Sense igualtat lingüística no hi ha igualtat de drets. La igualtat lingüística és de justícia.
Pàgines
PLENARI ENLLAÇATS PER LA LLENGUA A CASTELLÒ EL 18 DE DESEMBRE 2021 I
RESOLUCIÓ SOBRE LA MANIFESTACIÓ DEL 18D A BARCELONA SOM ESCOLA
Ara i sempre, l’escola en català!
Enllaçats per la Llengua, espai unitari que agrupa a entitats socials, culturals i sindicals de la Catalunya Nord, la Franja, Andorra, Catalunya, L’Alguer, Illes Balears i País Valencià, acorden donar suport a la mobilització convocada per Somescola per al proper dissabte 18 de desembre a Barcelona per defensar el model educatiu català.
La decisió del Tribunal Suprem d’avalar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga tots els centres educatius catalans a fer un mínim d’un 25% de les classes en castellà suposa una nova agressió a un model educatiu força consolidat que garanteix les competències lingüístiques de tot l’alumnat català segons els resultats de tots els estudis que posen de relleu que la immersió lingüística és un model d’èxit per l’alumnat i contribueix a la cohesió social, a la igualtat d’oportunitats i a la normalització de l’ús del català.
Per altra part, Enllaçats per la Llengua considera inadmissibles les actuacions del tribunals de justícia en els assumptes que tenen a veure amb el procés de normalització de la nostra llengua. La sentència del TSJC, també les del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana o del TS respecte del decret de plurilingüisme, el decret d’usos lingüístics o de l’oficina de drets lingüístics aprovats per la Generalitat Valenciana o la sentència del Tribunal Constitucional francés sobre la immersió, en són exemples dels continus atacs que pateix el català per part del poder judicial que es dedica a fer política partidista contra els drets de les persones catalanoparlants. Des del nostre punt de vista, no han de ser els jutges els que determinen ni quins percentatges, ni quin model educatiu o lingüístic, ni quina ha de ser la política educativa, les que s’han d’aplicar als nostres territoris sinó els experts i professionals en educació.
Per tot això, Enllaçats per la Llengua dóna suport a aquesta mobilització, i a totes les que defensen l’ús i l’ensenyament del català, al temps que fa una crida a les entitats i al conjunt de la societat dels nostres territoris a participar-hi i exigeix als nostres governs fermesa a l’hora de defensar la nostra llengua i que implanten totes les mesures necessàries per a contrarestar l’impacte d’aquestes sentències en la nostra societat i en l’àmbit educatiu.
Castelló de la Plana, 11 de desembre de 2021
COMUNICAT D'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA SOBRE LA FUTURA LLEI ESTATAL DE L'AUDIOVISUAL
COMUNICAT D'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA SOBRE LA FUTURA LLEI ESTATAL DE L'AUDIOVISUAL
La futura llei estatal de l’audiovisual ha
d’anar a favor del català, no en contra
Enllaçats per la Llengua, coordinadora d’entitats i associacions que treballen en favor del
català arreu del seu domini lingüístic, expressa el seu rebuig frontal al text
que es va conèixer ahir del futur projecte de llei general de l’audiovisual,
que ha d’aprovar properament el govern espanyol. Entenem que aquest text
atempta contra un dels usos socials més importants d’una llengua en ple segle
XXI, com és l’oferta digital de continguts audiovisuals, ja sigui en
plataformes en línia o canals televisius.
Ben al contrari, considerem imprescindible que
la futura llei incorpori garanties i quotes importants per a la llengua
catalana, en tot allò que fa referència a la producció de continguts en català
i la seva difusió o emissió.
Recordem que la Directiva europea de serveis
de comunicació audiovisual, de la qual aquesta futura llei ha de significar la
seva incorporació (transposició) a la normativa estatal, indica amb tota claredat
que els estats de la UE poden «imposar obligacions per garantir l’adequada
prominència dels continguts d’interès general» i que aquestes obligacions han
de respectar la diversitat cultural i lingüística. Una diversitat lingüística
que és considerada un dels objectius centrals d’aquesta Directiva.
Recordem també que la Constitució espanyola
assenyala en un dels seus articles nuclears, el tercer, que llengües com la
catalana són un «patrimoni cultural» que serà objecte «d’especial protecció».
El text aquest significaria portaria, però, a la seva desprotecció i
discriminació.
En aquest sentit, entenem que és absolutament
necessari que la futura llei incorpori els següents preceptes, que no figuren
en cap dels esborranys o avantprojectes que hem conegut fins avui:
1. El pluralisme lingüístic ha de formar part
dels principis bàsics de la llei. I la llengua catalana, tant en àudio com en
text (subtitulats) ha de ser considerada «contingut d’interès general» a tots
els serveis de comunicació audiovisual, tant plataformes com televisions. Són
dues qüestions cabdals que han de garantir una oferta normalitzada en català i
no pas testimonial o accessòria com malauradament passa avui a la gran majoria
de plataformes i televisions de cobertura estatal.
2. Els continguts emesos als canals televisius
d’àmbit estatal i els disponibles a les plataformes en línia han d’incorporar
tots els doblatges, subtitulacions i audiodescripció que existeixin en cada
moment.
3. Mesures explícites de promoció i foment de
nous doblatges, subtitulacions i audiodescripcions.
4. Les obligacions d’inversió en produccions
europees i també les obligacions de presència de produccions europees en
l’oferta de televisions de cobertura estatal i plataformes audiovisuals han
d’incorporar un percentatge important i garantit de nous continguts en català.
El percentatge d’oferta de continguts audiovisuals en català, amb independència
del país de la seva producció, ha de ser, si més no, el corresponent al pes
demogràfic dels parlants de les llengües catalana, basca i gallega, considerant
que totes tres han de quedar expressament protegides en aquesta llei. Per tant,
si més no un terç de l’oferta total d’aquestes plataformes i televisions de
cobertura estatal ha de ser en català o també en català. Cal aconseguir una
presència de continguts -doblats o no- similar a la que ja existeix per al
castellà avui.
És més, considerem inqüestionable que una
mesura que garantirà que una part molt significativa d’aquests recursos
financers es destinin a les indústries audiovisuals balear, catalana i
valenciana, és que hi hagi quotes lingüístiques en les obligacions d’inversió
en noves produccions. Més producció en català vol dir, segur, més producció
pròpia.
5. Els webs i altres interfícies de
comunicació digital entre televisions i plataformes amb els seus consumidors
han d’incorporar el català a tots els seus opcions i missatges escrits o orals.
És més, els continguts en català han de ser prominents als seus menús i
sistemes de cerca i selecció de programes, sèries i pel·lícules, d’acord amb
les eines legals que facilita la Directiva europea.
6. Les autoritats audiovisuals catalana i
valenciana, CAC i CACV -i la que en un futur pogués crear-se a les Illes
Balears- han de ser considerades autoritats «competents» igualment que la CNMC
i han de tenir reconegudes l’estatus de membres de ple dret de l’organisme
europeu d’autoritats reguladores europeues, ERGA, de la mateixa forma que ja
passa amb les entitats similars de Bèlgica o Alemanya. Això significa també,
lògicament, que la llei no ha de limitar o minvar cap de les seves actuals
competències. Igualment, la llei no ha d’envair ni reduir cap de les
atribucions de les corporacions audiovisuals públiques en llengua catalana
respecte el seu funcionament, finançament i governança.
8. Amb relació també amb aquestes corporacions
audiovisuals, les previsions de nou finançament per a RTVE han de beneficiar
igualment a À Punt, IB3 i TV3.
9. Finalment, aprofitant la redacció d’aqusest
nou marc normatiu de l’audiovisual per al conjunt de l’Estat espanyol, cal que
Catalunya, Illes Balears i País Valencià recuperin el segon canal multiplexat
(MUX) de cobertura autònomica de la TDT, suprimit injustificadament per una
normativa del 2014. Un espai radioelèctric que afavoriria tècnicament la
reciprocitat televisiva i, en general, l’oferta de canals en català. Per
facilitar també la plena reciprocitat, encara pendent, la futura llei no ha
d’impedir o dificultar el potencial ús de l’espai radioelèctric lliure dels MUX
locals de Catalunya, Illes Balears i País Valencià per aquesta funció.
Per tal d’aconseguir aquesta protecció i
foment de la producció, difusió i emissió de continguts audiovisuals en català:
·
Reclamem als ministres Manuel
Castells, Diana Morant, Luis Planas, Raquel Sánchez i en especial
Miquel Iceta, com a responsable de la cartera de cultura al Govern
estatal, que introdueixin els canvis necessaris al text, abans que aquest
arribi al Consell de ministres. Cinc ministres catalans i valencians que no
poden aprovar un projecte de llei que vagi contra la llengua catalana. I la
resta, tampoc.
·
Reclamem al Govern de la
Generalitat Valenciana i al Govern de les Illes per a que es manifestin en
línia similar a l’oposició al text que ha expressat el Govern de la Generalitat
de Catalunya. Demanem que tots tres facin pinya davant del Govern espanyol, més
encara quan dos d’ells estan encapçalats per presidents -Ximo Puig i Francina
Armengol- del mateix partit que el del president Pedro Sánchez. No hi ha
excuses sinó urgències.
·
Reclamem a les direccions balears,
catalanes i valencianes de les dues formacions polítiques que formen part del
govern de coalició estatal a redreçar un text que atempta contra la nostra
llengua. Aquests partits no poden ser còmplices d’una llei contra el català.
·
Reclamem als diputats i senadors
balears, catalans i valencians, amb independència del seu grup parlamentari, a
modificar el projecte de llei que arribi a les Corts espanyoles fins aconseguir
els canvis imprescindibles que hem apuntat abans.
·
Entenem que és necessari i urgent
un front comú de les entitats cíviques en defensa de la llengua i cultura
catalanes i de les entitats representants dels sectors audiovisuals de
Catalunya, Illes Balears i País Valencià (productors, directors, guionistes,
actors, professionals i tècnics diversos). En aquest sentit, des d’Enllaçats
per la Llengua treballarem per a posar-lo en marxa de forma immediata,
coordinant-nos amb altres organitzacions de la societat civil dels Països
Catalans, i estenent aquesta iniciativa a les entitats homònimes de Galícia,
Navarra i el País Basc. Un front comú que ha d’adreçar-se eficaçment i
contundentment als responsables governamentals i parlamentaris implicats en
aquesta futura llei, per aconseguir que aquesta respongui als principis de
pluralisme lingüístic abans indicats, i no a una minorització i discriminació
de la llengua catalana a la que ens portaria el text actual.
Finalment, advertim del risc que es vulgui
confondre la ciutadania amb propers retocs o canvis cosmètics, que siguin
presentats com a modificacions de gruix del text legislatiu. La producció i
oferta audiovisual en català no es normalitzarà amb engrunes normatives ni amb
mesures minoritzadores o folclòriques, sinó amb lleis que les promoguin i
protegeixin eficaçment.
El futur del català es decideix en aquesta
llei. Garantim-lo!
Bateguem pel català: Campanya de Sant Jordi
cartell.