 |
| Vicent Monroig (STEPV) i Ma Dolores Tirado (FAPA Castelló Penyagolosa) al CECV |
L’OBSESSIÓ DEL PP CONTRA EL
VALENCIÀ
El passat dijous, STEPV va votar en contra del Dictamen favorable
de la Comissió Permanent del Consell Escolar Valencià sobre l’Ordre que desplega
el procediment d’autorització del projecte lingüístic de centre, base dels programes
plurilingües als centres educatius, perquè pretén perpetuar la llengua dominant
i no assegura el coneixement del valencià en igualtat de condicions que el
castellà.
L’Ordre,
així com el mateix Decret de plurilingüisme, es basa en, i gira a l’entorn de, un
concepte o expressió fal·laç, el concepte de “llengua base”, del qual no hi ha
cap esment (ni tampoc del seu equivalent en anglès) en la bibliografia sobre educació
bilingüe. L’alternativa més freqüent que s’hi troba és “llengua vehicular” o
“llengua d’instrucció”, o també “llengua d’ensenyament” o “llengua d’educació”.
En anglès, les expressions que s’usen en aquest àmbit són “L1/L2 medium” o “L1/L2 as the
medium of instruction” (és a dir, “L1/L2 com a mitjà —o vehicle—
d’ensenyament/instrucció). Lingüistes com Lluís B. Polanco insisteixen que “seria
molt més recomanable optar per expressions com ‘castellà/valencià com a llengua
vehicular/d’instrucció’ o ‘com a mitjà d’instrucció’, expressions que evoquen
més aviat una pura instrumentalitat de la llengua pròpia i podrien
tranquil·litzar més fàcilment aquells que hi temerien intencions d’exclusió de
l’altra (el castellà)”.
Però, a
més a més, es tracta d’un concepte innecessari i d’una expressió supèrflua que
crea equívocs i que tracta de justificar un error: l’existència de dos
programes plurilingües. Només té sentit parlar de programa plurilingüe, en
singular, el nombre d’assignatures en valencià o castellà del qual dependrà de
les decisions que prenguen els òrgans de planificació pedagògica i didàctica
del centre educatiu, atenent a criteris educatius, metodològics, històrics,
sociolingüístics i aquells altres que contribuesquen a la consecució dels
objectius que persegueix el programa plurilingüe i que estan establerts a la
normativa bàsica que regula el sistema educatiu: garantir que, en acabar
l’educació bàsica, tots els alumnes comprenguen i s’expressen, de forma oral i
per escrit, en valencià i castellà.
Establir
un Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià (PPEV) i un altre Programa
Plurilingüe d’Ensenyament en Castellà (PPEC) és voler crear una fractura social
on no la hi ha i dues comunitats de parlants enfrontades, en comptes d’educar
persones en el plurilingüisme, que usen una o altra llengua cooficial
indistintament i puguen dominar una o més llengües estrangeres.
A més a
més, tant l’Ordre objecte de dictamen com el Decret en què s’hi fonamenta posen
la clau de volta de tot el procés en una consulta telemàtica (de dubtosa
eficàcia) sense caràcter vinculant (perquè, en cas contrari, fóra de dubtosa
legalitat). Una consulta telemàtica no és el procediment adequat per decidir un
aspecte tan fonamental com és ara la consecució dels objectius que estableix la
normativa educativa vigent: dominar les dues llengües oficials que estableix el
nostre Estatut d’Autonomia i incorporar-ne una tercera. Només podem valorar
aquesta reiterada apel·lació a la consulta telemàtica com una cortina de fum,
que, per altra banda, portarà a la confrontació entre les famílies i entre les
famílies i els centres educatius. Més adient fóra un procés participatiu de
tots els sectors de la comunitat escolar de cada centre per aprovar, en el
màxim òrgan de representació i de gestió dels centres —el consell escolar—, el
projecte lingüístic i el programa plurilingüe, fent així realitat la tan citada,
però poc respectada, autonomia dels centres educatius.
El model
plurilingüe que impulsa la Conselleria d’Educació no ho és tal, ja que limita
l’extensió de l’ensenyament en valencià i no serveix de cap de les maneres per a
aconseguir l’objectiu que marca la legislació vigent perquè l’alumnat assolesca
les mateixes competències lingüístiques en les dues llengües oficials i en puga
dominar una tercera o més.
En
definitiva, aquesta nova normativa que la Conselleria vol publicar en breu serà
un instrument més en mans de l’actual govern valencià per a continuar
entrebancant l’ensenyament en valencià al sistema educatiu. Recordem que només
el 30% de l’alumnat estudia en valencià, no per falta de demanda sinó per les
polítiques involutives del govern del PP en matèria lingüística, no només en
ensenyament sinó en el conjunt de la societat valenciana.
Vicent
Monroig i Climent.
Conseller del CECV en representació del professorat
a proposta de STEPV.
1/12/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada