Reivindicació de l’espai de comunicació en català, per Sal·lus Herrero

Reivindicació de l’espai de comunicació en català

Al Manifest del Congrés de Cultura Catalana, celebrat arreu de la comunitat catalanoparlant i clausurat a Barcelona el 1977, un any abans de l’aprovació de la Constitució espanyola es declarava: “Els Països Catalans constitueixen una comunitat de cultura que s’ha desenvolupat al llarg d’una història de més de  mil anys, una comunitat bàsicament homogènia i específica, conscient que ho és i amb voluntat de continuar essent-ho”. En aquell Manifest del Congrés de Cultura Catalana, empentats pels moments esperançats del final del franquisme es mobilitzà bona part de la societat civil organitzada i bona part dels intel·lectuals dels Països Catalans, partint del pressupòsit fusterià que reclamava un nou model dels Països Catalans basat, entre altres objectius, en l’extensió total de l’ús públic oficial i social de la llengua pròpia dels Països Catalans, com a factor bàsic de coherència i d’identificació nacional. Perquè la vindicació d’un espai català era ja implícita en la necessitat de reconstruir i normalitzar els lligams i cultura entre tots els territoris històrics del català.

• Després de quasi 40 anys d’aquella declaració del Congrés de Cultura Catalana, encara continua sense normalitzar l’ús del català a l’espai públic i als mitjans de comunicació de masses

Tanmateix, mentre els congressistes del Congrés Català de Cultura tornaven a casa després d'haver afirmat l'espai cultural i polític dels Països Catalans, com explica Josep Gifreu a “El català a l’espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013)", Publicacions de la Universitat de València, col·lecció Aldea Global, els polítics de la Moncloa entraven en acció i l’operació reformista de Súarez i la ‘Transició’ aconseguien imposar un model de vertebració de l’Estat, de les llengües o cultures que o bé ignoraven, o bé negaven explícitament aquest espai cultural i de comunicació imaginat pel Congrés de Cultura Catalana seguint les propostes de Joan Fuster des de Sueca.  L'han combatut, de totes les maneres fins ara mateix per tractar de minoritzar-nos, fragmentar-nos i fer-nos desaparèixer del mapa lingüístic i cultural de les nacions sense estat propi. Inclús des de l'estat espanyol no s'ha invertit al corredor mediterrani per allunyar el País Valencià de Catalunya tot i que afeblisca l'economia i les societats catalanoparlants en dificultar l'economia, les relacions i els interessos vitals dels Països Catalans, amb unes inversions estatals esquifides i contràries als habitats del País Valencià, de la Franja, de Catalunya i les Illes.

Després de quasi 40 anys d’aquella declaració del Congrés de Cultura Catalana, encara continua sense normalitzar l’ús del català a l’espai públic i als mitjans de comunicació de masses, especialment en la premsa diària, ràdio i televisió, sobretot al País Valencià que des de fa més de tres anys està sense cap mitjà de comunicació en llengua pròpia, vulnerant els drets socials, lingüístics i de ciutadania de la valenciana gent catalanoparlant i entrebancant que les persones que habiten al País Valencià i encara no el saben el puguen aprendre i esdevenir també valencianoparlants. També a la Franja no hi ha un reconeixement del català com a llengua plenament oficial a tots els efectes. Perquè com advertia Sanchis Guarner les persones que encara no són catalanoparlants al País Valencià no ho poden ser si els que ja ho som no els parlem en valencià i  sinò hi ha uns mèdia en la nostra llengua pròpia perquè l'aprenguen. Uns mèdia que a la gran majoria d’Europa,  als anys quaranta,  cinquanta, seixanta, setanta fins ara, estaven compromesos amb l’enaltiment de les respectives llengües i cultures nacionals i a l’Estat espanyol era de llengua única, per desgràcia, com encara passa al País Valencià pel tancament de RTVV i per la censura i la prohibició dels mitjans de comunicació en català del Principat i les Illes, que, des de fa més de tres anys, no arriben a València, cosa que ho fa més escandalós encara perquè volem anar cap a la plena consolidació d’un espai català de comunicació que s’ha vist en part reafirmada amb la irrupció de l’era digital. És paradoxal que quan podem accedir a qualsevol mitjà de masses d'arreu del món, al País Valencià, ‘inexplicablement’, se’ns impedeix l’accés als mitjans de comunicació en la nostra llengua pròpia vinguen de Mallorca, de Barcelona o de València. Igual com s’entorpeix la fluïdesa comunicativa a tots els àmbits al corredor mediterrani, 'potser' perquè compartim la  mateixa llengua i cultura catalanes i no se'ns vol permetre la construcció d'un espai de comunicació propi sinó colonitzat per l'espanyol.

El  model d’estat que s’imposà durant la ‘Transició’, va  posar de manifest d’una banda les dificultats d’una reforma profunda sense ruptura del sistema de mitjans heretats de la dictadura i, de l’altra, el caràcter essencialment conflictiu del procés previsible de normalització del català  en els grans mitjans, públics o privats, a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears. Un caràcter conflictiu, que en alguns casos com al País Valenciàm, a la Franja d'Aragó i a les Illes, durant els Governs del PP, han intentat continuar amb el genocidi lingüístic imposat totalitàriament per la dictadura franquista i tractant d'humiliar-nos i fragmentar-nos amb allò del LAPAO. Com denunciava el lingüista valencià Ninyoles respecte al mercat de la comunicació “no tan sols `regulat’ sinó pràcticament ‘intervingut’ a favor del castellà” (Ninyoles, Conflicte lingüístic i ideologia, a Toni Mollà (ed.) a "Ideologia i conflicte lingüístic" 2001). En el camp de la comunicació d’interés públic, des de l’Estat espanyol el predomini del “paradigma del conflicte” sobre el “paradigma del consens” ha estat no només la norma d’actuació, si no l’estratègia sistemàtica de dominació, de la llengua oficial de l’Estat sobre les altres llengües no oficials, i molt especialment sobre el català, i més específicament encara sobre el català del País Valencià seguint una política lingüística en clau exterminista, combatent el desplegament de mitjans de comunicació en català-valencià perquè la valenciana gent no tinga cap mitjà de comunicació de masses en la seua pròpia llengua o quan l'ha tingut tractar que servira per fragmentar, dividir i desfer l'espai conjunt català-valencià-balear que compartit seria molt potent, productiu, eficaç i viable.

• El nou  estat de les "autonomies", limitadíssimes i subordinades, bandejà el desplegament de mitjans de comunicació que tinguera per objectiu el redreçament de l’espai cultural català

Perquè al País Valencià,  la política de la ‘Transició’ es concentrà justament en el model de vertebració de l’espai català: l’anomenada Batalla de València (1978-82), instigada i finançada per significats líders de la UCD i aglutinada pel diari “Las Provincias”, fou una operació orquestrada i guanyada pel sector blaver, anticatalà i antivalencià, gràcies en bona part a la indefinició dels pactes de la 'Transició' que reproduïen bona part de forma de funcionament de l’estat franquista, tot i que a la majoria dela diaris de Madrid no els agrade que ho digam açò, però ells que critiquen tant la immersió lingüística o les propostes d'oficialitat prioritària del català als països de parla catalana, no critiquen la vulneració de drets que suposa que al País Valencià no hi haja cap mitjà de comunicació en la nostra llengua pròpia ni demanen la reciprocitat lingüística a les escoles monolingües castellanes perquè incorporen i estudien el català, ni critiquen que el català de la Franja no siga reconegut com a llengua oficial a tots els efectes per l'administració d'Aragó. Des del nom de la llengua fins a la unitat del català, des de la guerra oberta contra TV3 fins a la  manipulació, la censura i la falsificació de la història, el País Valencià ha transitat des d’aleshores per una profunda crisi identitària -induida- en qüestions de cultura, de llengua i d’imaginari col·lectiu, que afectà molt greument el procés de normalització del valencià, sobretot al mitjans de comunicació de masses. El nou  estat de les "autonomies", limitadíssimes i subordinades, bandejà el desplegament de mitjans de comunicació que tinguera per objectiu el redreçament de l’espai cultural català, i per desgràcia, només a Catalunya adquiria una certa consistència, però s'aconseguia fragmentar l’espai de comunicació en català, conflictualitzar-lo, dividir-lo, restringir-lo, tancar-lo o censurar-lo per tal de reproduir la dominació del model centralista espanyol del franquisme en un context postfranquista que la societat valenciana i la comunitat  lingüística catalanoparlant sencera vol molt més democràtic democràtic, per a decidir el nostre futur des d'ací, però es vulneren els drets socials, lingüístics, comunicatius i de ciutadania catalanoparlant sistemàticament i amb absoluta impunitat, com si  la ciutadania valencianoparlant no tinguérem dret a tenir cap dret.

No obstant això, l’adveniment de l’era digital a mitjan dels anys noranta i l’impacte de la xarxa d’internet en el sistema de comunicació mostra més descarnadament les males intencions de l’estat espanyol i les seues sucursals autonòmiques de fragmentar l’espai de comunicació en català. Des del punt de vista de la llengua i la cultura catalanes, la irrupció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació augurava l’eclosió d’una nova frontera per a la reconstrucció de la nació cultural i la normalització de la llengua a tot arreu del domini lingüístic catalanoparlant.

El País Valencià, encara no disposava d’un Consell d’Audiovisual el 2013, tot i obligar-hi la Llei valenciana del sector audiovisual de 2006, aquest fet condiciona múltiples actuacions dels poders públics valencians i dels mateixos mitjans. Des de l’estat, tant amb Governs d’UCD, del PSOE o del PP, s’han tingut actuacions ‘inconsistents’ i fins i tot clarament bel·ligerants contra el català de  les Illes i  del País Valencià per garantir el domini de la llengua de l’estat, fins al punt que el ministre d’hisenda de Madrid i el president de la Generalitat Valenciana, després de maniobres de pura instrumentalització partidista del PP fins al descrèdit, de l’intent de construir una identitat valenciana a la castellana en clau antivalenciana i anticatalana. La conclusió general d’aquesta mirada sobre els mitjans de comunicació en català ens porta a una constatació de gran transcendència històrica, cultural i lingüística: la progressiva fractura entre l’ecosistema dels mèdia a Catalunya respecte dels ecosistemes dels altres territoris històrics catalanoparlants o valencianoparlants. Si observem els usos lingüístics declarats en diaris, ràdios i televisions, es fa evident una doble dinàmica estructural: d’una banda, una situació relativament consolidada a Catalunya en la recepció el català dels tres grans mitjans, mentre que al País Valencià només la televisió obtenia un percentatge notable d'un 31'5 (almenys l’any 2008, objecte de l’estudi ressenyat, on s'indica que els diaris en català al PV estaven -el 2008- a  0'2% lectors en català, en contrast amb les Illes, el 2011, amb el 4'5% de lectors de diaris en català i més en contrast encara amb Catalunya, el 2011, 39'9 % de lectors de diaris en català i 57'4% de ràdio i un 59'6% de TV en català) i a les Balears, un percentatge similar en televisió, en canvi en  consum de ràdio en català al PV era el 4'9% el 2008 i a les Illes el 22'6 % el 2011; però de l’altra, palesa també fins a quin punt l’espanyol s’havia posicionat com a llengua absolutament hegemònica en els mèdia tradicionals de tots els Països Catalans. Perquè és 'la' llengua de l'estat i té tot el suport de l'estat espanyol i les altres tenen totes les dificultats i restriccions per mantenir-les minoritzades.

• La manca d’un espai de comunicació compartit entre el País Valencià, Catalunya, la Franja, Andorra, Catalunya del Nord, l'Alguer i les Illes és un repte que resta per implementar com a gran objectiu

En el cas del País Valencià, el tancament de RTVV el 2013 fa encara més dramàtica aquesta paradoxa. Una altra constatació tant o més negativa per als interessos de l’espai cultural català o valencià és l’escassa intercomunicació entre els diferents mitjans de comunicació, especialment els audiovisuals, dels diferents territoris de l’espai del català o valencià; de manera que després de l’intercanvi de les televisions i mitjans en català de les Balears i Catalunya, el País Valencià resta absolutament despenjat, navegant per la galàxia sense cap mitjà de comunicació en llengua pròpia que vinga de les Illes, de Catalunya o del propi País Valencià, en una espècie d’illa amb una llengua pròpia a la que se la tracta d’asfixiar. Per contra, tot l’espai dels territoris del català quedaven en bona part “unificats” per la cobertura permanent dels poderosos mitjans espanyols de premsa, ràdio i televisió. Aquesta situació, la inexistència de mitjans de comunicació compartits a tot el territori catalanoparlant  no és gens ‘natural’ sinó que està programada, calculada i forçada, en bona mesura, per polítiques públiques perfectament calculades amb la intenció de fragmentar l’espai comunicatiu, com demostra la història d’obstruccionisme a TV3 al País Valencià. La manca d’un espai de comunicació compartit entre el País Valencià, Catalunya, la Franja, Andorra, Catalunya del Nord, l'Alguer i les Illes és un repte que resta per implementar com a gran objectiu per a construir un espai recíproc, compartit i interconnectat de tots els territoris catalanoparlants, que ha de tenir en compte l’abast territorial dels àmbits de comunicació, les opcions lingüístiques dels mitjans i la familiaritat dels públics de cadascun dels territoris amb les modalitats de l’estàndard oral.

Estem en fase de construcció d’un espai de cultural català o valencià a la Babel digital global. A internet, aquest espai de de comunicació en català existeix, com deia el valencià Vicent Partal, director de Vilaweb, “els Països Catalans existeixen amb una normalitat  catalanoparlant esborronadora, i jo tinc el per què. Simplement perquè a Internet les pressions polítiques o econòmiques no valen”. Efectivament, Internet no té fronteres, o millor elimina les fronteres administratives i polítiques, per això les comunitats lingüístiques i culturals amb certa capacitat de mobilització i iniciativa poden colonitzar un espai propi al ciberespai per a no ser engolides o exterminades pels estats com l’espanyol que combat la reproducció i la supervivència cultural i lingüística catalanoparlant com hem vist als darrers segles amb voluntat anorreadora. Per desgràcia,  la persecució o hostilitat contra la recepció de TV3 al País Valencià que no es privativa només del PP, demostra la impossibilitat d’una televisió sense fronteres a l’interior de l’espai del català amb l’actual regulació de l’Estat –cosa que reafirmava la sentència del Tribunal Suprem de 2012 contra el tancament de repetidors de TV3 i les multes a ACPV (Acció Cultural del País Valencià).

Malgrat totes les voluntats de fraccionament, de divisió, d’esquarterament de l’espai de comunicació, perquè remembrem que la reciprocitat en l’intercanvi de canals de TV només ha funcionat en un breu període entre Catalunya i les Illes, però al País Valencià no han rebut mai IB3 (TV Illes Balears3), diversos col·lectius en defensa de la llengua i cultures catalanes i la societat civil d’arreu dels Països Catalans reivindiquem la posada en marxa de la nova Ràdio Televisió Valenciana i la fi de la censura i la prohibició dels mitjans de comunicació de masses en català al País Valencià, perquè és una vulneració de drets humans contra les persones catalanoparlants del País Valencià. 

•  Només volem que les administracions autonòmiques del País Valencià, Catalunya, les Illes i Aragó es posen d'acord en la construcció d'aquest espai de comunicació en català

Demanem que es pose en marxa la nova RTVV i la reciprocitat, immediata, de tots els mitjans de comunicació en català de la catalanofonia. Catalunya, les Illes, la Franja, Andorra, la Catalunya Nord, i el País Valencià, tot el corredor mediterrani no pot estar desconnectat i fragmentat per interessos hegemònics de l’Estat espanyol en contra dels interessos culturals, econòmics, socials, lingüístics i comunicatius del País Valencià, per poder reproduir i aconseguir la supervivència de la nostra llengua i cultura greument amenaçades per un  estat hostil i contrari a l’espai de comunicació en català.

Per tot el que hem dit exigim que l’actual Govern Valencià complisca les seues promeses electorals, que no continue amb les polítiques lingüicides contra el català imposades pel PP, prohibint els mitjans de comunicació en català i tancant RTVV i enganyant-nos amb propostes de reciprocitat de mitjans de comunicació en català-valencià que foren una estafa, un frau i una presa de pèl com a excusa per a fer negocis bruts des de RTVV durant l'America CUP's o la visita del Papa de Roma, la Gurtel, inflant les plantilles amb gent posada a dit pel PP per a rebentar la Ràdio Televisió "valenciana". Volem que es pose en marxa una nova RTVV redimensionada, de qualitat, sense partidismes, decent i íntegrament en català-valencià. Exigim veure tots els mitjans de comunicació en català de tot el nostre domini lingüístic, sense barreres, sense restriccions, sense divisions ni fronteres administratives, imposades per l’Estat, que només busquen garantir l’hegemonia i el supremacisme dels mitjans en espanyol i minoritzar i fragmentar al màxim l’espai de comunicació en català que volem i estem construint des de les respectives societats civils catalanoparlants. Només volem que les administracions autonòmiques del País Valencià, Catalunya, les Illes i Aragó es posen d'acord en la construcció d'aquest espai de comunicació en català decisiu per a garantir la reproducció i la supervivència de la nostra llengua i cultures catalanes (principatina, valenciana i balear).

Sal·lus Herrero

Illes Balears: L'STEI proposa mesures per incentivar ensenyament en català

L'STEI INTERSINDICAL PROPOSA MESURES PER INCENTIVAR L'ÚS DEL CATALÀ ALS CENTRES EDUCATIUS

Avui, dijous 28 d'abril, hi ha hagut la segona reunió de la Mesa Tècnica per a la Normalització Lingüística del català i el tractament del model lingüístic escolar. La directora general Maria Alorda de la conselleriad’educació i universitats del Govern de les Illes Balears ens ha fet saber els noms de les persones que integraran la comissió d'experts que faran propostes per al model lingüístic escolar. L'STEI ha demanat que hi integrin experts de Menorca i de les Pitiüses així com experts docents que coneguin i treballin a cooperatives d'ensenyament o a centres privats concertats.

Pel que fa al primer document presentat per l'administració educativa l'STEI demana la superació del decret de mínims i el desenvolupament de la Llei de Normalització lingüística (LNL)per poder arribar a l'ensenyament 100% en català i poder garantir així l'aprenentatge de les dues llengües oficials. És important també que disposem d'un estudi, centre a centre, de la situació del català en el marc del desenvolupament del decret de mínims, tant en els centres públics com en els privats concertats.

També hem demanat que es concretin una sèrie d'objectius a curt i llarg termini i que les mesures denormalització lingüística (NL) que s'implantin es facin d'acord amb el marc general del Pla de NL que elabora el Consell Social de la Llengua Catalana. És urgent la posada en funcionament d'aquest Pla a tots els àmbits així com mesures concretes i de discriminació positiva per incentivar la presencia i l'ús del català dins els centres, al carrer, a l'Administració i al mitjans de comunicació. 

Volem que es facin cursos de llengua per al professorat que vol continuar perfeccionant el català. Es pot treballar la competència comunicativa, la comunicació no verbal i les actituds lingüístiques positives que garanteixen el manteniment de la llengua en les interaccions personals i la cohesió social. Així mateix en aquest apartat demanam classes de català per a pares i mares dins els centres escolars.

De cara al curs vinent, a més de consensuar el model lingüístic escolar, demanam que hi hagi hores de reducció per als coordinadors de NL, desdoblaments a les classes de català en grups nombrosos, la posada en marxa dels PALICs, un Servei d'ensenyament del català dirigit a totes les etapes educatives (EI, EP, ESO, BATX, FP, Règim especial EOI, Conservatoris, Escola superior de Disseny i centres d'adults) facilitar materials didàctics adaptats a cada etapa educativa, promoure els intercanvis escolars a l'àmbit de parla catalana... i finalment hem rebut amb interès la proposta de la conselleria de comptar amb dinamitzadors culturals als centres educatius.

Celebram la constitució de la comissió d'experts per treballar per un model lingüístic escolar consensuat amb la comunitat educativa i demanam que s'implantin durant el curs 2016-2017 totes les mesures proposades per incentivar la presencia i l'ús del català als centres educatius públics i privats concertats i aconseguir que la població escolar aprengui el català i en acabar l'escolarització obligatori conegui les dues llengües oficials.

Més informació: M. Antònia Font / STEI Intersindical 619 78 38 84

Lectura pública de poesies d'arreu del món a Badalona [Òmnium Cultural]

Aquest proper diumenge 1 de maig se celebra a Badalona el recital de poesia "A tota veu", organitzat per Òmnium Cultural, que va néixer a Badalona l'any 2008 mitjançant l'Espai Jove de Converses Multiculturals.

Com cada any, l'acte fomentarà la diversitat cultural existent a la ciutat i comarca del Barcelonès Nord, junt amb la cohesió social que significa juntar diferents persones d'origen no català llegint poesia en la seva llengua i en català com a llengua acollida.

Enguany, a més de diferents voluntaris i voluntàries catalanoparlants i no que formaran parella poètica, participaran a la Festa personalitats del món de la cultura d'arreu dels Paisos Catalans, com l'ex-director de la xarxa d'escoles Bressola de la Catalunya Nord Joan-Pere Le Bihan (que recitarà un poema del mallorquí Guillem d'Efak sobre Ramon Llull) o l'historiador italià Stefano Mª Cingolani, autor de diverses obres sobre historiografia catalana.

Les llengües que aquest any es podran escoltar seran: l'urdú, l'italià, el castellà, el rús, l'àrab, el basc i l'armeni, a més del català com a llengua vertebradora de la societat catalana.

L'acte serà diumenge 1r de Maig a les 19 hores a la Plaça de la Vila de Badalona (línia 2 de metro "Pompeu Fabra").

Més informació:
Òmnium Cultural Barcelonès Nord

Enllaçats reclama una llengua #ambsenyal amb accions a tot el territori

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua ve realitzant activitats per reclamar el bastiment d'un Espai de Comunicació en Català des d'octubre de 2015, quan va impulsar un manifest signat per més de 150 entitats i un miler d'adhesions individuals, d'entre els quals diverses de persones significades del món dels mitjans, la cultura i la política.
Enllaçats per la Llengua ja s'ha reunit amb el govern valencià per reclamar la reobertura de RTVV i la reciprocitat de tots els canals en la nostra llengua. 
Pròximament, representants d'Enllaçats es reuniran amb el govern català i el balear, on demanaran també la creació d'un Consell audiovisual de l'Espai de Comunicació en Català, amb el consens del professor Josep Gifreu.

Des del començament de la campanya s'han realitzat diverses accions descentralitzades, que s'han accelerat per Sant Jordi de 2016, quan s'han donat simultàniament activitats a diferents llocs del domini lingüístic, que recordem a continuació, per ordre cronològic:





Desembre de 2015 Castelló de la Plana i Palma:

-Castelló_Reunió plenària d'Enllaçats per la Llengua on s'acorda continuar la campanya per un Espai de Comunicació en Català, demanar reunions amb els diferents governs i es fa lectura pública del manifest a la Plaça de Santa Clara durant la Fira d'entitats.

-Palma_Jornades per un Espai de Comunicació en català organitzades pel sindicat STEI-intersindical Illes Balears, on diferents professionals dels mitjans i acadèmics fan una anàlisi del panorama audiovisual en català i se creen unes conclusions per seguir treballant el tema davant les administracions.

Març de 2016. Fraga i València

-Fraga_En el marc de les Jornades per la dignificació lingüística organitzades pel Casal Jaume I el Moviment Franjolí per la Llengua fa una lectura pública del manifest per un espai comunicatiu i anuncia diversos actes als Països Catalans pels volts de Sant Jordi.

-València_Representants d'entitats d'Enllaçats per la Llengua al País Valencià (Intersindical Valenciana, STEPV-iv, ACPV, Escola Valenciana, Ca Revolta i la PDaD) es reuneixen amb el secretari de comunicació de la Generalitat valenciana, on exposen la necessitat de la reobertura immediata de RTVV i de connectar el senyal amb els canals de Catalunya i Illes Balears. Enllaçats torna a demanar una reunió amb el president de la Generalitat.

Abril de 2016. València, Barcelona, Elx i l'Alguer

-València_Concentració el matí del 22 d'abril davant el Palau de la Generalitat

-Elx_concentració a la vesprada del 22 d'abril a la Plaça de l'ajuntament

-Barcelona_Lectura pública del manifest per un espai comunicatiu en català durnt l'assemblea pública dels Amics de la Bressola del 22 d'abril.

-L'Alguer_Presència del manifest i cartell a la Festa de Sant Jordi, a cura d'Òmnium Cultural de l'Alguer.


-Palma_Representants de l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professor en Català, en nom d'Enllaçats per la Llengua, demanen una reunió amb el govern balear per demanar suport en la creació d'un Consell audiovisual de l'espai de comunicació en català.

Enllaçats dóna suport a la Festa per la Cultura d'ACPV

Aquest 23 d'abril a les 20 h serà molt especial a València, ja que des de l'entitat Acció Cultural del País Valencià s'organitza la "Festa per la Cultura" a la Plaça de Bous, un lloc emblemàtic en la història  de les manifestacions públiques del valencianisme.

Aquesta plaça va ser l'escenari on van fer grans discursos personalitats valencianes com Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés, i durant molt de temps va ser el símbol d'un País Valencià amb voluntat de redreçament nacional i social.

Enguany, després d'anys de prohibicions, Acció Cultural ha tornat a convocar una festa a la Plaça de Bous, amb un magnífic cartell d'actuacions musicals i molt de suport institucional, ara que el canvi polític ha arribat a la Generalitat valenciana.

Des de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua donem suport a aquesta iniciativa i encoratgem la gent a recuperar simbòlicament aquest escenari clau en la memòria històrica recent del país.

El País Valencià té grans reptes en el futur (finançament, corredor mediterrani, autogovern, normalització del valencià, ensenyament, combatre les desigualtats socials, recuperar els mitjans en llengua pròpia, etcètera) que han de poder realitzar-se amb voluntat política i amb el suport de les entitats que formen part de la societat civil, una societat civil que durant molts anys ha exercit amb voluntarisme un paper de defensa de la identitat del territori que li corresponia a les institucions del país, però que aquestes no entomaven.

En aquests moments de grans reptes per la societat valenciana, Enllaçats per la Llengua vol mostrar el seu compromís amb el canvi encetat al País Valencià, i per això vol sumar-se al actes que organitza Acció Cultural per la Diada del 25 d'abril, tant la manifestació convocada el dia 23 d'abril a les 18 h a la plaça de Sant Agustí, com al concert de la  Festa per la Cultura de les 8 de la vesprada a la Plaça de Bous.

Bona Diada del 25 d'abril!

Enllaçats per la Llengua
una llengua #ambsenyal  #FemPaísValencià

Enllaçats a l'assemblea dels Amics de la Bressola (22 d'abril Barcelona)

Aquest divendres 22 d'abril a les 20 hores l'associació Amics de la Bressola celebrarà una assemblea pública als Cinemes Texas de Barcelona (cr.Bailèn, 205), on explicaran les diferents activitats que duen a terme en suport de les escoles Bressola de la Catalunya Nord, en el marc de la celebració dels 40 anys de la primera Bressola i dels #30anysAmics.

Durant l'acte es projectarà el tràiler ampliat d'un documental que s'estrenarà properament sobre els centres escolars de la Bressola.

En el marc d'aquesta jornada Enllaçats per la Llengua farà una lectura pública del manifest "ENLLAÇATS PER UN ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ", que impulsà la xarxa d'entitats el passat octubre, reclamant el bastiment d'aquest espai i la reciprocitat de tots els canals en català.



- Info Bressola -

Aquest divendres, 22 d'abril, en el marc de la Diada de Sant Jordi, els Amics de la Bressola celebrarem el trentè aniversari, farem balanç i presentarem els actes i programació d'activitats pels propers mesos.

Ho farem en un acte conjunt amb diverses entitats que treballen per la llengua, l'educació i la cultura arreu del país i presentarem, a Barcelona, el “Manifest per un espai comunicatiu català” de la plataforma Enllaçats per la Llengua.

Us convidem a assistir i participar-hi.

A les 8 de la tarda, al cinema Texas de Barcelona es farà l'Assemblea dels Amics de la Bressola.

A les 8.30 de la tarda farem l'acte de presentació del Manifest per un espai comunicatiu en català.

I tot seguit farem una projecció exclusiva d'un part del documental que estem produint des dels Amics de la Bressola per explicar els 40 anys de la Bressola i que es podrà veure una prèvia en gran format.

Després del visionat hi haurà un tastet de vins del Rosselló i espai de conversa amb els assistents.

L'aforament és limitat i us demanem que ens confirmeu ben aviat la vostra assistència a:comunicacioamics@bressola.cat

Tota aquesta activitat es farà al cinema Texas (Carrer de Bailén, 205. Barcelona)

També us volem informar que des d’avui celebrem els 40 anys de la primera escola de la Bressola amb un seguit de salutacions i reconeixement de la feina feta. Enric Larreula ha estat el primer a fer-ho des de VilaWeb. Cada dia si entreu a VilaWeb podreu veure una felicitació.. fins arribar a 40 felicitacions x 40 anys. I sense adonar-nos ja estarem celebrant La Bressolada 2016!

http://www.vilaweb.cat/noticies/enric-larreula-quaranta-anys-son-molts-pero-encara-som-drets-i-som-mes/

#30AmicsBressola

www.amicsbressola.cat

El Tempir organitza les I Jornades sobre Llengua i Identitat al Sud

ACL El Tempir

I Jornades sobre Llengua i Identitat al Sud: Es pot ser valencià sense parlar valencià?

La situació política que hi ha a hores d’ara al sud valencià demana que s’establisquen una sèrie d’estratègies, unes condicions mínimes, que permeten vehicular el valencià amb dignitat (això és, protegir les minories urbanes valencianoparlants, enfortir la valencianitat lingüística i cultural de poblacions com Crevillent i Monòver, per exemple, i alhora eixamplar el mercat lingüístic valencià al migjorn) i incorporar a la valencianitat la comarca del Baix Segura així com també altres poblacions castellanoparlants com Villena, Elda, Asp, etc.

Les I Jornades sobre Llengua i Identitat al Sud amb el títol “Es pot ser valencià sense parlar valencià?”, organitzades per El Tempir, pretenen plantejar temes com les dimensions i les funcions socials de la llengua, cosa que ens ha de permetre analitzar la valoració del valencià i de la identitat al sud. També ens han de permetre conéixer quins models d’identitat valenciana vertebradors s’han d’oferir al sud. En qualsevol cas, no ens ha de preocupar tant que fórem en el passat, cosa que no ho hem d’oblidar i cal tenir-ho ben present perquè som en tant que érem, com buscar respostes a preguntes del tipus què hem de construir junts, on volem anar, què volem ser, etc.

D’altra banda, la cultura és bilingüe al sud. S’assumeix aquesta premissa per part dels sectors valencianoparlants actius i conscients? Quins models de col·laboració culturals i de vertebració són vàlids per al migjorn? N’hi ha actualment? En definitiva, es tracta de construir una identitat valenciana al sud sense renúncies ni fractures, però s’hi ha d’admetre una sèrie de peculiaritats, les pròpies d’aquesta zona del país.

Per tant, us convidem a participar en aquestes primers jornades a fi d’enriquir-les amb les vostres opinions i experiències per tal de fer un diagnòstic més aproximat de la nostra realitat, en què buscarem respostes, estratègies… i fins i tot podrem fer-nos més preguntes a fi de vertebrar lingüísticament i culturalment el sud des de la valencianitat.

Informació sobre les I Jornades sobre Llengua i Identitat al Sud

Les jornades tindran lloc els dies 28, 29 i 30 d’abril al Centre Municipal de Congressos d’Elx i el 30 a Oriola. Tenen una durada de 15 h en total. La Universitat Miguel Hernández d’Elx certicarà amb un 1,5 crèdits l’assistència i amb 0,6 crèdits ECTS. Podeu consultar el programa des d’aquest enllaç i inscriviu-vos aquí. El preu de la matrícula és de 25 euros.

INSCRIPCIONS

Enllaçats convoca actes per reclamar l'espai de comunicació en català

Des de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua us anunciem diverses accions que es faran pels volts de Sant Jordi reclamant el bastiment de l'espai de comunicació en català a diferents parts del domini lingüístic.

Recordem que des del passat mes d'octubre Enllaçats encetà una campanya en aquest sentit impulsant un manifest signat per més de 150 entitats i un miler de persones, amb personalitats del món de la cultura, la política i els mitjans.

Us adjuntem cartell amb les diferents convocatòries.

Les concentracions seran de caràcter simbòlic per instar les institucions a apostar per l'enfortiment de l'espai comunicatiu, amb la reciprocitat de tots els canals en català i la reobertura de RTVV.

Convocatòries:

22 d'abril:

VALÈNCIA: Concentració a les 11:30 davant el palau de la Generalitat (Plaça de Manises)

ELX: Concentració a les 19 h a la Plaça de Baix (plaça de l'ajuntament)

BARCELONA: Lectura pública del manifest per un espai de comunicació en català dins de l'assemblea pública dels Amics de la Bressola. A les 20 h als cinemes Texas (carrrer Bailèn, 205) 

L'ALGUER: Presència del manifest per l'espai de comunicació en català dins de la Festa de Sant Jordi, a cura d'Òmnium Cultural de l'Alguer

Us convidem a participar d'aquestes activitats i que ens podeu ajudar a difondre-les.

També:

A les Illes Balears membres de l'STEI-i i de l'Assemblea de mestres i professors en català es reuniran amb el Govern per proposar la creació d'un Consell audiovisual de l'espai de comunicació en català.

A la Franja respresentants del Moviment Franjolí per la Llengua llegiren el manifest Enllaçats per un Espai de Comunicació en Català el passat mes de març en el marc de les Jornades per la dignificació lingüística de Fraga.

Per a més informació: enllacatsperlallengua@gmail.com

http://exllengua.blogspot.com/

Gràcies i salutacions,

Comunicació ExLL

Setmana plena d'activitats sobre llengua i cultura a l'Alguer

COMUNICAT D'ÒMNIUM CULTURAL DE L'ALGUER

Divendres 15 d’abril a les hores 18,30 a la sala conferències del complex Lo Quarter, se tenguerà la premiació, oberta al públic, del Concurs de vídeo en alguerés “Arrés és!”.

Lo concurs nat de la col·laboració entre L’Òmnium Cultural de l’Alguer i el Centro Servizi Culturali de la Società Umanitaria de l’Alguer, amb la finalitat d’acostar, sobretot los joves, a un ús modern de l’alguerés, és arribat a la tercera edició, i, enguany, ha tengut lo suport de la Fundació META i de l’Ofici de l’Alguer de la delegació del Govern de Catalunya en Itàlia.

Al concurs, dividit en tres seccions (professionistes, no professionistes i escoles), són arribats 8 vídeos, presentats de persones lligades al món de l’associacionisme, sigui de voluntariat social, que cultural, que esportiu, de joves algueresos, d’artistes locals i d’una escola primària.

Un bon resultat de la iniciativa, donques, que ha vist la participació de persones de diversa edat i àmbit social, que representen una part significativa de la comunitat algueresa, empenyades en la projectació i realització dels treballs; i això demostra el grau de sensibilització que hi és actualment en confront de la llengua i cultura algueresa.

La juria, formada d’experts de cinematografia i de llengua i cultura algueresa, ha valutat les obres presentades en base a criteris preordinats i objectius.

-------------------------------------------------------------------------------------- 

COMUNICAT DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE L'ALGUER

Lo Centre Excursionista de l'Alguer, associació de la Federazione Italiana Escursionismo, dedicarà una jornada a la toponomàstica del territori amb l'apuntament annual de la Passejada per la llengua, diumenge 17 d'abril.

Enguany s'organitza una excursió a Punta Lo Caparoni, al territori de Sàsser, que ofri un panorama suggestiu en tota la nurra algueresa. Aqueixa zona és estada objecte de baralla entre els dos municipis, que acabem de citar, durants los sèculs passats, com testimonien los documents guardats als arxius històrics municipals. D'això i d'altres curiositats se parlarà durant l'excursió, que vol ésser un moment de reflexió sobre la topomàstica en alguerés.

Per partecipar, teniu de contactar el CEA escrivint a cealguer@gmail.com entre dijous 14 d'abril. La partecipació preveu el cost de 1€ que garanteix l'asseguració durant l'activitat trekking. Per més informacions http://blocs.mesvilaweb.cat/cealguer/?p=265104.

L'STEI-i vol proposar al Govern Balear la creació d'un Consell audiovisual de l'Espai de Comunicació en Català

L’STEI INTERSINDICAL DEMANA UNA REUNIÓ AMB EL GOVERN PER TRACTAR LA CREACIÓ D’UN CONSELL AUDIOVISUAL DE L’ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ

L’STEI Intersindical i l’Assemblea de mestres i professors en català de les Illes Balears, formam part de la Plataforma d’Enllaçats per la Llengua, una xarxa en defensa de la llengua catalana impulsada per 41 entitats significatives de tot el domini lingüístic i que compta amb l'adhesió d'un miler d'entitats i ara demanam una reunió amb la presidenta del Govern de les Illes Balears.

Des d’Enllaçats per la Llengua vam posar en marxa el passat mes d'octubre de 2015 la campanya per un Espai de Comunicació en Català que reclama uns mitjans de comunicació públics en la nostra llengua, plurals, professionals i objectius, la reciprocitat de les emissions de les ràdios i televisions públiques en català -tal com preveu la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries ratificada pel govern de l’estat- i la coordinació de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua. El manifest de la campanya ha rebut l'adhesió de més de 150 entitats d'arreu del territori, així com més d'un miler de signants, entre els quals hi ha destacades personalitats del món polític, social i cultural.

Volem presentar, a la presidenta del Govern de les Illes Balears, les conclusions de les Jornades fetes a Palma, on el professor emèrit de la UPF, el senyor Josep Gifreu, va fer l’encertada proposta de la necessitat de constituir un Consell de l’Espai de Comunicació en Català amb la participació de tots els governs del territori on es parla la llengua catalana. La intenció d’aquesta reunió també seria conèixer, de primera mà, com veu el Govern de les Illes Balears la reciprocitat de les emissions de les ràdios i TV públiques de tot el territori, per aconseguir uns mitjans de comunicació públics i en català, pilar fonamental de la normalització lingüística.

Atesa la sensibilitat del Govern cap a la llengua catalana seria convenient realitzar una reunió amb la presidenta i les persones del govern responsables dels mitjans de comunicació i de normalització lingüística que es considerin oportunes, per tractar un tema tan vital com aquest per a la pervivència i el futur de la nostra llengua.

STEI Intersindical en nom de la Plataforma d’Enllaçats per la Llengua

Més informació: M. Antònia Font 619 78 38 84 catala@stei.cat

El Tempir estrena una exposició a Elx sobre la crònica de Ramon Muntaner

ACL el Tempir
Exposició “La Crònica de Ramon Muntaner. El temps dels almogàvers” a partir de l’11 d’abril a Elx


L’any 2015 va ser l’Any Muntaner, per commemorar els 750 anys del naixement del gran cronista medieval Ramon Muntaner (1265-1336). Ara que s’acosta la celebració de Sant Jordi, el dia del llibre i la rosa, El Tempir conjuntament amb la Universitat Miguel Hernández duen al sud l’exposició “La Crònica de Ramon Muntaner. El temps dels almogàvers”, producció de la Institució de les Lletres Catalanes, que pretén il·lustrar uns moments importants de la història de la Corona Catalanoaragonesa a través de la figura i del relat que en fa Ramon Muntaner, testimoni i protagonista d’alguns, destacant la interpretació que el cronista fa, sovint allunyada de la realitat i més d’acord amb la seua percepció personal, entre novel·la, autobiografia i visió idealitzada de la monarquia.

Horari i lloc de l’exposició

Les persones que hi estiguen interessades podran visitar-la des del dia 11 d’abril fins a l’1 de maig al hall oest de l’edifici Altabix de la UMH d’Elx. L’horari de visita és el següent: de dilluns a divendres de 9 a 21 h i dissabte de 9 a 13 h. Els centres educatius que vulguen visitar-la hauran de fer reserva dia i hora mitjançant correu electrònic a infoeltempir@gmail.com o bé poden telefonar al 644 02 34 93 (cal demanar per Beatriu Martí, assesssora tècnica d’El Tempir).

Intersindical Valenciana reivindica una Llei per la Igualtat Lingüística

 

El punt/avui

El sindicat indica que no és “acceptable” que el Consell no s'haja avançat

Intersindical Valenciana demana al Consell , al president i grups parlamentaris de les Corts Valencianes i partits polítics valencians que promulguen una Llei d'Igualtat Lingüística.

El Sindicat els ha enviat un document de propostes per una Llei d'Igualtat Lingüística que contempla diversos apartats: administracions, funció pública, ensenyament, salut, mitjans de comunicació, relacions laborals i atenció a les persones nouvingudes. “Una llei que dinamitze i impulse el canvi en les polítiques lingüístiques dels anteriors governs valencians i supose un avanç real envers la igualtat lingüística“, reivindiquen en un comunicat.

Per al sindicat, l'actual Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià és obsoleta, no ha donat els resultats esperats i no garanteix els mateixos drets lingüístics per a tota la ciutadania. Per això, quasi nou mesos després de la presa de possessió del nou govern valencià, des de la Intersindical Valenciana es considera que cal donar passos decidits i ferms en el procés de normalització lingüística al País Valencià. “No és acceptable que, en nou mesos, no s'haja avançat ni s'hagen produït els canvis legislatius que els nous temps i les noves polítiques requereixen”, lamenten en la nota.

Per Intersindical Valenciana, la nova llei ha de tindre unes disposicions normatives clares que obliguen a garantir els drets i els deures lingüístics de les valencianes i valencians, amb els instruments, recursos i pressupostos necessaris per a fer-los efectius, i amb uns objectius de normalitat ben definits, tant en la seua concreció com en els terminis de consecució. “Ha de ser una llei transformadora amb un pla d'acció verificable i no una declaració formal de bones intencions com s'ha fet fins aquest moment”, insisteixen des del sindicat.

En eixe sentit, per Intersindical Valenciana, a més de la nova llei, també caldrà modificar i desplegar normes que afecten a diversos àmbits socials que tenen relació amb l'ús social de la nostra llengua. En concret, àmbits com les empreses i administracions públiques, cultura, mitjans de comunicació, economia, relacions laborals...

“En aquestes normes també s'hauria de contemplar l'establiment del requisit lingüístic per a l'accés a funció pública, la reobertura de RTVV o la necessitat d'un espai audiovisual compartit amb altres territoris amb els quals compartim llengua”, indiquen.

Finalment, Intersindical Valenciana considera que el Consell i els partits polítics que li donen suport, haurien de tindre com una de les seues prioritats, per als propers mesos, la promulgació de la Llei d'Igualtat Lingüística i la posada en marxa de mesures per impulsar l'ús social i la normalització de la nostra llengua.

7 vesprades pels 40 anys de La Bressola

Bressola Nyils

En motiu dels 40 anys de La Bressola, hi ha programades 7 vetllades.
Una vesprada a cada escola per celebrar plegats el 40è aniversari de La Bressola.

Cada escola La Bressola ha triat un mes diferent d’aquest any 2016 i ha programat una activitat, concert, xerrada… obert a tothom: equips, famílies, públic

Per a la segona vesprada pels 40 anys, La Bressola de Nyils organitza una xerrada a càrrec de l’escriptor nord-català Joan-Daniel Bezsonoff.

El dilluns 11 d’abril a les 18.30h a la sala de festes Ramon Saguardia de Nyils. (avinguda de Pollestres – 66300 Nyils), Joan-Daniel Bezsonoff compartirà amb nosaltres una mirada personal a Nyils i la llengua

Des de La Bressola us convidem a participar-hi i a ser atents a les properes vesprades

Veniu a celebrar els 40 anys de La Bressola amb nosaltres!

Escola Valenciana està teixint una xarxa de ràdios escolars

Nota d'El Mural Ràdio

EL MURAL 21: LA PARAULA, L'ESSÈNCIA DE LA RÀDIO

Escola Valenciana està teixint una xarxa de ràdios escolars. A hores d’ara, més d’una vintena de centres educatius s’han sumat a la iniciativa d’introduir la ràdio com a contingut pedagògic i la família deràdioescoles va creixent progressivament, des del Pinós (a la comarca del Vinalopó Mitjà) fins a les Coves de Vinromà (a la Plana Alta). Aquesta iniciativa concep la ràdio com una eina més per a transformar i millorar la qualitat educativa. 

Usem la paraula per a transmetre i compartir informació, i això ho podem fer com els grans professionals de la comunicació i també, com ho aplica la comunitat educativa a través de Ràdioescola. Una experiència engrescadora en què escoltareu com d’important és la integració de la ràdio en totes les àrees curriculars i nivells educatius. Un mitjà que ofereix eines creatives als alumnes per a jugar, divertir-se, expressar-se, treballar en equip, ser protagonistes amb les seues veus i aprendre.

Vora 120 persones s’han impregnat de les experiències contades per mestres, alumnes i professionals del món de la comunicació en el marc de la I Jornada de ràdio escolar organitzada per Escola Valenciana a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València on han participat fent un programa en directe els alumnes del centre públic de Catarroja, Jaume Primer, els del CEIP Cervantes de València i els del Cremona d’Alaquàs. Els xiquets raonen sobre la crisi econòmica i la corrupció; mostren la seua preocupació pel canvi climàtic i se solidaritzen amb les persones refugiades que creuen la mar per arribar a una Europa que, finalment, els aïlla amb tanques. També interpreten algun conte dels Premis Sambori i proposen inventar el gas de la felicitat per a tothom.

POTS ESCOLTAR EL MURAL 21 AL SEGÜENT ENLLAÇ:

https://www.ivoox.com/mural-21-la-paraula-l-essencia-la-audios-mp3_rf_11007069_1.html