Presentat el Protocol de Drets Lingüístics amb el suport de la societat civil i els representants institucionals

Presentat el Protocol de Drets Lingüístics amb el suport de la societat civil i els representants institucionals

Organitzat per la Federació d'organitzacions per la llengua catalana (FOLC) i l’STEI Intersindical s'ha presentat a Palma el Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics, dimarts 28 de març a les 19.00h, a l'Arxiu del Regne de Mallorca. L'acte ha comptat amb el suport de l'Escola de formació en mitjans didàctics, Enllaçats per la Llengua i l'Arxiu del Regne de Mallorca. 

Sant Sebastià va ser capital de la Cultura europea durant l’any passat. El Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics o Protocol de Donostia ha estat un projecte impulsat de manera conjunta per Kontseilua i la Fundació Donostia 2016 i que es va donar a conèixer el desembre de 2016.

La presentació del Protocol l'ha feta el secretari general de Kontseilua, sr. Paul Bilbao, postgraduat en planificació lingüística; expert universitari en drets humans; màster en Drets Fonamentals i Poders Públics i vinculat estretament amb el moviment social a favor de les llengües pròpies. Ha estat acompanyat pel representant de l’Institut Ramon Llull a les Illes Balears, el Sr. Lluís Maicas, escriptor i poeta, i per la presidenta de la FOLC, Sra. M. Antònia Font. 

L'Acte ha comptat amb la presència de la directora general de política lingüística, representants dels grups parlamentaris del Parlament de les Illes Balears,  de directors generals de la Conselleria d'Educació, de la Conselleria de Cultura, del Grup Blanquerna, de les Fundacions Emili Darder i de l'Ateneu Pere Mascaró..... del món jurídic, un magistrat del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, l'advocat que va guanyar el recurs contra el TIL, professors de la universitat de les Illes Balears, una representant d'Amics de la Bressola, Cooperatives d'ensenyament, Joves de Mallorca per la Llengua, representants del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, la vicepresidenta de l'OCB... i públic interessat en el tema. 

El ponent ha explicat que un dels fets més importants d’aquest protocol és que s’ha fet amb la participació de diferents persones d’entitats europees i que té voluntat de ser una garantia per la defensa dels drets dels parlants de les diferents comunitats lingüístiques. Ha subratllat que és una mostra de l'apoderament de la societat civil i que aquest document és l'expressió de la voluntat dels pobles i que són les diferents comunitats lingüístiques les que l'han d'utilitzar i que els resultats que se'n derivin s'han de fer arribar a les persones que ens representen a les institucions. Ha posat molt en valor la col·laboració entre societat civil organitzada i representants institucionals.

En l’elaboració del Protocol hi ha participat vuit entitats: la Fundació Sant Sebastià Capital Europea de la Cultura 2016, el Consell d’Organismes Socials de l’Èuscar Kontseilua, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), el Centre Europeu per les Qüestions de Minories (ECMI), la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística ELEN, la ONG Linguapax Internacional, el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics (PEN Internacional) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han estat treballant intensament per enllestir la redacció del Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics. Un altre aspecte interessant del protocol és que compta amb un argumentari molt ben redactat i explicat de la necessitat de supervivència de totes les comunitats lingüístiques d'Europa i del món però que comptarem, a més a més de la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, amb un nou instrument per fer anar endavant les llengües pròpies del territoris. 

Aquest protocol suposa un desenvolupament de la Declaració Universal de Drets Lingüístics - aprovada a Barcelona el 1996 a iniciativa del CIEMEN i d’altres organitzacions internacionals- i també suposa una gran fita en el camí cap a la convivència multilingüe a Europa i un lloc destacat en la història de les capitals culturals europees. El Protocol detalla una sèrie de mesures essencials per garantir els drets lingüístics de tot grup o comunitat. 

Ara, els agents socials europeus s’hi podran adherir. El document té l’ambició de ser útil, una eina per a tota la societat civil arreu d’Europa. 

Paul Bilbao ha fet especial menció a l'educació on el Protocol aposta per fer, en un primer moment i segons el grau de normalització de la llengua, una iniciació progressiva de la presència de la llengua a l'escola i una segona passa que seria la immersió lingüística per garantir la la inclusió i la cohesió social aixi com la igualtat d'oportunitats. 

S'han repartit llibres del Protocol entre els assistents i d'en Joan Lladonet "Aquests són els teus drets lingüístics" que desenvolupa amb exemples la Declaració universal dels drets lingüístics.

Comunicat de ll'STEI i la FOLC