Ara podem dir que, una vegada retirats els recursos judicials, i convocada la Comissió Municipal de Normalització Lingüística, de la qual formem part, la Junta Directiva d’El Tempir vol manifestar que les primeres mesures preses (nova imatge corporativa només en valencià, impuls de la campanya “L’Ajuntament d’Elx atén en valencià” o demanar un determinat grau de coneixement de la llengua pròpia en funció del tipus de plaça de funcionari que s’ha d’ocupar…) són uns primers passos decisius i encertats per a recuperar el terreny perdut durant la legislatura anterior. Amb tot, el president d’El Tempir, Josep Escribano, considera que “cal continuar avançant en la reintroducció del valencià per tenir un ajuntament que funcione plenament en valencià, perquè no podem quedar-nos sols en aquestes mesures, que són pròpies d’una política lingüística del primer lustre de la dècada dels noranta”. Per això, Josep Escribano manté que “El Tempir ha de continuar treballant perquè es faça una política lingüística d’acord amb els temps que vivim i ajudar l’Ajuntament a continuar el camí emprés atesa la bona predisposició municipal”.
Per a El Tempir és necessari que aquestes primeres mesures vagen acompanyades d’altres pròximament perquè consolide l’estatus del valencià i siga autèntic patrimoni de tots els elxans a fi d’evitar noves involucions en un futur que ens farien caure en la feina del matalasser, fer i desfer, en funció del vaivé polític del moment. El que demanen els ciutadans elxans és, simplement, tenir l’oportunitat de poder usar el valencià, però no únicament garantir aquest dret als que la tenen com a primera llengua, sinó també als castellanoparlants que han aprés valencià -i que volen que siga útil l’esforç realitzat. I en aquest últim cas el paper exemplaritzant de l’Ajuntament és cabdal. Per a El Tempir cal consolidar els àmbits d’ús recuperats i crear-ne de nous, via que, per altra banda, han de seguir també les principals ciutats valencianoparlants del sud.
Confiem, per tant, que aquestes primeres mostres de sensibilitat per la llengua i la cultura pròpia seran, en si, l'inici de la represa de la normalitat en la convivència cultural. No hi ha prou amb voluntarisme.
El Tempir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada