Iniciativa per l'obertura d'un museu a la casa natal d'Enric Valor, el mestre de Castalla


Cinc entitats culturals valencianes, entre elles l'ACL El Tempir, demanen al Conseller d'educació i cultura, Vicent Marzà, l'obertura d'un museu a la seua casa natal.

El projecte, que busca retre homenatge i fer difusió de la memòria del mestre de Castalla, va endegar el 2013 i , amb el canvi polític al Consell, els seus impulsors esperen la complicitat de les institucions i el suport d'altres entitats. En aquest sentit, Intersindical Valenciana ja ha expressat a favor a les xarxes socials.

Al web d'El Tempir hi és reproduïda la carta de Josep daniel Cliement adreçada al Conseller.


Publicat al web d'El Tempir:




Cinc entitats demanem l’obertura d’un museu a la casa natal d’Enric Valor


Us transcrivim tot seguit la carta que adreça Josep Daniel Climent al conseller d’Educació en què es demana l’obertura d’un museu a la casa natal d’Enric Valor: «Benvolgut conseller Vicent Marzà, li fem arribar aquestes lletres amb el convenciment que seran llegides amb atenció i preses en consideració en un dia tan especial com el de hui, quan es compleixen 104 anys del naixement d’un dels nostres escriptors més universals, Enric Valor i Vives. El cas és que fa quasi dos anys Les Corts valencianes va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics la Proposició No de Llei del 12 de novembre de 2013 per la qual instaven al Govern Valencià a la cessió a l’Ajuntament de Castalla de la casa natal d’Enric Valor, acord que ja s’ha dut a terme, però també a agilitzar la firma d’un conveni per a articular la col•laboració de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport en el projecte de museïtzació d’aquest espai «per a la promoció d’activitats culturals de qualsevol tipus per tal de difondre la vida i obra d’Enric Valor».Dissortadament, però, en l’actualitat el projecte està paralitzat, ignorem els motius, i per tant el manament de les Cort Valencianes no s’està complint. Ara que nous ideals, especialment sensibles per la nostra llengua i cultura, habiten els murs de la Conselleria d’Educació i Cultura, ens sembla el moment propici per reprendre la iniciativa. Però no només això, també pensem que és el moment de congregar voluntats de persones i institucions i de propiciar altres accions en la línia del que es va decidir en el II Simposi Enric Valor celebrat el novembre de 2011 a la Universitat d’Alacant, on s’aprovava una resolució reivindicant una Fundació dedicada a l’obra de l’escriptor. Per altra banda, un altre aspecte a considerar és la urgent reconstrucció i rehabilitació del Mas de Planisses, l’escenari mític de l’obra valoriana. És per tot açò també que des de fa cinc anys, convocats pel Centre Castallut de Castalla, l’Ateneu Republicà de Petrer, als que s’ha afegit El Tempir d’Elx i els Amics de la Muntanya i El Teix d’Ibi, i per iniciativa de Vicent Brotons, ens reunim a la cima de l’Alt de Guisop, un dels indrets més volguts d’Enric Valor, ben a prop de Planisses i a la vora del Maigmó, un grup d’admiradors de la figura i l’obra de l’insigne castallut per retre-li anualment un merescut homenatge. Enguany, quan ens reunim a l’Alt de Guisop durant la matinada del 22 d’agost, llegirem aquesta carta i desitjarem que des del departament que vostè dirigeix s’inicien les accions necessàries per fer realitat el més prompte possible l’existència d’un espai museístic sobre l’escriptor a Castalla i una fundació o càtedra Enric Valor que ben bé podria tenir la seu en la Universitat d’Alacant, igual que la Universitat de València-Estudi General acull la de Joan Fuster i la Jaume I de Castelló la d’Enric Soler i Godes. Atentament, Castalla, 22 d’agost de 2015»

Prats de Molló acull una exposició sobre documents originals del període 1931-1975

Plan

Òmnium l'Alguer denuncia al govern sard la consideració de l'alguerès com a "variant de la llengua sarda" per part d'un Assessor regional

El president d'Òmnium Cultural de l'Alguer, Esteve Campus, ha enviat una carta adreçada al president del Govern Regional de Sardenya  denunciant  l'afirmació de l'Assessora Regional Claudia Firino, quan va incloure la variant catalana parlada a l'Alguer com a part de la llengua sarda.
A l'escrit Esteve Campus considera que, amb  aquestes afirmacions, l'Assessor representa una "pobre figura de nivell internacional" per al govern de Pigliaru i la seva Junta, a més de recordar la "gravetat" d'aquests fets venint d'un representant públic amb responsabilitats en cultura i polítiques lingüístiques.
Campus defensa, com a representant d'una entitat social i cultural de la ciutat, l'especifitat cultural de l'Alguer i el consens de la comunitat acadèmica respecte a la consideració de l'alguerès com a variant de la llengua catalana, a més de considerar els fets com una "ofensa" pels algueresos.
Finalment també assegura el seu convenciment que el Síndic alguerès està disgustat amb aquesta asseveració però que "per respecte institucional" no ha mosrat aquest disgust publicament, i espera que el president sard (Francesco Pigliaru) rectifiqui i pugui posar a l'assessorament de cultura una persona amb competència i autoritat, capaç d'entendre les peculiaritats de l'illa sarda, incloent les de l'Alguer.

Informació del digital Alguero.eco


Debat a la UCE sobre "El model universitari a la República catalana independent" [Intersindical-CSC]

El model universitari de la República catalana independent

La secció sindical d'universitats d'Intersindical-CSC, organitza una taula rodona a la Universitat catalana d'estiu per parlar del nou model d'universitat que volem. Hem elaborat un document per a la ocasió.
En Carles Sastre, secretari general de la Intersindical-CSC ens farà una introducció sobre el que seria convenient tenir en compte per tal de tenir una universitat catalana, pública i de qualitat optimitzant els recursos dels què ja disposem. La professora de la UPF Mercè Lorente ens parlarà del professorat, el professor Lluís de Yzaguirre de la UPF parlarà de la governança. Àngels Massip i Josep Manel Parra, de la UB, faran una proposta del nou sistema educatiu. Tot i que no hi podrà estar present, el professorPaolo Pellegrino ens parlarà de la recerca. Un representant del sindicat d'estudiants SEPC ens farà cinc cèntims de com volem un model públic i de qualitat per poder accedir a la universitat. 
La moderadora de la taula rodona serà la professora Elisenda Paluzié degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB.


L'ensenyament en valencià, el programa òptim [Escola Valenciana]

Argumentari bàsic sobre la importància de l'ensenyament en valencià elaborat per la Federació d'Escola Valenciana, per a coneixement i conscienciació de tothom i  orientat sobretot a l'ús per part de
regidores i regidors que isqueren elegits el passat mes de maig.  



El text està disponible en el web d'Escola Valenciana
(www.escolavalenciana.com [2]).




ARGUMENTARI

L’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ, EL PROGRAMA ÒPTIM

-La UNESCO afirma que «el plurilingüisme constitueix una força i una
oportunitat per a la humanitat», així que aprendre llengües, fer
llengua i sumar llengües, és un enriquiment personal i social al qual
tothom ha de tindre accés.

-Per a obtindre un nivell de coneixement i ús del valencià semblant
al del castellà, fonaments sobre els quals es pot construir una
societat valenciana plurilingüe (allò que també s’anomena
_revernacularitzar _la llengua) cal contrarestar les tendències
substitutòries. L’escola és el marc ideal per a crear llaços ferms
entre la comunitat i constituir així una institució de referència
capaç de posar fi a la substitució lingüística.


DOMINI EQUILIBRAT DE LES DUES LLENGüES DEL PAÍS VALENCIÀ

-Cal establir un pacte educatiu per garantir un coneixement equilibrat
de valencià i castellà per a TOT L’ALUMNAT, sense distinció de
zones geogràfiques ni de tipus de centre (públic, privat subvencionat
o privat), i garantir també un coneixement avançat d’una o més
llengües estrangeres.

-És important avaluar els resultats sobre coneixements de llengües i
aplicar els models que funcionen. Fins ara, tots els estudis demostren
que la “immersió lingüística” i l’”ensenyament en
valencià” produeixen un coneixement equilibrat entre castellà i
valencià. En canvi, en el sistema d’”incorporació progressiva” o
d’”ensenyament en castellà” només s’observa un coneixement
equilibrat de valencià i castellà quan les famílies s’han preocupat
de reforçar el coneixement del valencià. El coneixement de valencià i
castellà entre l’alumnat que ha estudiat en valencià és
equiparable, en canvi, l’alumnat que ha estudiat en castellà presenta
uns nivells de valencià, en general, sensiblement inferiors.


- Estudiar en valencià afavoreix la ductilitat o facilitat per a
l’aprenentatge d’una tercera llengua com pot ser l’anglés[1]. Ara
com ara, aquesta destresa, aquest atribut, resulta imprescindible
perquè els xiquets i xiquetes desenvolupen autonomia personal,
establisquen relacions interculturals amb altres persones i puguen
comunicar-se amb èxit en una tercera llengua arreu del món.
-El sistema d’immersió lingüística és un mètode d’aprenentatge
de llengües (de llengües, no de llengua) que s’aplica, per exemple,
als col·legis britànics, els liceus francesos, les escoles alemanyes,
etc. També és un sistema que s’aplica en un bon nombre d’escoles
valencianes i és tot el contrari d’un sistema monolingüe: les
llengües vehiculars es defineixen segons el context de l’alumnat, no
només el context familiar, sinó també el social (llengua del carrer,
llengua dels mitjans audiovisuals, llengua dels jocs, llengua
d’internet, llengua de llibres i mitjans escrits..), perquè les
llengües s’aprenen, diguem-ne, per “contagi” (tècnicament,
diríem que segons el temps i el tipus d’exposició de l’alumnat),
és a dir, cal reforçar les llengües que estan menys presents en el
context de l’alumnat.

-L’ensenyament de llengües no pot ser un objectiu, sinó que
l’objectiu ha de ser L’APRENENTATGE DE LLENGüES. La partició de
les hores lectives en tres llengües vehiculars –cadascuna amb un 33%
de les hores acadèmiques totals– és un enfocament erroni que obvia
la visió que ha marcat la pedagogia des de fa dècades: l’eix de
l’educació ja no és “ensenyar”, sinó “aprendre”.
“Ensenyar” tres llengües al 33% no significa, en absolut, que
l’alumnat “aprenga” les tres llengües al 33%. Les llengües no
només s’aprenen a l’escola.

- Actualment, el sistema educatiu valencià és bilingüe, la immersió
lingüística és una de les metodologies que s’apliquen als programes
plurilingües. No existeix cap centre amb un sistema monolingüe (tot i
que s’hi aproximen bastant els col·legis britànics i els centres amb
Programa Plurilingüe en Castellà situats en contextos socials i
geogràfics castellanitzats).


-Cal que el sistema educatiu ajude a “estimar les llengües”, TOTES
les llengües, i afavorir les actituds d’aprenentatge, sense partir de
“categories” de llengües (natives, maternes, indígenes, útils,
grans, petites...).



ELS EXPERTS PROPOSEN LA IMMERSIó LINGüíSTICA COM A MODEL DE QUALITAT
EDUCATIVA

-Les universitats i les Unitats per a l’Educació Multilingüe (UEM)
posen en relleu els bons resultats acadèmics que obtenen els infants
que estudien el programa d’ensenyament en valencià, tant en àrees
lingüístiques com en la resta d’assignatures. Hi ha estudis fefaents
que ho demostren i caldria que es publicaren.

-Xavier Vila al·ludeix als beneficis del sistema de línies de
l’escola valenciana, atès que situa «l’escola com a ancoratge per
a la comunitat lingüística» capaç «d’incrementar el percentatge
de parlants potencials: [_en molts indrets valencians_] dins de
l’escola tinc més probabilitats de trobar-me algú que sàpiga
valencià que al carrer.» Així, afirma que «l’escola POT SER una
institució clau per al desenvolupament de xarxes socials EN llengua
minoritzada.»


- El sistema educatiu ha de garantir “l’aprenentatge de tres
llengües”, no simplement “l’ensenyament”. En aquest sentit, ens
remetem al document elaborat per experts de les universitats valencianes
i les Unitats per a l’Educació Multilingüe “L’escola valenciana:
un model plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià
[3]”[2], que, a grans trets, planteja la incorporació progressiva de
llengües vehiculars en proporció inversa al pes que cada llengua té
en el context sociolingüístic de l’alumnat (per dir-ho planerament:
començar amb la llengua minoritària com a llengua vehicular i de
lectoescriptura, al cap d’un temps incorporar la llengua estrangera i,
més endavant, incorporar la llengua majoritària).


BASES DEL MULTILINGüISME: ANTECEDENTS HISTòRICS DE LA IMMERSIó


-En 1962 Peal i Lambert van investigar amb xiquets i xiquetes
bilingües i van observar que les previsions de l’Oficina
Internacional de l’Educació no es complien amb els alumnes que ells
havien analitzat, sinó que, per contra, presentaven puntuacions més
altes que els monolingües. Aquesta investigació es va portar a terme a
altres llocs del món amb resultats semblants: Suïssa (Balkan, 1970),
EUA (Nova York, 1972), Israel (1972), Sud-Àfrica (Ianco-Borrall, 1972),
Canadà (Montreal), etc.

-En 1965 es va posar en marxa al Margaret Pendlebury School at Saint
Lambert_ de Montreal, al Quebec. W. Lambert i G. R. Tucker van avaluar
els resultats de la primera immersió lingüística i van observar que
el desenvolupament dels aprenents que havien seguit un programa amb
canvi de llengua era similar i, en determinats aspectes, superior al
dels companys que cursaven un programa amb la llengua de la llar. La
resta d’experiències escolars a altres llocs del món amb llengües
en contacte van mostrar que hi ha casos en què és possible, i fins i
tot beneficiós, que els infants siguen escolaritzats en una llengua
diferent de la familiar.


EL MARC LEGAL DE LA LLENGUA AL PAÍS VALENCIÀ

CONSTITUCIó ESPANYOLA (1978)

-ARTICLE 3 «1. El castellà és la llengua oficial de l’estat. Tots
els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la. 2.
Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives
comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. 3. La riquesa de
les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni
cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.»

-ARTICLE 20.3 «RESPECTE DEL PLURALISME LINGüíSTIC.» Aquest
«respecte» hauria d’implicar la protecció de les llengües
minoritzades i afavorir-ne el desenvolupament social.

L’ESTATUT D’AUTONOMIA

-La regulació estatutària de la llengua al País Valencià està
recollida principalment en l’article 6 de la Llei Orgànica 1/2006, de
10 d’abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol,
d’Estatut d’Autonomia del País Valencià, que preveu que: «1. LA
LLENGUA PRòPIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA éS EL VALENCIà. 2.
L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual
que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. TOTS
TENEN EL DRET A CONèIXER-LOS I A REBRE L’ENSENYAMENT DEL, I EN,
IDIOMA VALENCIà. 3. La Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal
i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per
tal d’assegurar-ne el coneixement. 4. Ningú no podrà ser discriminat
per raó de la seua llengua. 5. S’ATORGARà ESPECIAL PROTECCIó I
RESPECTE A LA RECUPERACIó DEL VALENCIà.

-------------------------

[1] L’alumnat escolaritzat en valencià sol presentar actituds més
favorables a l’aprenentatge de llengües, com han demostrat els
estudis realitzats. Vegeu: LAURA PORTOLéS. _MULTILINGüISME PRECOç:
ANàLISI DE LA CONSCIèNCIA PRAGMàTICA I ACTITUDS LINGüíSTIQUES EN
INFANTS CONSECUTIUS MULTILINGüES. _UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLó,
UEM-UJI

[2]
https://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/1316/un-model-plurilingue-intercultural-de-consens-i-centrat-en-els-objectius
[4]
--

FES ESCOLA! Treballem junts per la nostra llengua. Amb tu, comptem.
Informa-te'n a www.escolavalenciana.org/amics [1]

www.escolavalenciana.com [2]