"Negar a alguna persona el dret a l'ensenyament en llengua pròpia és tornar a abans del 1975" [Entrevista sobre la llengua a Mallorca]

Katerina Chaloupková és una estudiant txeca que estudia actualment "Filologia Hispànica" a la universitat de Brno. Dins d'aquesta carrera començà a interessar-se per la llengua i cultura catalana, interès que s'aprofundí amb les diverses visites que ha realitzat des de 2004 a l'illa de Mallorca, amb la qual manté una relació molt estreta i segueix l'actualitat illenca des del seu país.
Actualment està el·laborant una interessant ENQUESTA sobre bilingüisme i usos lingüístics a Mallorca com a treball de Fi de Màster, enquesta totalment anònima amb la que pot col·laborar qualsevol mallorqui/na o resident a l'illa. 
En aquesta entrevista ens explica com es va enamorar de Mallorca, com va descobrir la seva llengua que comparteix amb d'altres territoris i, en definitiva, una mirada externa dels fets canviants que es van desenvolupant a Mallorca, una mirada cauta que no l'impedeix constatar la intensitat de la lluita per la llengua com un dels fenòmens ben presents a l'illa.

Com vas decidir d'estudiar filologia hispànica, de Txèquia estant?

Després d’aprendre uns anys la llengua castellana vaig voler desenvolupar més el meu coneixement, és a dir, no aprendre només la gramàtica i vocabulari.

A més sempre sentia un gran interès per la literatura i per com funciona la llengua en general, doncs així va néixer la idea d’estudiar Filologia Hispànica encara que ja vaig sobrepassar l’edat estudiantil. I a més, ja llavors m'interessava la llengua catalana i com a estudiant de Universitat podia cursar les assignatures de Llengua catalana.

En quin moment vas conèixer que existia la cultura catalana i la seva extensió territorial?

No sóc capaç de dir-ho exactament. Sabia que existia la llengua catalana i que es parlava en una part d’Espanya, però l’existència de tots els Països Catalans crec que no la vaig notar abans d’estudiar (però com he dit, no estic segura). Més sobre la cultura i història catalana vaig conèixer en les classes de història d’Espanya.

El meu interès per la llengua va créixer després d’unes visites a Mallorca (la primera va ser en 2004) i en 2008 o 2009 la vaig començar a aprendre a la nostra Universitat (Universitat Masaryk, Brno).

Com va ser la teva primera visita a Mallorca i com ha anat introduint-se l'illa a la teva vida?

Com he dit, per primera vegada vaig visitar Mallorca en l’any 2004 i va ser una casualitat.

Amb el meu home vam voler fer vacances en “algun lloc d’Espanya” i la meva amiga em va recomanar Mallorca, ens agradava molt i ja sabíem que no havia sigut l’última visita. Des de llavors hi fem vacances cada any. Durant la primera visita vam conèixer només una petita part de Mallorca, és a dir, els llocs “obligatoris” per cada turista, no obstant això després vam anar descobrint més, no només del paisatge sinó també de la cultura,gastronomia, tradicions, etc. i també vam conèixer uns amics mallorquins. Ara estic en contacte diari amb el món mallorquí sobre tot a través de Facebook, on segueixo la premsa, les fotos d’amistats, varis grups amb diversa temàtica, etc.

Per a concluir, Mallorca va deixar de ser molt aviat “algun lloc d’Espanya” i es va convertir en el lloc molt especial per a nosaltres.

Ara estàs fent una enquesta sobre bilingüisme a Mallorca pel treball de fi de Màster. Per la teva experiència quina impressió sobre usos lingüístics dels mallorquins/es te'n vas endur?

En primer lloc vull dir que sento una gran curiositat per resultats finals de l’enquesta. Jo personalment tinc una doble experiència. La gran majoria dels meus amics parlen (o escriuen) sobretot en català com puc veure (sobre tot a Facebook). Però la situació al lloc em sembla una mica diferent. Em sembla que la gent parla entre si més en català, no obstant això als llocs públics preval el castellà. També depèn del lloc, la situació difereix als centres turístics i als pobles, és a dir als llocs on no hi ha tanta activitat turística.

Però cal tenir en compte que la meva experiència és la d’una turista que passa a Mallorca uns 10 dies l’any i així no entra tant en contacte amb la vida corrent.

També he d’esmentar el mallorquí, perquè hi ha gent que rebutja tant el castellà com el català i l’única llengua que considera seva és aquesta varietat lingüística. He notat que per alguns és només una qüestió de denominació de les llengües i pels altres són dues llengües diferents. Alguns admeten ambdues, els altres només una.

Què en penses sobre el moviment de lluita per l'ensenyament en català a les Illes balears?hi vas tenir contacte durant la teva estada?

Començaré amb la segona pregunta – no, durant la meva estada no, perquè com ja he esmentat, durant uns 10 dies no entres en contacte amb la vida corrent. Però no podia ometre les activitats relacionades amb el tema perquè el tema està molt present a la premsa i entre la gent.

És difícil formar una opinió perquè la qüestió de l’ús de dues llengües, i les lluites entre elles, és un cosa llunyana a la meva cultura o la conducta lingüística del meu país i mai he viscut a una zona bilingüe.

Encara no tinc totes les respostes de l’enquesta però ja ara puc dir que la majoria dels mallorquins consideren el català la llengua pròpia de Mallorca, doncs la seva llengua, i és lògic que vulguin tenir el dret d’estudiar en la seva llengua. I negar a alguna persona aquest dret és com tornar abans l’any 1975.

Des de la teva visió “externa”, com viu la societat mallorquina el procés d'independència català?

Encara més difícil.

Per ser sincera, no sé si sóc capaç de respondre aquesta pregunta perquè no he notat gaires opinions dels mallorquins sobre el tema, encara que crec que és una qüestió de gran interès a Mallorca.

Si em permeteu només suposar, crec que el procés d’independència té un suport perquè tampoc els mallorquins estan d’acord amb la política nacional espanyola i condicions dictades per Madrid segons el que jo podia veure però no m’atreveixo a entrar en detalls.

Per últim, tens pensat de visitar d'altres parts de l'àmbit lingüístic català?

M’agrada molt muntanya i per això voldria visitar Els Pirineus catalans i Andorra. També voldria conèixer altres llocs de Catalunya a més de Barcelona. La vaig visitar fa cinc anys per la segona vegada i en un futur segur que hi tornaré, però ara mateix prefereixo pobles més petits i la tranquil·litat de la naturalesa.

A més voldria veure les “germanes petites” de Mallorca, sobre tot Menorca.

Però això no vol dir que no vulgui visitar també els altres llocs. Els que he esmentat són els primers a la llista però a veure a on viatjaré en un futur. Els viatges exigeixen no només el diners sinó també el temps i encara no puc ni imaginar un any sense les vacances a Mallorca.

Podeu col·laborar omplint l'enquesta en aquest enllaç


Entrevista feta per Òscar Adamuz (comunicació ExLL)
*Fotos propietat de l'entrevistada publicades amb el seu consentiment