Acord per promocionar el patrimoni lingüístic i mediambiental de l'Alguer

Comunicat d'Òmnium Cultural de l'Alguer

Dimecres 20 de juliol en la seu del Parc Natural Regional de Port Comte, s’és tengut un encontre entre el President del Parc Prof. Antonio Farris, acompanyat d’alguns col·laboradors, i el President de l’Òmnium Cultural de l'Alguer, Dr. Stefano Campus acompanyat d’alguns components de la Junta directiva.

Motiu de l’encontre, la donació de part de l’Associació, de material divulgatiu de distribuir als visitadors del Parc,  i precisament punts de llibre  i cartells bilingüe, en alguerès i en italià, que descriuen alguns exemplars de la fauna del territori del Parc, com lo Cabussó (cabusset), la Gaürra (baldriga cendrosa), la Birriquela (baldriga pufí) i altros, amb la finalitat de promoure i fer conèixer lo patrimoni ambiental del nostro territori i al mateix temps també la nostra llengua, patrimoni immaterial de la nostra ciutat. 

Lo material, que és estat realitzat amb la consulència científica dels experts del Parc de Port Comte i la traducció en alguerés de Carla Valentino, col·laboradora i Vicepresidenta de l’Òmnium Cultural de l’Alguer, és una de les accions previstes de la convenció, firmada al mes de febrer d’enguany entre l’entitat regional i l’associació cultural, on se preveu la valorització i la promoció del territori, de les activitats tradicionals, ambientals, arqueològiques i econòmiques del món de la campanya i de la marineria algueresa.

Lo material és estat publicat de l’Òmnium Cultural de l’Alguer i fa part del projecte cultural “Amb l’alguerés sés més competent” financiat de la Fondazione di Sardegna. 

Per una RTVV al servei del País Valencià

Una RTVV al servei del País Valencià

Hui en dia, els mitjans de comunicació construeixen una ferramenta persuasiva que ens permet mantenir-nos en una costant comunicació amb els successos socials, polítics i econòmics tant a escala nacional com internacional.

En les societats contemporànies, és cada cop major la importància dels mitjans de comunicació massius. Açò influeix sobre la forma d'actuar o de pensar de les persones. Ells aconsegueixen modificar la forma en què les persones coneixen i comprenen la realitat que ens rodeja, per açò mateix el nostre objectiu primordial radica en la necessitat d'uns mitjans de comunicació que tinguen la capacitat de reflectir la realitat que viu tota la societat valenciana.

Aquesta realitat exigeix tenir una cadena de televisió on els valencians i les valencianes puguen emmirallar-se, una cadena que parle d'allò que ens interessa: maltractament lingüístic, finançament, espoli, corrupció... I sobretot, que torne a mostrar la riquesa i majestuositat de la llengua i la cultura valenciana.

La visió des de fora del País Valencià és que des de Madrid espolien només als bascos i catalans i no reflecteixen la nostra realitat. Des de fora també pensen que només som corrupció, que som aquella societat inútil que ens deixem maltractar i la nostra realitat és ben diferent. La nostra hi és la d'aquell poble valent que, girant les paraules d'Albert Rivera, és trencar-nos la cara perquè ens tracten en la nostra llengua.

Sense cap intenció manipuladora, simplement informativa i formativa, la nostra RTTV, juntament amb IB3 i TV3 i la resta de mitjans en llengua pròpia, ha de reflectir la situació que vivim, una tan crítica que no es comprendrà fins que la gent puga estar informada.

La nostra RTVV ha de renàixer així implicada en la nostra realitat, la de la majoria social, respectant i defensant els interessos del nostre poble treballador, començant per la gent treballadora de la pròpia RTVV.

Per una RTVV de qualitat i en la nostra llengua.

Per un espai comunicatiu propi.

Jodad, Joves pel Dret a Decidir del País Valencià, amb el suport de:

Enllaçats per la Llengua

Entitats valencianes s'enllacen per demanar-li al Consell valentia en política lingüística

Entitats demanen el Consell que prioritze la política lingüística per assolir una veritable igualtat lingüística

Diverses entitats, entre les quals es trobaven la Plataforma de Professorat de Valencià del Baix Segura, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, STEPV, Associació Cívica per la Llengua El Tempir, Intersindical Valenciana i Enllaçats per la Llengua, s’han reunit amb el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano.

Les entitats havien demanat una reunió amb el conseller d’Educació Vicent Marzà per tractar diversos assumptes en matèria lingüística. En concret sobre la situació del valencià al sud del País Valencià, en aspectes com: mitjans de comunicació, ús social, ensenyament del valencià i en valencià; exempció, nova llei d’igualtat lingüística o la situació del valencià a les administracions públiques. Doncs bé, el conseller d’Educació ha delegat la reunió amb el director general Rubén Trenzano.

Les entitats qualifiquen de decebedora la reunió en no haver aconseguit compromisos concrets sobre objectius i temporalitat, ni tampoc haver donat resposta satisfactòria a les reivindicacions presentades per la Plataforma de Professorat de Valencià del Baix Segura el passat mes de novembre de 2015. Aquesta plataforma va presentar un document de propostes immediates, a mitjà termini i a llarg termini, que no han estat considerades pel Consell de la Generalitat. Açò suposarà que el nou curs 2016-17 començarà amb els mateixos problemes endèmics que pateix la nostra llengua a les comarques castellanoparlants i el professorat que imparteix valencià.

Per això, les entitats han demanat al director general una resposta immediata de l’Administració valenciana a les revindicacions del professorat de valencià, i la redacció d’unes instruccions escrites sobre quines han de ser les actuacions de la inspecció educativa, els equips directius i les famílies en tant no s’acabe amb les exempcions. Unes exempcions que suposen una discriminació lingüística per una part considerable de l’alumnat, que veu com se li castiga a no tindre la capacitació en una de les dues llengües oficials del país.

A més, les entitats li han traslladat la necessitat d’una actuació amb valentia en política lingüística que s’hauria de concretar en assumptes com garantir els drets lingüístics de tot l’alumnat valencià, de qualsevol part del domini lingüístic, a ser competent en les dues llengües oficials; la resposta a les reivindicacions de la Plataforma de Professorat de Valencià del Baix Segura; el respecte dels drets del professorat de valencià en les comarques castellanoparlants; la creació de les assessories de valencià; la promulgació d’una llei d’igualtat lingüística, la redacció d’un manual d’usos lingüístics per les administracions públiques o l’establiment d’un sistema comunicatiu compartit en valencià.

Finalment, les entitats han sol·licitat una nova reunió amb el conseller d’Educació per traslladar-li les seues propostes i reivindicacions amb l’objectiu d’aconseguir canvis normatius al llarg de la present legislatura per avançar envers una igualtat lingüística plena tant a l’ensenyament com al conjunt de la societat valenciana.

València, 13 de juliol de 2016

Signa la campanya "Pels nostres drets lingüístics" d'Escola Valenciana

Des de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua ens sumem a la iniciativa i convidem tothom a signar aquesta petició pels nostres drets lingüístics.

Escola Valenciana treballa per la normalització de la llengua en tots els àmbits des de fa més de 30 anys. L’ensenyament, les administracions i els mitjans de comunicació són els principals vessants per garantir els drets lingüístics de la ciutadania. D’una banda, l’ensenyament en valencià dota l’alumnat de la competència lingüística necessària per a poder fer servir el valencià i el castellà de forma equilibrada. D’altra banda, Escola Valenciana fixa la necessitat de potenciar la llengua en l’àmbit de l’administració pública com a mesura fonamental d’igualtat i respecte dels drets de la comunitat de parlants. En aquests termes, l’entitat cívica ha iniciat la campanya “Pels nostres drets lingüístics” amb la intenció de regular la plena competència lingüística com a requisit per a accedir a la funció pública.

Signa aquesta petició d’Escola Valenciana adreçada al Govern valencià perquè es pose fi a la discriminació per raó de llengua, gràcies a la implantació de la plena competència lingüística en la nova llei de funció pública valenciana.

Per a signar has d'entrar en aquest enllaç: https://www.change.org/p/govern-valenci%C3%A0-pels-nostres-drets-ling%C3%BC%C3%ADstics

També agrairíem que ho fessiu extensiu als vostres contactes perquè es sume més gent a aquesta recollida de signatures.

"Enllaçats és una xarxa d’entitats per la defensa i valorització de la llengua catalana a tot el domini lingüístic" [Entrevista]

El Periòdic d'Andorra, de la mà de Maria Cucurull, ha entrevistat a Òscar Adamuz, de comunicació d'Enllaçats per la Llengua, on parla de com va néixer a les Illes Balears el moviment Enllaçat i de com es va estendre arreu del domini lingüístic. A l'entrevista també es parla de l'espai de comunicació en català, de la situació de la llengua catalana, de l'Alguer, la Catalunya Nord i de l'occità a l'Aran.

Com va néixer la plataforma Enllaçats per la Llengua?

Bé, el moviment d’Enllaçats va néixer a les Illes Balears com a resposta a les polítiques del govern balear de J. R. Bauzá contràries a la llengua catalana. Es va arrencar simbòlicament amb la penjada de senyeres als centres escolars i edificis públics en forma de llaç com a senyal de defensa del català a les Illes. Aquest moviment de la societat civil anà guanyant complicitats arreu dels Països Catalans fins que, a començaments de l’any 2013, es creà la campanya “Enllaçats per la Llengua”, impulsada per entitats de tot el domini lingüístic per fer front de manera coordinada als atacs que rebia (i rep) el català a tot el territori. El tret de sortida fou el 9 de març del 2013 amb una sèrie d’actes simultanis a tots els Països Catalans amb el llaç com a símbol.

Quina és la tasca d’Enllaçats per la Llengua?

ExLL és una plataforma o xarxa d’entitats per la defensa i valorització de la llengua catalana a tot el domini lingüístic, que cerca la unitat d’acció i potencia la feina en xarxa. Publiquem comunicats i manifestos sobre temes que afecten el català, difonem la tasca de les entitats, creem campanyes conjuntes i fem accions al voltant de la llengua i el territori. Per exemple, hem fet campanyes de poesia per Sant Jordi, per al bastiment d’un espai de comunicació en català, contra la LOMQE i el LAPAO a la Franja, a més hem donat suport als 40 anys de la Bressola (escoles de la Catalunya Nord) i hem promogut el restabliment d’un premi literari a Elx impulsat per l’ACL el Tempir, també fem presentacions de llibres, etcètera.

Actualment teniu 1.056 entitats adherides i 43 entitats impulsores. Explica’ns una mica la diferència de rols entre unes i altres.

Quan vam fer la campanya del 2013 vam impulsar el manifest: “Enllaçats per la Llengua”, al qual es van adherir més de 1.000 entitats i altres tantes persones. Les entitats impulsores són les que van participar en la creació d’aquesta xarxa d’entitats en la jornada del 9 de març del 2013. A partir d’aquí, alguns col·lectius són més actius, d’altres menys i encara entitats noves s’hi han incorporat posteriorment. Les entitats actives (associacions culturals, sindicats d’ensenyament, federacions d’organitzacions… ens coordinem mitjançant una llista de correu-e i fem un plenari anual a Castelló de la Plana, coincidint amb l’aniversari de les Normes del 32. També ens hem reunit a Barcelona, Perpinyà, València i altres llocs, per ajudar a lligar el territori.

L’any passat vau engegar una campanya per reclamar una espai de comunicació comú a tot el domini lingüístic català. Creus que és un primer pas el fet que al novembre estigui prevista l’emissió del nou Canal 9 i el retorn de TV3 al País Valencià?

Efectivament, des que vàrem engegar la campanya l’octubre del 2015 han passat fets que considerem positius, sobretot a les Illes Balears s’han fet passes importants per a la reciprocitat. Al País Valencià el ritme és tot un altre, entenem que les coses estan anant massa lentes, també pel conflicte laboral amb els extreballadors de l’antiga RTVV, i que és imperatiu que la societat valenciana disposi ja de mitjans públics de qualitat i en valencià, i que pugui veure altres canals en la mateixa llengua. Aquest és un tema amb què fa molts anys que treballen algunes entitats i al qual, des d’Enllaçats, ens hem abocat, ja que considerem bàsic el bastiment d’un espai audiovisual comú, amb la creació d’un Consell que coordini els diferents ens territorials i la coordinació quant a traduccions, doblatges, intercanvi de programes i més coses. Per aquest motiu, hem demanat reunions amb els governs respectius, algunes de les quals ja han tingut lloc amb el govern valencià. Seguirem insistint.

Fa unes setmanes ens alertaven a les notícies d’Antena 3 que la senyalització en català al País Valencià pot causar accidents de trànsit. Més enllà de les burles que han causat aquestes imatges, creus que seria possible fer pedagogia als no catalanoparlants?

És complicat de fer quan grans canals estatals com el que anomenes fan aquesta mena d’informacions tan lamentables, que volen deixar en aquest cas els responsables de política lingüística de València com uns radicals o insolidaris per “no respectar la llengua comuna”, el castellà. El problema és de fons, i ve de la falta d’autoreconeixement de l’Estat espanyol com a realitat plurilingüe i per la manca de respecte a la diversitat existent. Fer pedagogia en aquestes condicions és complicat, però tampoc no hem de renunciar-hi, ja que, simplement, hem de defensar l’ús i protecció de la llengua pròpia en el territori on es parla. Sembla senzill, oi?

Es diu que l’activitat més transversal de tots el territoris de parla catalana és la Flama del Canigó. Creus que s’haurien de fer més accions perquè hi hagi més cohesió entre el domini lingüístic?

Penso que, com bé dius, accions com l’arribada de la Flama del Canigó pot ajudar a crear un imaginari col·lectiu entre Països Catalans, si més no per potenciar la comunitat lingüística que formem. Ara, també crec que moltes vegades posem més l’accent en accions simbòliques o emocionals i deixem de banda un discurs més pràctic on la gent menys conscienciada se senti còmoda. Som també una comunitat d’interessos compartits en el pla econòmic, d’infraestructures, turístic, ecològic, i un llarg etcètera. Uns interessos que incideixen cada dia en el benestar de les persones.

A la Catalunya Nord i a l’Alguer és on la situació de llengua és més fràgil. Consideres que el nombre de parlants hi continuarà minvant, o bé es pot invertir la tendència.

És difícil de fer un pronòstic. Tot i ser dos territoris molt diferents, tenen molts punts en comú. En ambdós casos la llengua ha perdut el seu lloc preeminent al carrer i bona part del prestigi social, però hi sobreviu una catalanitat lingüística més interna que és poc visible “amb ulls de turista”, per dir-ho així. En qualsevol cas, és molt difícil revertir una situació tan complicada només amb el gran esforç que fan els col·lectius pel català d’allà. Calen polítiques actives d’ús i promoció del català en àmbit institucional. L’ensenyament en català és una altra de les claus, com ho és també el fet que les comunicacions amb la resta del territori siguin ràpides i efectives (i econòmiques, és clar). En aquest món global les cultures minoritzades com la catalana han de cercar totes les connexions possibles.

I l’occità? L’aranès també és una llengua oficial a Catalunya. Es fan prou campanyes a favor de la llengua d’oc?

Sembla evident que la resposta és que no. S’ha de dir que el Parlament català ha fet una bona feina reconeixent la realitat occitana de l’Aran i oficialitzant l’aranès a tot Catalunya, sent actualment l’únic territori occità on la llengua pròpia és oficial. Ara, això no és suficient i caldria apostar per signar convenis de col·laboració amb les regions occitanes de França i Itàlia per fomentar l’ús de la llengua d’oc. El marc de l’euroregió “Pirineus-Mediterrània” podria ser l’adequat per fer-ho. Bé, caldria signar convenis però sobretot complir-los i fer-ne polítiques actives, aprofitant les eines que tenim. Tampoc ajuda la polèmica envers les diferents autoritats lingüístiques o acadèmies que vetllen per l’occità. Això últim als catalanoparlants ens sona, oi?

Arribarà el dia que podrem viure plenament en català?

Un cop més no m’atreveixo a fer un pronòstic, i això pot dependre molt de la situació política, però no totalment. Jo sóc dels que pensen que no podem negar la realitat dels nostres carrers ni el multilingüisme amb què convivim diàriament. Les grans llengües estatals (francès, castellà, italià) no marxaran ni tenint un Estat propi. A Andorra ho sabeu prou bé, que ser un Estat independent i tenir una única llengua oficial no garanteix que sigui hegemònica. El context sociolingüístic hi pesa molt. Dit això, no podem renunciar al fet que el català sigui una llengua plenament normalitzada i deixi de ser una anomalia a escala europea. Però el camí a recórrer és encara molt llarg, sobretot quan hi ha zones del domini lingüístic on el català no té ni tan sols una consideració oficial i on no s’ensenya a les escoles. Cal transmetre un missatge positiu però realista.