes i un llarg etcètera).
Per tot això, urgim els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i especialment el govern de l’Estat espanyol a complir l’article 11.2 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que els compromet, com a part signant, “a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua”.
I sobretot exigim al govern de l’Estat espanyol que abandoni la política de dificultar la recepció d’aquestes emissions que fins ara ha practicat. Com a govern respectuós amb tots els seus ciutadans i les seves llengües, no sols hauria d’assegurar la lliure recepció de les emissions en català sinó també promoure una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua -que l’Estat hauria de considerar seva també en els fets- tinguin una presència social àmplia i normal, tal com ara ho fa només per al castellà.
Les tres organitzacions, IV, IAC i STEI-i, estarem al costat dels governs per fer possible la lliure recepció de tots els mitjans públics en català a tots els territoris perquè això sigui una realitat de manera immediata. Perquè ara és el temps d’uns mitjans de comunicació públics, rigorosos i en català.
València, Barcelona, Palma, 7 d’octubre de 2015
Activitats de setembre de les entitats d'Enllaçats per la Llengua
En record de la mort del nostre company, el mestre i activista Miquel Albero, reduïm a una sola informació per entitat durant aquest mes.
Enllaçats per la Llengua:
Dol per la mort de Miquel Albero
STEI-intersindical Illes Balears:
Reunió amb Conselleria d'Educació
Òmnium Cultural de l'Alguer:
Auguris d'Òmnium l'Alguer als catalans
Òmnium Cultural de l'Alguer:
Auguris d'Òmnium l'Alguer als catalans
Obra Cultural de l'Alguer:
Guanyador del Premi Literari "Rafael Sari"
Plataforma per la Llengua l'Alguer:
Celebració de la Festa de "Les Maries"
Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC):
Xiulem llibertat
Plataforma pel Dret a Decidir (PDD):
Plataforma per la Llengua l'Alguer:
Celebració de la Festa de "Les Maries"
Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC):
Xiulem llibertat
Plataforma pel Dret a Decidir (PDD):
Dóna suport a les entitats multades
Intersindical-CSC:
Setembre 2015; omplim els carrers, omplim les urnes!
USTEC-STEs-IAC:
Trobada IAC amb els grups parlamentaris
Xarxa d'Entitats Cíviques i culturals dels Països Catalans:
Intersindical-CSC:
Setembre 2015; omplim els carrers, omplim les urnes!
USTEC-STEs-IAC:
Trobada IAC amb els grups parlamentaris
Xarxa d'Entitats Cíviques i culturals dels Països Catalans:
Les quatre columnes de Puig i Cadafalch
Centre de Cultura catalana d'Andorra:
Brams d'ase no arriben al cel, Maria Cucurull
Centre de Cultura catalana d'Andorra:
Brams d'ase no arriben al cel, Maria Cucurull
Enllaçats No Acatem (ENA):
Carles Salvador, mestre, escriptor i gramàtic
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans_SEPC:
11S. Països Catalans: en marxa cap a la llibertat!
Carles Salvador, mestre, escriptor i gramàtic
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans_SEPC:
11S. Països Catalans: en marxa cap a la llibertat!
Coordinadora Obrera SIndical (COS):
No al continuisme de les polítiques educatives
Acció Cultural Països Catalans:
Set de Set. Principat: Entrevista a Sergi Perelló_I-CSC
No al continuisme de les polítiques educatives
Acció Cultural Països Catalans:
Set de Set. Principat: Entrevista a Sergi Perelló_I-CSC
Associació Amics de la Bressola:
Comença el curs a la Bressola
Moviment Franjolí per la Llengua:
Una visió franjolina del #27S, Marcel Pena
Comença el curs a la Bressola
Moviment Franjolí per la Llengua:
Una visió franjolina del #27S, Marcel Pena
Intersindical Valenciana-STEPV:
IV exigeix el repartiment de les subvencions segons la representativitat
Acció Cultural del País Valencià (ACPV):
ACPV exigeix les emissions de TV3, Catalunya Ràdio i una nova RTVV
Escola Valenciana_Federació d'Entitats per la Llengua_FEV:
Escola Valenciana llança la campanya: per l'escola que volem #NoAlaLOMCE
IV exigeix el repartiment de les subvencions segons la representativitat
Acció Cultural del País Valencià (ACPV):
ACPV exigeix les emissions de TV3, Catalunya Ràdio i una nova RTVV
Escola Valenciana_Federació d'Entitats per la Llengua_FEV:
Escola Valenciana llança la campanya: per l'escola que volem #NoAlaLOMCE
Plataforma PROU:
Manifest Plataforma PROU
Manifest Plataforma PROU
Plataforma pel Dret a Decidir_País Valencià (PDaD):
El nostre 9 d'Octubre, del canvi a la ruptura
Associació Cívica per la Llengua el Tempir:
El nostre 9 d'Octubre, del canvi a la ruptura
Associació Cívica per la Llengua el Tempir:
Lliurement del Premi de Narrativa "Antoni Bru"
Castelló x la Llengua (CxLL):
Arriba el Correllengua a les comarques de Castelló
Castelló x la Llengua (CxLL):
Arriba el Correllengua a les comarques de Castelló
Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA):
Concert solidari "Sense Por"
Confederació d'AMPA's Gonzalo Anaya:
Dossier d'inici de curs 2015-2016
Agrupació Borrianenca de Cultura:
Web burriana.com
Concert solidari "Sense Por"
Confederació d'AMPA's Gonzalo Anaya:
Dossier d'inici de curs 2015-2016
Agrupació Borrianenca de Cultura:
Web burriana.com
Els llaços i la Llei de símbols, Maria Antònia Font
Maria Antònia Font, STEI-intersindical Illes Balears, celebra en aquest article publicat a l'araBalears, la derogació avui del Parlament de les Balears de la Llei de Símbols imposada per l'anterior govern de José Ramón Bauzá, que prohibia l'exhibició de la senyera de les quatre barres als edificis públics, fet que provocà que molts centres educatius desafiessin la llei lluint Llaços quatribarrats en senyal de solidaritat i resistència del català a les aules. Font també s'enrecorda del recentment traspassat, Miquel Albero, creador del símbol que, per sempre més, representarà la defensa del català a tot el territori.
Foto: Vilaweb
Font: arabalears.cat
En Miquel Albero, que morí el 26 de setembre passat, avui estaria content. El nou Parlament de les Illes Balears derogarà, dia 6 d’octubre, la llei de símbols. Una llei que anava contra la llibertat d’expressió i que pretenia prohibir les quatre barres i el llaç quadribarrat. Els llaços sortiren quan el govern del PP, presidit per José Ramón Bauzá, va començar a atacar la llengua i la cultura catalana a tots els fronts que va poder. Primer de tot va tancar l’únic mitjà de comunicació que emetia en català les 24 hores del dia. Després va anunciar la modificació de la llei de funció pública per llevar el requisit de català als funcionaris. Durant la campanya electoral, uns mesos abans, havia dit que derogaria la llei de normalització lingüística i que prohibiria els llibres de text en català. I fou durant aquests primers mesos de la legislatura que sortiren els llaços... una idea, en principi inofensiva, que sorgí d’un grup d’alumnes de l’institut on treballava en Miquel Albero. Ell deia que “com a bon fill de pare impressor” ja havia preparat mils d’adhesius dels llaços per repartir. Ràpidament s’escamparen entre professors, pares, mares i alumnes. Aviat va ser el símbol de la defensa de la llengua catalana a l’escola i molts centres començaren a penjar llaços a les façanes. En Bauzá, acompanyat d’un grupuscle extraparlamentari, va fer el primer intent de prohibir els llaços i els va fer despenjar dels centres. Recordareu l’incident a l’IES Marratxí, el darrer divendres del mes de març de 2012, quan un funcionari de l’IBISEC anà amb una escala a retirar el llaç quadribarrat. Era el moment de la primera vaga de fam, la d’en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual de Jubilats per Mallorca; de la Diada de l’OCB organitzada pel Consell de la Societat Civil que tragué 50.000 persones al carrer; de la Marxa dels Xeremiers d’Inca a Palma a peu que va organitzar el doctor Carles Amengual...el moment que l’STEI i l’Assemblea de mestres i professors en català agafaren els llaços dels centres i els pujaren a Cura i d’allà els escamparen a les altres illes, al Principat i al País Valencià. Fins i tot dugueren el llaç quadribarrat al Parlament d’Estrasburg on denunciaren la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana de les Illes Balears per part del govern del PP.
ARA BALEARS
En Bauzá, amb lleis com la de símbols, va rompre el consens que hi havia al voltant de la normalització lingüística, tanmateix no va aconseguir eliminar el català, al contrari molta gent es va deixondir i conscienciar de la necessitat de defensar la llengua pròpia. I a més a més va dividir el seu propi partit. Res no li va sortir bé. Volia llevar requisit de català als funcionaris... molts ajuntaments, fins i tot del PP, feren una normativa per conservar-lo. Volia prohibir els llaços, molts ajuntaments, fins i tot del PP, declararen les quatre barres i els llaços quadribarrats símbols de la seva corporació. Volia prohibir les camisetes verdes als centres, va fer un esborrany de Llei de Convivència, que mai no va veure la llum. Afortunadament les camisetes verdes i els llaços verds mai no estaren prohibits. Volia que els pares triassin el castellà com a llengua d’aprenentatge a l’escola i el 87% o el 90% de pares i mares triaren ensenyament en català. Volia imposar el TIL fort i no et moguis, la comunitat educativa es va organitzar i va treure 100.000 persones al carrer per la llengua i l’educació. Finalment l’STEI guanyà la suspensió cautelar de l’ordre que desplegava el TIL i aconseguí la nul·litat del Decret.
Els llaços perviuen i perviuran ja com a símbol de la defensa del català a tot el territori i ho faran segurament fins que la llengua catalana arribi a la normalització plena a tot el seu domini lingüístic. El nou govern té una bona feina per davant. I ha de tenir clar que duim molts d’anys de retard en la normalització de la llengua i la cultura. Ja és ben hora fer passes endavant, ara que entre tots hem aconseguit no fer-ne endarrere. Som-hi! Hem aconseguit una part de les nostres reivindicacions, tot es pot millorar i hem de treballar, junts, per aconseguir la resta.
Foto: Vilaweb
Font: arabalears.cat
Els llaços i la Llei de símbols
En Miquel Albero, que morí el 26 de setembre passat, avui estaria content. El nou Parlament de les Illes Balears derogarà, dia 6 d’octubre, la llei de símbols. Una llei que anava contra la llibertat d’expressió i que pretenia prohibir les quatre barres i el llaç quadribarrat. Els llaços sortiren quan el govern del PP, presidit per José Ramón Bauzá, va començar a atacar la llengua i la cultura catalana a tots els fronts que va poder. Primer de tot va tancar l’únic mitjà de comunicació que emetia en català les 24 hores del dia. Després va anunciar la modificació de la llei de funció pública per llevar el requisit de català als funcionaris. Durant la campanya electoral, uns mesos abans, havia dit que derogaria la llei de normalització lingüística i que prohibiria els llibres de text en català. I fou durant aquests primers mesos de la legislatura que sortiren els llaços... una idea, en principi inofensiva, que sorgí d’un grup d’alumnes de l’institut on treballava en Miquel Albero. Ell deia que “com a bon fill de pare impressor” ja havia preparat mils d’adhesius dels llaços per repartir. Ràpidament s’escamparen entre professors, pares, mares i alumnes. Aviat va ser el símbol de la defensa de la llengua catalana a l’escola i molts centres començaren a penjar llaços a les façanes. En Bauzá, acompanyat d’un grupuscle extraparlamentari, va fer el primer intent de prohibir els llaços i els va fer despenjar dels centres. Recordareu l’incident a l’IES Marratxí, el darrer divendres del mes de març de 2012, quan un funcionari de l’IBISEC anà amb una escala a retirar el llaç quadribarrat. Era el moment de la primera vaga de fam, la d’en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual de Jubilats per Mallorca; de la Diada de l’OCB organitzada pel Consell de la Societat Civil que tragué 50.000 persones al carrer; de la Marxa dels Xeremiers d’Inca a Palma a peu que va organitzar el doctor Carles Amengual...el moment que l’STEI i l’Assemblea de mestres i professors en català agafaren els llaços dels centres i els pujaren a Cura i d’allà els escamparen a les altres illes, al Principat i al País Valencià. Fins i tot dugueren el llaç quadribarrat al Parlament d’Estrasburg on denunciaren la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana de les Illes Balears per part del govern del PP.
ARA BALEARS
En Bauzá, amb lleis com la de símbols, va rompre el consens que hi havia al voltant de la normalització lingüística, tanmateix no va aconseguir eliminar el català, al contrari molta gent es va deixondir i conscienciar de la necessitat de defensar la llengua pròpia. I a més a més va dividir el seu propi partit. Res no li va sortir bé. Volia llevar requisit de català als funcionaris... molts ajuntaments, fins i tot del PP, feren una normativa per conservar-lo. Volia prohibir els llaços, molts ajuntaments, fins i tot del PP, declararen les quatre barres i els llaços quadribarrats símbols de la seva corporació. Volia prohibir les camisetes verdes als centres, va fer un esborrany de Llei de Convivència, que mai no va veure la llum. Afortunadament les camisetes verdes i els llaços verds mai no estaren prohibits. Volia que els pares triassin el castellà com a llengua d’aprenentatge a l’escola i el 87% o el 90% de pares i mares triaren ensenyament en català. Volia imposar el TIL fort i no et moguis, la comunitat educativa es va organitzar i va treure 100.000 persones al carrer per la llengua i l’educació. Finalment l’STEI guanyà la suspensió cautelar de l’ordre que desplegava el TIL i aconseguí la nul·litat del Decret.
Els llaços perviuen i perviuran ja com a símbol de la defensa del català a tot el territori i ho faran segurament fins que la llengua catalana arribi a la normalització plena a tot el seu domini lingüístic. El nou govern té una bona feina per davant. I ha de tenir clar que duim molts d’anys de retard en la normalització de la llengua i la cultura. Ja és ben hora fer passes endavant, ara que entre tots hem aconseguit no fer-ne endarrere. Som-hi! Hem aconseguit una part de les nostres reivindicacions, tot es pot millorar i hem de treballar, junts, per aconseguir la resta.
El Tempir lliura abans de la Diada el recuperat Premi de Narrativa "Antoni Bru"
El proper 8 d'octubre, avantsala de la Diada del País Valencià del 9 d'Octubre, s'entreguen els XXVII Premis de Narrativa "Antoni Bru", que l'ACL el Tempir ha pogut reeditar amb el caràcter tradicional després de la desvirtuació soferta per les institucions locals governades anteriorment pel Partit Popular.
La recuperació d'aquest important Premi a Elx ha estat possible gràcies a la subscripció popular derivada d'un projecte de microfinaçament de Verkami, després de l'impuls d'El Tempir i la col·laboració d'altres col·lectius, com editoral Bromera,el digital La veu del País Valencià, l'AELC i la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua. El certàmen també compta amb el suport del nou consistori municipal, després del canvi polític sofert el proppassat 24 de maig.
L'acte de lliurement es durà a terme el pròxim 8 d’octubre, a les 20 h al Centre Cultural Les Clarisses d’Elx (entrada pel carrer Capità Lagier). La concessió d’aquest Premi a Joanjo Garcia per l’obra Tota la terra és vidre culminarà el projecte encetat per l'ACL el Tempir e passat mes de febrer.
Lliurament el XXVII Premi de Narrativa «Antoni Bru» el 8 d’octubre al Centre Cultural Les Clarisses
El pròxim 8 d’octubre, a les 20 h, tindrà lloc el lliurament del XXVII Premi de Narrativa «Antoni Bru» al Centre Cultural Les Clarisses d’Elx (entrada pel carrer Capità Lagier). Amb la concessió d’aquest Premi a Joanjo Garcia per l’obra Tota la terra és vidre es culmina així el projecte de micromecenatge que El Tempir va impulsar al febrer per a la recuperació d’aquest concurs, que sempre ha sigut un referent literari molt important per a les comarques del sud i, a més, ha donat l’oportunitat a autors novells per a fer-se conéixer com a escriptors o bé ha consolidat carreres literàries d’autors coneguts. Cal recordar que més de 232 persones i institucions van realitzar la seua aportació econòmica a través de la plataforma Verkami perquè el projecte arribara a bon port. Durant l’acte l’autor guanyador rebrà una estatueta elaborada per l’escultor il·licità Antoni Pons. També s’hi presentarà l’obra ja publicada a l’editorial Bromera.
Cal recordar que el jurat –format per Lliris Picó, Joaquim Espinós, Gonçal López-Pampló, Joan-Carles Martí i Pepa Guardiola– va acordar concedir al juliol passat el XXVII Premi de Narrativa «Antoni Bru» a la novel·la Tota la terra és de vidre per unanimitat. El jurat va destacar que aquesta novel·la «és una aportació renovada al gènere de la novel·la policíaca en la línia encetada per Ferran Torrent». Entre els aspectes més reeixits, assenyalen «l’ofici literari, la capacitat de crear una trama interessant protagonitzada per uns personatges versemblants que ajuden a retratar la València actual des de les claus de la novel·la policíaca».
Tota la terra és de vidre, que agafa el seu títol d’una citació de l’escriptor nord-americà Ralph W. Emerson, parla d’un crim. L’assassinat d’un membre del Tribunal de les Aigües és el punt de partida de la investigació de l’inspector Echebarri i el periodista Adrià Fabré i, alhora, d’una reflexió paral·lela sobre com resulta de complicat eixir impune després d’un crim, ja que la terra –parafrasejant W. Emerson– es torna de vidre i és molt fàcil que el crim perfecte “es trenque”. Es tracta d’una novel·la policíaca en la línia de l’estil nord-americà hard-boiled, una variant del gènere negre on trobem més violència i la frontera entre el bé i el mal està més diluïda. Així, aquesta novel·la explora els ambients sòrdids i els límits de la ciutat de València.
(Font: El Tempir)
L'acte de lliurement es durà a terme el pròxim 8 d’octubre, a les 20 h al Centre Cultural Les Clarisses d’Elx (entrada pel carrer Capità Lagier). La concessió d’aquest Premi a Joanjo Garcia per l’obra Tota la terra és vidre culminarà el projecte encetat per l'ACL el Tempir e passat mes de febrer.
Lliurament el XXVII Premi de Narrativa «Antoni Bru» el 8 d’octubre al Centre Cultural Les Clarisses
El pròxim 8 d’octubre, a les 20 h, tindrà lloc el lliurament del XXVII Premi de Narrativa «Antoni Bru» al Centre Cultural Les Clarisses d’Elx (entrada pel carrer Capità Lagier). Amb la concessió d’aquest Premi a Joanjo Garcia per l’obra Tota la terra és vidre es culmina així el projecte de micromecenatge que El Tempir va impulsar al febrer per a la recuperació d’aquest concurs, que sempre ha sigut un referent literari molt important per a les comarques del sud i, a més, ha donat l’oportunitat a autors novells per a fer-se conéixer com a escriptors o bé ha consolidat carreres literàries d’autors coneguts. Cal recordar que més de 232 persones i institucions van realitzar la seua aportació econòmica a través de la plataforma Verkami perquè el projecte arribara a bon port. Durant l’acte l’autor guanyador rebrà una estatueta elaborada per l’escultor il·licità Antoni Pons. També s’hi presentarà l’obra ja publicada a l’editorial Bromera.
Cal recordar que el jurat –format per Lliris Picó, Joaquim Espinós, Gonçal López-Pampló, Joan-Carles Martí i Pepa Guardiola– va acordar concedir al juliol passat el XXVII Premi de Narrativa «Antoni Bru» a la novel·la Tota la terra és de vidre per unanimitat. El jurat va destacar que aquesta novel·la «és una aportació renovada al gènere de la novel·la policíaca en la línia encetada per Ferran Torrent». Entre els aspectes més reeixits, assenyalen «l’ofici literari, la capacitat de crear una trama interessant protagonitzada per uns personatges versemblants que ajuden a retratar la València actual des de les claus de la novel·la policíaca».
Tota la terra és de vidre, que agafa el seu títol d’una citació de l’escriptor nord-americà Ralph W. Emerson, parla d’un crim. L’assassinat d’un membre del Tribunal de les Aigües és el punt de partida de la investigació de l’inspector Echebarri i el periodista Adrià Fabré i, alhora, d’una reflexió paral·lela sobre com resulta de complicat eixir impune després d’un crim, ja que la terra –parafrasejant W. Emerson– es torna de vidre i és molt fàcil que el crim perfecte “es trenque”. Es tracta d’una novel·la policíaca en la línia de l’estil nord-americà hard-boiled, una variant del gènere negre on trobem més violència i la frontera entre el bé i el mal està més diluïda. Així, aquesta novel·la explora els ambients sòrdids i els límits de la ciutat de València.
(Font: El Tempir)
Segueix el cicle "Trobem-nos amb...", celebrant els 40 anys dels Amics de la Bressola
Trobem-nos amb...Carles Duarte i Maite González
Segona sessió de Trobem-nos amb... la trobada mensual amb persones vinculades a l'Associació d'Amics de la Bressola
El proper dilluns 5 d'octubre a les 7 del vespre està prevista la segona sessió del cicle a la Llibreria Documenta.
La primera sessió de Trobem-nos amb... fou el dilluns 14 de setembre i vam comptar amb la presència de l'editor Josep Cots (Edicions de 1984). Podeu llegir la crònica de l'esdeveniment aquí.
El dilluns 5 d'octubre comptarem amb la presència de Carles Duarte i Maite González. El llibre i la lectura és el punt de partida de Trobem-nos amb... i amb ells comentarem La mà del temps, un llibre amb poemes d'en Carles i fotografies de la Maite, editat per Arola l'any 2013.
Al final de la trobada, prevista cap a dos quarts de nou del vespre, les persones participants rebran el llibre relacionat amb la personalitat convidada a la sessió següent, prevista pel dilluns 2 de novembre de 2015.
L'Associació d'Amics de la Bressola celebra els 40 anys de la Bressola amb la lectura com a protagonista
L'Associació d'Amics de la Bressola és una entitat amb més de 500 socis sensibles a la tasca que desenvolupa la Bressola, que procura divulgar-la i obtenir suports morals, materials i econòmics per a dotar-la de mitjans: tots els recursos que aconsegueix l'Associació es destinen íntegrament a la Bressola. En els darrers anys, l'associació ha organitzat un club de lectura per tal de donar a conèixer autors de Catalunya Nord, fet que ha permès conèixer i llegir les obres de Miquel Arnaudies, Joan Lluís-Lluís, Joan-Daniel Bezsonoff, Jordi-Pere Cerdà i Enric Larreula.
En el marc de la celebració dels 40 anys de la Bressola, la Llibreria Documenta de Barcelona acull, a partir de setembre de 2015 i fins a juny de 2016, una trobada mensual amb persones vinculades a aquesta entitat.
Més informació:
Associació d'Amics de la Bressola
Gran Via de les Corts Catalanes, 592 1r, Barcelona 08007
T. 93 518 18 55
amics@bressola.cat
Llibreria Documenta
C. Pau Claris, 144, Barcelona 08009
T. 93 317 25 27
correu@documenta-bcn.com
L’STEI SIGNA L’ACORD MARC AMB LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ
Font: Web Stei-i Illes Balears
L’STEI Intersindical ha signat aquest dimecres horabaixa l’acord marc amb la conselleria d’Educació per a revertir, en els propers tres anys, les retallades patides.
El document que avui s’ha signat suposa el retorn a la normalitat negociadora i, a partir d’ara, l’STEI Intersindical lluitarà per la millora educativa a la Mesa Sectorial d’Educació juntament amb les altres cinc organitzacions amb representació.
Aquest acord és fruit del diàleg i de la negociació intensa que ha tengut lloc aquests darrers mesos amb la nova administració. La ratificació de l’acord tendrà lloc els propers dies en Mesa Sectorial i, una vegada ratificat l’acord, el comitè de vaga de l’STEI i CCOO desconvocarà la vaga indefinida.
La memòria econòmica d’aquest acord preveu, per l’any 2016, un increment de 43 milions d’euros per afrontar exclusivament les mesures contemplades a l’acord. També hi ha mesures que no suposen despesa pressupostària com el retorn al Decret de Mínims.
A partir d’ara, l’STEI vetlarà pel compliment de l’acord i per la consecució de nous objectius que permetin una millora global del nostre sistema educatiu.