ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: de gener 2015

"Història de l'Alguer" resumeix la complexa evolució de la ciutat catalanoparlant de Sardenya, de la sua fundació fins als nostres dies. L'autor, Marcel A. Farinelli i l'editor, Josep Maria Orteu, vos esperem a l'Espai Mallorca, per xatxarar a damunt del llibre i d'altres coses. Al final de l'acte, un tastet ofert per la casa.

Presentació dimarts, 3 de febrer a les 19:30 a l'Espai Mallorca, Plaça de Vicenç Martorell, 1. Barcelona

Història de l'Alguer (blog de l'autor)

L'Alguer avui és un dels indrets turístics més populars de tot Sardenya, i una de les escasses ciutats costaneres que poden vantar d'haver estat fundades al llarg de la edat mitjana. L'illa ha estat caracteritzada per una relació complexa entre els seus habitants i el mar, i la majoria d'ells han preferit viure en les muntanyes de l'interior. Les causes d'aquesta situació són, encara avui, motiu de debat, però es poden indicar dos factors principals: els aiguamolls – que han transformat les planes costaneres en una de les regions mediterrànies més afectades pel paludisme – i les invasions. Un fet és cert: gairebé des del I mil·lenni aC, en els litorals sards van sorgir diverses ciutats portuàries, fundades, però, per actors externs, i no pas per iniciativa dels sards. L'Alguer fou una d'aquestes ciutats, i avui és la única minoria catalanoparlant existent a tot l'Estat Italià.

El paper que el territori alguerès ha jugat al llarg de la història – és a dir aquell de punt de connexió amb “el continent” – està estrictament lligat a la geografia que caracteritza els paratges on es troba la ciutat, com també depèn de la posició geogràfica de la mateixa Illa de Sardenya. Primer de tot, l'Alguer sorgeix a prop d'aquell que és encara avui considerat el millor port natural de tot el Mediterrani occidental: Port del Comte. En segon lloc Sardenya, amb Còrsega, formen un arxipèlag que ocupa la part central de la meitat occidental del mare nostrum, una plataforma entre Europa i Àfrica, Itàlia i Espanya. Les dues illes, a les quals es pot afegir Sicília, representen una base indispensable per la navegació entre Provença i Tunísia, o per un enllaç marítim entre la península ibèrica i aquella Italiana. Per aquestes raons, Sardenya fou una terra molt disputada. Les potències marineres que, al llarg de la història, van lluitar per controlar aquesta mar, s'involucraren en unes guerres en les quals, per quant cruentes, no es perseguia el control de tot el territori, sinó només d'algunes regions costaneres. Aqueix és el context en el qual va néixer l'Alguer catalana, i aquest llibre explica per què la ciutat, avui, és coneguda com la «Barceloneta de Sardenya».

La història del valencianisme republicà arriba a Elx

L'associació Cívica per la Llengua El Tempir, junt amb la Fundació Josep Irla i la universitat Miguel Hernández d'Elx, ha inaugurat avui l'exposició: "1837-1977_El valencianisme republicà", que repassa la història d'una generació de valencianistes que "treballaren per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià".

Web d'El Tempir

El Tempir conjuntament amb la UMH i la Fundació Josep Irla inauguren el 26 de gener l’exposició “El valencianisme republicà” amb la clara voluntat d’explicar un bocí molt important de la nostra història col·lectiva com a poble: el treball d’aquelles generacions valencianes i republicanes que treballaren per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. Així, aquesta exposició, clarament divulgativa però ben documentada, tracta de narrar a través de publicacions, accions, fets i personatges -que són presents des de la meitat del segle XIX fins al revulsiu fusterià de la dècada dels 70 del segle XX- tota una sèrie d’iniciatives que permeteren establir una part de la base de la nostra personalitat política col·lectiva actual, però lligada des d’aleshores a postulats de progrés i de modernització social sense renunciar a ser com som lingüísticament i culturalment.

En altres paraules, aquesta exposició fa un relat del nostre passat històric, que el franquisme va amagar i tergiversar tant com va poder, però que en circumstàncies normals hauria evolucionat cap a una situació política, cultural i lingüística del PV diferent de la que tenim ara. No obstant això, com a projecte historicopolític del moment, continua sent plenament vigent en l’actualitat malgrat el lingüicidi i el saqueig econòmic que estem patint. Un altre futur és possible i comptem amb exemples històrics com aquest per escriure’l o reescriure’l. Les persones que hi estiguen interessades podran visitar-la des del dia 26 de gener fins al 27 de febrer a la sala ECO de l’Espai Cultural Obert de l’edifici Altabix de la UMH. L’horari de visita és el següent: de dilluns a divendres de 9 a 21 h i dissabte de 9 a 13 h. Per a comprendre-la millor, estem preparant una visita guiada a l’exposició a càrrec de Josep Vall, director de la Fundació Josep Irla. Us n’informarem ben prompte.

(Font: El Tempir)

Exposició a la web de la Fundació Irla

La Bressola marca els objectius pel 2015

Web de la Bressola

CERIMÒNIA D'ANY NOU

23.01.2015

Aquest dimarts 20 de gener, Gerard Thorent, president de La Bressola, acompanyat del seu Consell d'Administració i dels representants de l'Associació dels Amics de La Bressola, ha presentat els seus desitjos per l'any 2015 als membres del personal com també als socis de l'associació.

Després d'haver saludat i donat la benvinguda al conjunt del personal, als socis, i a les diverses associacions de pares d'alumnes, el president ha fet el balanç de l'any 2014. Un any amb alts i baixos, on de moment molts projectes d'ampliació no s'han pogut dur a terme. No obstant això, al setembre 2014, La Bressola ha obert 4 classes noves a les escoles de La Bressola del Vernet (Perpinyà), Prada, el Soler i Sant Esteve.

La Bressola continua de créixer i víctima del seu èxit, les classes són plenes, les llistes d'espera augmenten. Tots els centres escolars, sense excepció, se fan estrets. “Però hem de continuar, perquè no ens resignarem a refusar infants, adults de demà, que vulguin aprendre la llengua pròpia del territori, el català.”Així, malgrat les dificultats, Gerard Thorent afirma que cal seguir sent optimista, i procurar-se els mitjans necessaris per tal què La Bressola pugui seguir avançant amb fermesa, contribuint a la recuperació de la llengua i cultura catalanes a Catalunya Nord.

Abans de concloure, el president de La Bressola, ha recordat a l'audiència que se sent orgullós de la feina ben feta realitzada al si de les classes de les escoles de La Bressola.

Acte seguit, l'Aleix Andreu, president de l'Associació dels Amics de La Bressola, reitera que treballen des del sud per a la mateixa entitat, per al mateix país. També ha explicat que segueixen i seguiran col·laborant amb dedicació per a fer de La Bressola una xarxa d'escoles més gran i més forta.

La vesprada s'ha anat allargant al voltant d'un aperitiu en un ambient en tota convivialitat.

L'STEI-i- Illes Balears manté la presidència de la Junta de pesonal docent

Notícia de DBalears

El sindicat STEI-i ha aconseguit mantenir la presidència a la Junta de Personal Docent no Universitari després que aquest dimecres s'hagi constituït la Junta amb 43 representants i hagi estat escollit president, el sindicalista Cosme Orell.

Avui s’ha constituït la Junta, després de les eleccions sindicals del passat 4 de desembre. Orell ha estat escollit amb els vots del seu sindicat i d'Anpe. Pel que fa al càrrec de viscepresident ningú s'ha presentat per ocupar aquesta posició, si bé com a secretària s'ha presentat Marie Gràcia Vila que ha estat escollida pels 13 vots d'Alternativa i Anpe.

Comunicat de l'STEI-i- Illes Balears:

COSME ORELL, NOU PRESIDENT DE LA JUNTA DE PERSONAL
Ahir va tenir lloc la constitució de la nova Junta de Personal sorgida de les eleccions sindicals del desembre. A la sessió es triaren president i secretari. La vicesecretaria va quedar vacant i també va quedar ajornada l’elecció dels membres de la junta permament.
Pel que fa als càrrecs, l’STEI, com a sindicat més votat, va presentar candidat a la presidència i va plantejar que la vicepresidència i la secretaria fossin pels sindicats que havien quedat segon i tercer respectivament. Tot i la generositat de la proposta, aquesta no va ser acceptada. Així i tot però, l’STEI no es va presentar a cap altre càrrec per facilitar la pluralitat .
Finalment, Cosme Orell, de l’STEI, fou elegit president i Maria Gràcia Vila, d’Alternativa, secretària. En els dos casos, els candidats varen comptar amb els vots d’ANPE. Inexplicablement, cap altre sindicat es va postular per a la vicepresidència que, com hem dit, va quedar vacant.

PROPOSTES DE L’STEI A LA JUNTA DE PERSONAL
L’STEI ha proposat a la Junta la convocatòria urgent d’una mesa sectorial d’educació, on es tractin diversos temes que el sindicat considera prioritaris: la millora de les condicions sociolaborals del professorat, la reclamació d’una oferta pública d’ocupació, el pagament dels 44 dies corresponents a la paga extraordinària suprimida l’any 2012, el descongelament dels sexennis per a tothom i l’equiparació dels sexennis dels interins, la recuperació de plantilles, la retribució salarial anterior a les retallades en cas de baixa, la reducció de les ràtios, la transparència de l’adjudicació de substitucions, etc.
Pel que fa al Pacte per l’Educació, el sindicat es mostra ferm a l’hora de reivindicar que s’hi reculli la millora de les condicions sociolaborals. Per a l’STEI, hi ha dos aspectes fonamentals en aquests moments: que es revertesqui la situació de retallades que està patint el sistema educatiu, i, pel que fa al tractament de la llengua catalana, que l’elaboració del Projecte Lingüístic de cada centre sigui regulats del Decret de Mínims.
Per a nosaltres és imprescindible l’ajornament de l’aprovació de la LOMCE i propugnam la seva derogació.

Entitats d'Enllaçats per la Llengua donen suport al manifest per la llengua de la Franja impulsat pel Moviment Franjolí per la Llengua

Davant els darres atacs i a la constant negació de la llengua catalana a la Franja per part de les institucions autonòmiques aragoneses, el Moviment Franjolí per la Llengua ha impulsat un manifest al qual es poden sumar entitats d'arreu els Països Catalans.
Entitats de Catalunya, el País Valencià, la Catalunya Nord o l'Alguer ja han signat, de moment.
Les entitats d'Enllaçats per la Llengua hi donem suport al manifest i lamentem la vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants de la Franja de Ponent.

Reclamem un estatus digne pel català a la Franja

El Moviment Franjolí per la Llengua, col·lectiu que defensa a la xarxa la llengua catalana , pròpia de la Franja, davant la lamentable situació que s'ha esdevingut els últims dies, amb l'anul·lació per llei de les Corts aragoneses de l'esment que es feia al català com a patrimoni cultural, i als fets ocorreguts en una escola de Mequinensa (Baix Cinca), on en els informes d'avaluació oficials de l'alumnat anomenaven a l'assignatura de llengua catalana com a “Llengua oriental”, vol fer les següents consideracions:

-Reclamem per a la llengua catalana un estatus digne, una consideració apropiada per a la llengua pròpia de la Franja i l'implement de polítiques lingüístiques que duguin a la plena normalització del català a l'escola, les institucions i els espais públics.

-Creiem que el fet ocorregut a Mequinensa no és casual, per molt que la DGA l'hagi atribuït a una “errada informàtica”, sinó que respon a una calculada operació de descrèdit i negació de la llengua pròpia de la Franja, el català, que té com a objectiu l'arraconament del català a les escoles i a la societat franjolina.

-Aquesta situació contribueix a implementar la confusió vers les aptituds adquirides en llengua pels alumnes de la Franja, ja que aquesta denominació erràtica del català deixa dubtes a les famílies quan a la convalidació, o no, dels coneixements amb la denominació oficial de la llengua catalana.

-Donem tot el suport a l'associació de pares i mares del Col·legi Maria Quintana de Mequinensa, que ja ha expressat públicament el seu rebuig a aquesta denominació, que titllen com a “aberrant”, fet que compartim totalment.

-Palesem que a la Franja l'eterna situació de no normalització de la llengua pròpia ha esdevingut els darrers temps en un atac sistemàtic, on es nega la filiació catalana de la llengua des de les pròpies institucions, amb la denominació de “Lapao”.

-Convidem totes les entitats, col·lectius i persones que defensin la llengua catalana, de la Franja i de la resta del domini lingüístic, a denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.

Moviment Franjolí per la Llengua, Gener 2015

Primeres adhesions:

Associació Amics de la Bressola

STEPV-intersindical Valenciana

Plataforma PROU

Òmnium Cultural de l'Alguer

CSC-Confederació Sindical Catalana

Enllaçats No Acatem (ENA)

Acció Cultural dels Països Catalans

Enllaçats per la Llengua

Col·lectiu de Músics Coordinadora Espiral 1999-2015

El Consell Nacional d'STEPV acorda una plataforma reivindicativa per a recuperar les condicions laborals del professorat

És urgent la negociació d’un nou acord d’interins abans de la convocatòria de les oposicions per evitar una nova reordenació de les borses

El Consell Nacional de STEPV, màxim òrgan entre congressos, es va reunir ahir a Algemesí (Ribera) i ha acordat una plataforma reivindicativa per la recuperació de les condicions laborals del professorat. El Sindicat posarà en marxa una campanya de difusió entre el professorat d’aquestes reivindicacions que també traslladarà a les meses de negociació amb la Conselleria.

La plataforma reivindicativa té com a punt prioritari la derogació de l’acord de professorat interí i la negociació d’un de nou en base als criteris anteriors d’antiguitat abans de la convocatòria d’oposicions per a evitar la segona onada de rebaremacions del professorat interí.

Altres punts que es reivindiquen són la reducció de les ràtios en totes les etapes educatives; la reducció de la carrega lectiva del professorat; la recuperació dels desdoblaments en secundària i FP; la negociació de l’ordre de jornada continuada; i la no aplicació de la LOMQE. També s’exigirà en les meses de negociació un calendari escolar raonable i l’inici del curs amb temps suficient per preparar-lo amb garanties. El Consell Nacional també ha acordat exigir la convocatòria immediata del Comitè de Seguretat i Salut Laboral i la negociació d’un mapa escolar de les escoles oficials d’idiomes.

Totes aquestes propostes es traslladaran a les meses de negociació en la pròxima Junta de Portaveus perquè es negocien el que queda de curs escolar i s’apliquen per al curs que ve, tret de l’acord d’interins que hauria d’estar negociat abans de la convocatòria d’oposicions.

Les proves de diagnòstic i les revàlides en tercer de primària també centraran una altra de les campanyes aprovades pel Consell. El Sindicat treballarà en les plataformes unitàries per a informar la comunitat educativa del que suposen aquestes proves per a la selecció i segregació d’alumnat i centres i treballarà per evitar que es realitzen.

El Consell Nacional també va valorar molt positivament els resultats electorals de les passades eleccions sindicals del 4 de desembre en el conjunt de l’ensenyament públic, on STEPV va aconseguir per primera vegada la majoria absoluta en pública no universitària i va guanyar en la Universitat Politècnica de València.

Aquests resultats deslegitimen les polítiques de la Conselleria d’Educació en matèria educativa i els acords signats per la resta dels sindicats amb l’administració en matèria de condicions laborals del professorat, especialment l’acord d’interins, perquè la majoria sindical que avalava aquest acord ja no existeix després de les eleccions sindicals.

Per això, la Conselleria i els sindicats signats de l’acord de professorat interí han d’admetre aquesta nova realitat, denunciar l’actual acord i negociar un nou acord amb STEPV que retorne els criteris d’ordenació de les borses per antiguitat contemplats en l’acord de 2010, que venien aplicant-se des de fa 30 anys.

Quant a ensenyament concertat, el sector es troba immers en el procés d’eleccions sindicals, que se celebra empresa per empresa durant tot aquest curs.

Finalment, el Consell Nacional de STEPV va aprovar la convocatòria del XIIè congrés del sindicat els pròxim 12, 13 i 14 de juny, que tindrà lloc en les comarques d’Alacant.

18 de gener de 2015

Web STEPV

Som sud, som valencians [Josep Enric Escribano]

El president d'El Tempir i company nostre d'Enllaçats per la Llengua, Josep Enric Escribano, és entrevistat pel digital "La Veu del País Valencià", on torna a reivindicar la valencianitat del sud valencià, critica el provincianisme desvertebrador i ens convida a conèixer la realitat plural i rica que representa un sud del domini lingüístic desconegut encara per molts.

Article de la Veupv

Molts valencians ens han traslladat la sorpresa pel fet que un dels lemes de la campanya “M’agrada el valencià” -que El Tempir impulsa- siga “som sud, som valencians”. Això, que a hores d’ara hauria de ser una obvietat (no caldria ni plantejar-s’ho), no ho és atesa l’evolució lingüística, cultural i nacional del nostre país durant els darrers trenta anys. Des d’El Tempir, per una banda, es reivindica “som sud” per la necessitat imperiosa de la recuperació de l’autoestima de viure al Migjorn perquè per a nosaltres, habitants del flanc meridional del País Valencià, el sud (del nostre país i de la comunitat lingüística a què pertanyem) és el nostre nord. Per una altra, una bona part de la població valenciana té un desconeixement lingüístic i cultural absolut sobre “el sud del sud” amanit de prejudicis (qualitat del valencià que parlem, no ens sentim valencians, “territori comanxe”…) que posen en dubte la nostra valencianitat.

Ara bé, al qüestionament de la imatge de valencianitat del “sud del sud” també ha contribuït la majoria d’habitants d’aquestes terres abraçant un somni provincià per continuar oferint noves glòries com a alacantins (l’opció identitària que ens ofereix l’espanyolitat monolingüe i uninacional per aquestes terres) amb el consegüent desarrelament lingüístic i cultural. No hem d’oblidar que aquí la valencianitat ens ve per la llengua, mentre que altres són valencians pel simple fet atzarós de nàixer en la província administrativa de València, independentment de la llengua que parlen. Constateu així les conseqüències de tenir un país dividit en províncies.

El lema “som sud, som valencians” pretén cohesionar les minories lingüístiques de les principals ciutats meridionals i alhora fer pública la condició de valencians de milers i milers de persones d’aquestes terres, que viuen la seua valencianitat amb total normalitat i discreció, però no són reconegudes com a tals en el marasme de l’alacantinitat. Però també hi ha centenars i centenars de persones que des del migjorn, de manera silenciosa, pacient i amb esforç titànic treballen per la llengua, la cultura i el territori. I no sols n’és El Tempir un exemple. En són una bona mostra els Casals de Monòver, Crevillent, Elx o el del Tio Cuc d’Alacant, entitats com la Gola de Guardamar, la Universitat d’Alacant com a motor normalitzador en la capital de l’Alacantí o l’aparició d’una nova fornada de persones al Baix Segura que han redescobert la seua valencianitat i han fet del valencià la seua segona llengua després de dècades de manipulació política identitària i lingüística en aquesta comarca.

_{Trobada d'Escoles en valencià celebrada a Elx 2014}

La reconstrucció del sud passa irremeiablement per conéixer-lo o redescobrir-lo. Passa per entendre i comprendre l’altre, per respectar els trets lingüístics i identitaris de les comarques que cohesionen els rius Vinalopó i Segura. Davant aquesta diversitat de realitats, la valencianitat com a projecte aglutinador ha de ser la nostra destinació, no l’origen: els elxans no són més valencians que els oriolans. Això ens ha de dur a afirmar que la cultura valenciana meridional es vehicula en dues llengües; però, compte!, tant al sud com a la resta del país, el valencià ha d’esdevenir, mitjançant una política transversal, l’instrument bàsic que permeta la integració de nouvinguts, la comunicació i la cohesió social.

Fem un pas més. S’ha de dir, a més, que la reinvenció de tot el país en termes moderns necessàriament ha de passar per una total i absoluta radicalitat democràtica, que comporte la substitució del sectarisme polític de les darreres dècades pel diàleg, la consecució de la màxima transparència administrativa i la major participació de la ciutadania en la gestió diària de la cosa pública. I sols en aquest moment és quan els drets lingüístics que ens reconeix l’ordenament jurídic actual podran ser plens. Cal que siguen autèntics “drets civils”. Tot ha de desembocar en un axioma ben clar: com més radicalitat democràtica exigim, més garantia dels nostres drets lingüístics tindrem.

Però el valencià no es pot deslligar –i ha de ser nervi i esperit impregnador- de tot un projecte de construcció i de modernització del país com va succeir des de la nostra primera legislatura autonòmica, que ha de passar forçosament per quatre eixos bàsics: el primer, la reivindicació d’un nou sistema de finançament perquè puguem tenir uns serveis públics i de qualitat, i perquè puguem sentir-nos orgullosos de tenir un autèntic model de benestar social equitatiu i just per a tots els nostres conciutadans; el segon, un nou model de producció que pose fi a l’especulació urbanística, que comporte una nova reindustrialització, la recuperació de la nostra agricultura i una major dinamització econòmica que permeta crear ocupació, però sempre des del respecte escrupolós amb la defensa i la conservació del medi ambient; el tercer, donar suport al teixit (industrial) cultural valencià i recuperar els mitjans públics de comunicació (RTVV) perquè estiguen al servei del ciutadà i donen una imatge rica i plural de la societat valenciana en la qual puguem reconéixer-nos com a poble i presentar-nos al món; i el quart, posar fi al desmantellament que des de la Conselleria d’Educació es fa de l’ensenyament en valencià promovent un fals plurilingüisme i impedint que l’alumnat acabe l’escolarització sense ser competent en les dues llengües oficials. Al sud és imperiós posar punt final a l’exempció de l’assignatura de valencià al Baix Segura i altres indrets (Elda, Saix, Montfort, Asp…) per evitar així la creació de ciutadans valencians de segona.

I davant la situació política que vivim, cal ressaltar que els valencians no som ni volem ser moneda de canvi de res, ni menys ho vol ser el “sud del sud”. La gent del migjorn tampoc accepta el doble discurs que alguns partits polítics fan depenent del lloc on es troben: a les Corts reclamen la valencianitat lingüística i cultural del país, però, en passar la línia Biar-Busot, ho vehiculen tot en castellà. Malgrat tot, nosaltres tenim la voluntat ferma de contribuir a fer un país amb la resta de valencians, però no assumirem un model de país que ja ens vinga fet des de València (si és que podem parlar de l’existència d’un cert “model de país”) quan l’àrea Elx-Alacant pot i deu exercir de contrapés i de reequilibri a la centralitat valenciana. I això s’ha d’entendre sense cap tipus de victimisme.

Si volem la viabilitat lingüística i cultural del sud -també econòmica, educativa i mediambiental, entre d'altres-, però també de la resta del país, hem de passar de ser no sols un poble reactiu per les circumstàncies que vivim a ser un poble que actua fent propostes, que es mou com un autèntic moviment civil carregat de raons democràtiques. O això o estem condemnats a un paper secundari en l’auca estatal: el de la resignació, la subsidiarietat i el de la desaparició accelerada de la nostra personalitat com a poble. Algú pot pensar que això és un somni del demà. No. L’estem materialitzant cada dia des de la societat civil. El demà és ara. Encomanem-lo! I sí, des d’El Tempir ho diem orgullosament: “som sud, som valencians”!

30 ANYS DE L'OBRA CULTURAL DE L'ALGUER

30 ANYS DE OBRA CULTURAL DE L'ALGUER - CAMPANYA ASSOCIATIVA 2015

L' Obra Cultural de l'Alguer, associació sense fi de lucre que, fins de la sua nàixita, promou la funció cultural de la col·letivitat catalana de l'Alguer tesa a favorir lo manteniment i la valorització de la cultura algueresa i de la sua peculiaritat lingüistica, a dins de un quadre de programació soci-polític-econòmic en la sfera mediterrània en general, privilegiant les relacions entre les nacionalitats emergents, amb les altres minories culturals i en particular entre l'Alguer i los països de llengua catalana, celebra enguany l'important aniversari de 30 anys de contínua activitat de la sua fundació.
Lo 2015 és donques per l'associació un any significativo i per la continuació de les sues finalitats lo directivo ha preparat un programa ric de iniciatives en el camp lingüístic, ambiental, teatral, musical, literari, científic, artístic i històric que presentarà a l'imminent Assemblea dels socis per l'aprovació del bilanxo consuntivo 2014 i de previsió 2015 que se reunirà divendres 16 de gener, a les h. 18.30 en la seu de l'Obra Cultural , al carrer Arduino 46, i a la qual són convidats a participar oltres als socis, tots los interessats a sostendre amb el propi contribut, sobretot de idees i competències, la nostra entitat associativa sempre oberta al confront i al dialeg a damunt dels temas reguardants los aspectes més autèntics de la nostra identitat cultural de algueresos.
Vos esperem!
L'Alguer, 9 de gener 2015
Lo President
Claudia Soggiu

Continuem amb el Club de Lectura: poesia d'en Jordi Pere Cerdà [Amics de la Bressola]

Bon any a tothom! Continuem endavant amb el Club de lectura dels Amics de la Bressola, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística.

El llibre que treballarem aquest mes de gener serà el recull de poesia de Jordi Pere Cerdà, els propers dilluns 19 i 26 de gener.

On: Centre de documentació de la Direcció General de Política Lingüística

C. del Portal de Santa Madrona, 6-8. Barcelona

Horari: de 7 a 8 de la tarda

Dates aquest llibre: 19 i 26 de gener de 2015

Inscripció: Les sessions són gratuïtes, però cal inscripció prèvia a amics@bressola.cat

Us hi esperem i us convidem a compartir amb nosaltres el gust per la lectura!

Web Amics Bressola

L'Alguer estrena any impulsant la llengua i les tradicions

Les estrenes són un regal, generalment diners, que al Nadal reben sobretot els xiquets de part de familiars o pròxims.
En alguerès, dels Reis es diu Tres Reis o les Estrenes, perquè “primer anàvem ame una taronja a mos estrenar i mos posaven una moneda dins la taronja” (Jaume Corbera Pou: Caracterització del lèxic alguerès, UIB, Palma 2000, p. 214).

A la ciutat sardocatalana n'hi havia aquesta tradició, un xic diferent que a la resta de Països Catalans però amb el mateix fons, que en els últims temps està lluitant per recobrar la Plataforma per la Llengua de l'Alguer.

En aquest escrit de Xavier Brotons al seu blog parla de l'experiència viscuda pels xiquets també al País Valencià rebent les estrenes per Nadal per part dels seus familiars.

En aquest àudio de l'historiador alguerès Marcel A. Farinelli explica la particularitat de les Estrenes a l'Alguer

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La campanya "Parla-me en alguerés" cerca el foment i valorització de la llengua catalana a l'Alguer, promocionant la normalització de l'alguerès sobretot entre els joves.
Per aquest projecte s'ha creat una cançó amb lletra i música composada per Francesc Ballone.

En aquest article de Núvol s'explica el projecte, que rep la col·laboració del municipi, de l'Ateneu Alguerès i de l'Òmnium Cultural de l'Alguer, a més del suport de l'Espai Llull de la Generalitat de Catalunya.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

També al municipi s'està fent un esforç per recuperar la toponomàstica dels carrers de la Barceloneta de Sardenya també en alguerès, a més de reocobrar la memòria d'oficis tradicionals de la vila ja perduts en el temps, però que han marcat molt en el caràcter de la societat algueresa.

Pàgines