Josep Gifreu: «Per què no hem d'aprofitar la conjuntura política per propiciar un salt històric en la potenciació de tot l’espai del català?»

Vilaweb Josep Gifreu

Per un Consell de l’Espai de Comunicació en Català

«Per què no hem d'aprofitar la conjuntura política per propiciar un salt històric en la potenciació de tot l’espai del català?»

La necessitat de la comunitat de parla catalana de disposar dels màxims mitjans i serveis de comunicació en català és una aspiració àmpliament compartida. Compartida no sols per amplis sectors socials de tots els territoris històrics del català. Ara és compartida també pels governants de cada territori. Després de les eleccions del maig de l’any passat, els nous governs del País Valencià, l’Aragó i les Illes Balears, a més del nou govern de Catalunya, són especialment sensibles a recuperar i establir relacions de cooperació en matèria de llengua, comunicació i cultura. Per què no s’ha d’aprofitar, doncs, aquesta conjuntura política per propiciar un salt històric en la potenciació de tot l’espai del català?

Arran d’aquest nou mapa polític favorable a enfortir els vincles de relació i de col·laboració entre els territoris històrics del català a l’estat espanyol, les Jornades organitzades per l’STEI a Palma (18 i 19 de desembre) van acabar formulant la proposta de constitució d’un Consell de l’Espai de Comunicació en Català. Dissabte, 12 de març, la Intersindical Valenciana va fer públic un comunicat expressant la voluntat de la plataforma Enllaçats per la Llengua de parlar amb els governs respectius per efectiva la proposta.

La idea és que el Consell sigui la ‘instància central de la institucionalització’ de l’espai de comunicació en català, amb voluntat de donar resposta als reptes actuals dels ecosistemes comunicatiu, cultural i lingüístic. Uns nous reptes que desafien la totalitat de la catalanofonia més enllà de fronteres polítiques i administratives i de diferències ideològiques.

Amb aquest objectiu, es proposa de crear un organisme estable amb competències delegades per part dels governs de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat  Valenciana i el Govern de les Illes Balears, en una primera fase, i dels governs d’Aragó, d’Andorra i dels estats dels quals depenen l’Alguer i Catalunya Nord, en una segona fase. Objectiu? Establir polítiques de comunicació compartides i supervisar línies d’actuació en àmbits estratègics i comuns relatius als mitjans en català i a la producció, disponibilitat i circulació de continguts, sobretot audiovisuals i multimèdia. 

La xarxa d’entitats Enllaçats per la Llengua havia fet públic prèviament (24 d’octubre de 2015) el Manifest per un espai de comunicació en català, al qual invitaven a adherir-se les entitats de tots els territoris. A principi d’aquest mes, ja s’hi havien adherit 150 entitats d’arreu dels països del català, amb una gran participació d’entitats locals, però també d’alguns partits i sindicats significatius.

El manifest, impulsat pels sindicats agrupats en la Intersindical Valenciana (IV), la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i l’STEI Intersindical de les Balears, demanava als governs implicats la reobertura urgent de RTVV (govern valencià) i la reciprocitat de TV3 i IB3 (governs català i balear). Però, a més, reclamaven de tots tres governs ‘amics’ tres línies d’acció. Primera: que totes les emissions de les corporacions públiques fossin en català. Segona: que facilitessin la col·laboració en la producció, doblatge i subtitulació dels programes. I tercera:  que incentivessin la creació d’una indústria audiovisual pròpia en català.

En aquest context, la situació dels mitjans al País Valencià és la que ocupa la màxima atenció. Poc després d’aquell manifest, es feia públic a València l’informe d’una comissió d’experts de les universitats titulat ‘Bases per a la renovació de l’espai comunicatiu valencià i la restitució del servei públic de radiotelevisió’, encarregat pel Fòrum Social de l’Audiovisual Valencià, creat a les corts. Es tracta d’un informe  molt complet sobre la situació heretada del tancament de RTVV forçat pel govern del PP el novembre de 2013 i amb una proposta molt elaborada d’un model de servei públic per a la nova etapa.

Les noves Corts Valencianes aprovaven el 29 de desembre la llei (12/2015) per a la recuperació del servei públic de RTV. L’objectiu: desplegar el procediment per disposar d’uns mitjans ‘que servesquen per a aprofundir en el coneixement, el foment i la difusió de la llengua i cultura valencianes en l’àmbit de la informació i la comunicació’ i alhora ‘que es convertesquen en elements fonamentals per a la vertebració de la nostra comunitat’. La llei emplaçava les corts a aprovar la futura llei del servei públic de RTVV en el termini màxim de sis mesos ‘des de la presentació del primer informe de situació de RTVV pels liquidadors’. Aquest termini començava a comptar a partir del 28 de febrer, dia en què els liquidadors van presentar l’informe a la Comissió de la Radiotelevisió Valenciana i de l’Espai Audiovisual, responsable d’aquesta competència a les corts. Hi haurà nova llei i probable inauguració del nou Canal 9 el Nou d’Octubre vinent, diada nacional del País Valencià, vint-i-set anys després d’haver-se inaugurat l’antiga RTVV?

El fet és que deu mesos després de la constitució del nou govern valencianista i d’esquerres, el País Valencià continua en un desert comunicatiu en la nostra llengua: sense ràdio, sense televisió, sense TV3 –fa més de cinc anys que la van prohibir!–, sense IB3 i sense un compromís clar del govern per a reiniciar-ne les emissions. Però, sigui quan sigui, sembla inqüestionable que la profunda crisi que ha travessat el sector informatiu i audiovisual valencià durant aquests darrers anys i, més encara, la nova sensibilitat de tot el país en la defensa de la llengua, la cultura i la dignitat, fan preveure una nova fase de compromís i de creativitat també en tot el camp de la comunicació i la cultura. Ho expressava en aquest termes el preàmbul de l’esmentada llei: ‘I només uns mitjans audiovisuals públics i valencians poden arreplegar, preservar i projectar al futur la vitalitat i la força de la nostra llengua, la producció cultural dels valencians en tot tipus d’àmbits, els nostres costums i la personalitat del poble valencià.’

Doncs, bé, tots aquests desideràtums que tan bé reclama el preàmbul d’aquesta llei valenciana són els mateixos que el manifest d’Enllaçats per la Llengua i les conclusions de la jornada de Palma reclamen per al conjunt dels territoris del català. Uns territoris i uns països que ja no poden limitar-se a la ‘reciprocitat’ d’emissions perquè hauran d’afrontar conjuntament els grans reptes de fer-se presents en la nova cultura digital, que és en xarxa i bàsicament audiovisual. I de ser-hi presents en català i procurant d’aportar a la pròpia comunitat de parlants i a la cultura universal creacions i serveis dignes de ser mirats, escoltats, llegits i admirats.

En definitiva, l’establiment d’acords generals d’acció conjunta sobre cooperació, mesures de foment, recursos i intercanvis en comunicació i cultura, tot respectant escrupolosament la singularitat de cada país o territori, afavoriria la potenciació no sols de la llengua, del periodisme o de l’audiovisual, sinó també d’àmbits de la cultura i l’educació, com la literatura, la música, les arts escèniques, el disseny, l’esport, la formació o la innovació.