Òscar Adamuz
-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?
Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és
la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors
al territori.
-En quins àmbits
es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia
de la Franja?
El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això,
el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català
com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim
un greu problema.
I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional
de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en
poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga
significa un terç de la població total de la Franja... En termes territorials,
el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la
pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural
del català.
-L’informe també
demana “mesures d’impacte” en política lingüística al govern de la DGA (format
per PSOE i CHA des de 2015). Quines podrien ser aquestes mesures reals?
Abans de parlar de mesures concretes, un incís: “política lingüística i Aragó”
són gairebé un oxímoron històric.
Des dels estaments institucionals entenem que s’han d’assumir aquestes
tres línies d’actuació, i aquest estaments inclouen també l’administració
local, la qual té un gran marge d’actuació i de responsabilitat, i un compromís
per la llengua a demostrar.
-Com a
col·lectiu, el Moviment Franjolí quines idees projecta per afavorir la
normalització del català i augmentar-ne l’ús al carrer?
Aquest curs escolar, els alumnes del territori han rebut les agendes
escolars de la Franja. Són unes agendes escolars en català que pretenen ser una
potent ferramenta per a la conscienciació i dignificació lingüística, deixant
palès la nostra pertinença a una comunitat cultural i lingüística potent de
milions de catalanoparlants.
Aquesta línia d’actuació no volem oblidar-la ni bandejar-la. Continuem,
tant pels bons resultats aconseguits com per la convicció esperançada que tenim
en les sinergies i complicitats amb la comunitat educativa de la Franja.
Altrament, aconseguir generar un punt d’inflexió en la dignificació i en
el foment de l’ús social ampli és una de les nostres lluites permanents i
aquesta primavera endegarem alguna campanya en aquesta línia.
-Per acabar, què
es podria fer i no es fa des de la resta del domini lingüístic per revertir
aquesta inèrcia negativa que presenten els estudis acadèmics sobre el català a
la Franja?
Personalment, no vull caure en exigències vers la resta del domini ni
retreure “pseudodeures” a ningú. Revertir la situació que tenim a les nostres
comarques i la que serà previsible, si les coses no canvien i avalades per
aquests estudis, depèn principalment de la gent de la Franja. Tenim aquesta
responsabilitat.
Ara bé, ¿que hi ha entitats, institucions i administracions al domini que
podrien tenir-hi una complicitat proactiva? És evident. Que hi ha casos de
sordesa aguda? També.
Què vull dir, amb això? Que el gruix de la feina és a la Franja i des de
la Franja, però que la resta del domini, si vol, hi té un rol a jugar també és
cert...
Un exemple és el conveni de col·laboració que tenim el Moviment amb la
Plataforma per la Llengua i que s’està vertebrant molt positivament.
El Moviment Franjolí i part del teixit cultural de la Franja estem
encantats quan signem convenis de col·laboració amb qui compartim país! (riu).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada