Creixent, també, en igualtat lingüística, per Vicent Maurí (Intersindical Valenciana)

Reunió de membres d'IV amb Rubén Trenzano (Font: IV)

Quan es compleix ja un terç de segle i de la Llei d’ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), des d’Intersindical Valenciana (IV) volem reclamar el compliment total d’allò que hauria d’haver sigut un objectiu ja realitzat de la llei: la normalitat dels drets lingüístics dels valencianoparlants. Perquè, diguem-ho clar, a hores d’ara, els valencianoparlants encara no tenim garantits els mateixos drets que els parlants de l’altra llengua oficial, el castellà.

El balanç d’aquest terç de segle de vigència de la LUEV dista de ser el desitjable. És evident que s’han produït avanços, però ni de bon tros tots els necessaris. Ni tan sols els que asseguren la supervivència del valencià. Un exemple claríssim: en l’àmbit on tothom coincideix que és on més s’ha avançat, l’ensenyament, el recent informe publicat per l’STEPV dóna unes dades poc esperançadores: després d’un terç de segle d’aplicació, només un 30% dels xiquets i xiquetes reben les classes en valencià. I aquest percentatge encara és pitjor com més alts són els nivells educatius (batxillerat, cicles formatius, universitat, etc.).

És cert, també, que en els vint anys de govern del PP no s’ha desplegat ni s’ha volgut desplegar aquesta llei i que la gran majoria d’actuacions d’aquests governs han estat de vertadera contraplanificació lingüística. Però, potser, ens hauríem de preguntar si, vists els resultats en tan ampli marge de temps, allò que ha fallat és l’instrument, que s’ha demostrat ineficaç. Clar i ras: Amb la Llei d’ús podem avançar cap a la igualtat lingüística real de tots els valencians?

Per això, en aquest aniversari tornem a reclamar un canvi de rumb en les polítiques lingüístiques que han de desplegar les administracions i, molt especialment, la de la Generalitat Valenciana. Intersindical Valenciana, com moltes altres entitats, hem reclamat i reclamem una política lingüística encaminada a aconseguir una veritable igualtat lingüística de tota la ciutadania i creiem que, vists els resultats de la LUEV, només podrem fer-ho amb una nova llei d’igualtat lingüística que suplisca les (moltes) mancances de la LUEV, tant en previsió com en resultats. Una llei que legisle no sols sobre l’ensenyament i l’ús en l’administració (àmbits importants, però limitats i amb resultats també limitats) sinó també sobre una gran quantitat d’aspectes i camps que la LUEV no preveu; un de ben important per a IV són les relacions laborals, on, actualment, no hi ha cap mena de regulació lingüística, per no parlar d’altres àmbits i sectors tan vitals i decisius per a la societat actual i per al nostre País com són els mitjans de comunicació, l’àmbit econòmic i de consum, les indústries culturals i de l’oci i un llarg etcètera.

Després de 33 anys en vigor, és el moment de fer un canvi i avançar, com diu la cançó d’Obrint Pas, “a pas valent”. Lleis tan importants com l’Estatut d’Autonomia o la llei de la funció pública s’han modificat i potser ben aviat es tornen a reformar. Per què no la LUEV?

Demanem valentia a la Generalitat Valenciana i una aposta decidida perquè, tal com deia el lema del nostre recent congrés, ens permeta créixer com a ciutadans iguals en drets i, ben especialment, iguals lingüísticament parlant.

Vicent Maurí i Genovés. Intersindical Valenciana

Font: laveupv