Radiografia lingüística dels Països Catalans

L'equip de l'Estira la llengua
Tancament de mitjans de comunicació, retrocés de la presència en l’ensenyament, reducció de recursos, sentències judicials... Aquesta ha sigut la tònica de la temporada en matèria de llengua. Una llista de successos que hem anat seguint a temps real des de l’Estira la llengua.







PAÍS VALENCIÀ: Vicent Moreno: “Continuem la nostra reivindicació en positiu”

La voluntat no expressada explícitament de la Generalitat Valenciana de suprimir unes 70 unitats educatives en la nostra llengua ha posat en alerta Escola Valenciana al llarg d’aquesta temporada que tanquem. Justament, enguany s’ha produït l’única aparició del president d’aquesta entitat, Vicent Moreno, en un programa de Canal 9. Va ser poques hores abans que es tanqués Radiotelevisió Valenciana, RTVV, i que es produís un dels titulars més colpidors recollits a l’Estira la llengua! els darrers mesos. Un tancament de mitjans de comunicació a què se sumava, més tard, el tall de l’emissió de Catalunya Ràdio a les comarques valencianes.

Amb tot això, a Escola Valenciana li augmenta el volum de feina. Vicent Moreno afirma: “Continuem la nostra reivindicació en positiu”. I demostra constància en la defensa del dret a l’escolarització en valencià: “No consentirem que en cap lloc falle”. I un dels seus mètodes d’acció, darrerament, ha sigut demanar per la nostra llengua i per al País Valencià allò que el govern espanyol imposa a Catalunya en presència del castellà a les aules. Aquest serà un model de lluita que es mantindrà la temporada vinent, tenint en compte que al setembre s’ha d’implantar la Llei orgànica espanyola de millora de la qualitat educativa, la temuda LOMQE. Moreno insisteix que defensaran la implantació de la llengua dins l’escola “per aconseguir dominar adequadament la llengua oficial que també és el valencià”. I rebla: “Serem on calga per a reivindicar eixa posició”. Això sí, lamenta que les victòries que de moment aconsegueixen, com la suspensió de la supressió d’una unitat de valencià al col·legi Pare Català de València, s’obtinguin als tribunals perquè són processos molt llargs.

Un altre cavall de batalla d’Escola Valenciana és aconseguir la dimissió o la destitució del secretari autonòmic d’Educació i Formació, Rafael Carbonell, que malgrat que la justícia ha declarat que ha comès il·legalitats, es manté al càrrec.

L’ALGUER: Gaví Balata: “No sabem encara de ningun proveïment a favor de la llengua a les escoles”

Molt diferent és la realitat lingüística a l’Alguer on, la temporada començava amb moltes promeses, amb el bon regust de boca de la campanya gràfica de promoció lingüística sota l’eslògan “En alguerès té més gust!”. Fins i tot, el síndic Stefano Lubrano havia promès que l’aeroport tindria megafonia en català. Però al novembre, va dimitir. Gaví Balata, tècnic cultural alguerès de la província de Sàsser, té un missatge per al nou síndic acabat d’investir, Mario Bruno, després del que qualifica ”d'any de canviaments”: “Li fem l’enhorabona i esperem que pugui tirar endavant lo camí que s’havia tallat al novembre amb la dimissió del síndic precedent”. Balata, artífex de la primera campanya electoral en alguerès, explica que tant a les eleccions regionals sardes com a les municipals alguereses ha guanyat una coalició de centreesquerra “en la qual teòricament se suposa que hi ha una sensibilitat millor cap a la qüestió lingüística; una impressió, però, de fet, que encara no és estat verificada”. Fins i tot, en el cas dels canvis a la regió, diu que no li acaben de convèncer: “Han canviat el director del servei que portava tota la planificació lingüística i encara no l’han substituït. No sabem encara de ningun proveïment a favor de la llengua a les escoles i coses així”. Entén que fa poc del canvi, però n’esperava més.

En el cas concret de l’anomenada Barceloneta sarda, veu amb bons ulls que el nou síndic hagi fet el discurs d’inici de mandat en alguerès i que hagi anunciat que assumirà ell directament l’Ofici Lingüístic. En tot cas, Gaví Balata es mostra prudent i diu: “Esperem que faci el que ha promès”. Des del novembre fins ara, amb la dimissió de Lubrano, la ciutat ha quedat governada per una comissió tècnica designada per Roma i Balata en fa un balanç ras i curt: “Durant los sis mesos de comissariament, pràcticament no s’ha fet arrés per la llengua”.

FRANJA DE PONENT: Natxo Sorolla: “Hi ha una confusió des de la Llei de llengües”

On tampoc s’ha fet gaire per la llengua és a la Franja de Ponent. Sobretot, després de la més surrealista que ens hem trobat els darrers mesos en matèria lingüística: la invenció d’un nom nou per la nostra llengua, LAPAO, de Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental. Tot això, arran de l’aprovació de la famosa Llei de llengües d’Aragó, el maig del 2013. El sociolingüista de referència de la Franja, Natxo Sorolla, explica que la situació de la llengua en aquestes comarques discontínues no s’ha alterat “tant per la llei de llengües aprovades sinó tot el que ha anat desplegant-se a partir d’això, però que ja venia d’abans”. Explica que “ja s’havien tancat els programes que potenciaven el català o la presència d’autors en català a les escoles”.

A més, a partir de l’aprovació de la Llei de llengües d’Aragó, Sorolla opina que “s’ha potenciat d’una forma molt important la incorporació de l’aragonès o el creixement de l’aragonès a les escoles i instituts” i, pel que fa al currículum d’ensenyament, “no se sap ben bé si s’està referint a l’aragonès i al català o només a la llengua aragonesa”. En definitiva, que “hi ha una confusió des de la Llei de llengües”.

CATALUNYA: Muriel Casals: Aquesta batalla la perdreu, no insistiu

La llei que penja damunt de la normalització lingüística de Catalunya com una espasa de Dàmocles és la Llei orgànica espanyola de millora de la qualitat educativa, la LOMQE o Llei Wert. El text envaeix competències transferides a la Generalitat i impossibilita el model d’immersió lingüística en català, que s’ha demostrat que encara no és suficient perquè els joves sortits del sistema educatiu dominin satisfactòriament la nostra llengua. En tot això, Muriel Casals veu “una voluntat molt dura per part de les institucions del govern espanyol de fer-nos homogenis, de fer que Espanya no sigui un Estat on hi ha una pluralitat de llengües i cultures”. La presidenta d’Òmnium Cultural assegura: “Ataquen per tots camins, fan servir els jutges, fan amenaces, volen limitar els canals de televisió... Estan plantejant una batalla duríssima en contra de la normalitat en l’ús del català”.

Però paral·lelament, Casals està convençuda que hi ha “una voluntat encara més forta per part d’una amplíssima quantitat de ciutadans catalans” de no cedir. I es dirigeix al govern espanyol i els diu: “Aquesta batalla la perdreu, aquesta batalla no la guanyareu, no insistiu”. Qualifica de “duríssimes” les situacions viscudes aquesta temporada i que “sembla mentida” que passin. És per això que augura un “estiu de feina”.

CATALUNYA NORD: Pere Manzanares: “Hem perdut una batalla però no hem perdut del tot la guerra

Si a la Catalunya del Sud busquen escapar-se d’una escapçada lingüística, a la Catalunya Nord insisteixen en la petició perquè s’ampliï la presència del català a les aules. L’activista referent d’aquestes comarques, Pere Manzanares, assegura que “la demanda dels pares és important i a l’administració li costa d’atorgar una aula aquí i una aula per allà per respondre a aquesta demanda”. Senzillament demanen que als concursos públics de places de mestre se n’habilitin més de bilingües que fins ara, per evitar situacions surrealistes com la d’Elna (el Rosselló), on les places d’ensenyament bilingüe català-francès s’han de sortejar entre les famílies demandants.

Aquesta temporada les comarques nord-catalanes també van tenir l’ai al cor amb l’acomiadament de l’equip de TV3 format per Thierry Masdéu i Pere Codonyan. Diversos activistes, incloent-hi Manzanares, van fer guàrdia a la porta de la delegació per evitar que es buidés. Manzanares assegura que d’allà “no s’ha tret res” i valora amb satisfacció el fet que segueixen tenint un equip de corresponsals però amb seu a Girona, que pugen i baixen. Amb això, opina: “Hem perdut una batalla però no hem perdut del tot la guerra”.

Però als propers mesos, a la Catalunya Nord tindran els dos ulls posats al sud, a l’expectativa del que passi amb el procés sobiranista de Catalunya. Per Manzanares, si “arriba a terme” tot plegat tindrà “repercussions positives a Catalunya Nord i canviarà moltes mentalitats”.

ANDORRA: Maria Cucurull: “Potser farem menys activitats, però la llengua ha de continuar reivindicant-se”

Mentrestant, de repercussions positives no n’hi ha hagut cap. Al contrari, la crisi retallava la subvenció de la Generalitat de Catalunya a l’Associació per l’Ensenyament del Català a la Catalunya Nord, l’APLEC. Això passava la temporada passada. Però aquesta temporada s’ha patit una retallada de subvencions catalanes a Andorra. El Centre de la Cultura Catalana, una entitat cultural civil, ha perdut amb aquesta retirada una porció important del pressupost. Maria Cucurull, membre de la junta i col·laboradora de l’Estira la llengua!, assegura que ara “no hi ha local, però el centre continua viu”. De fet, fa pocs dies iniciava un nou cicle d’activitats, els Debats oberts. Sigui com sigui, explica: “Nosaltres seguim treballant d’una altra manera. Potser farem menys activitats, però la llengua ha de continuar reivindicant-se, promocionant-se”.

També ha vist, els darrers anys, com li disminuïa el pressupost el Servei de Política Lingüística del Govern. En concret, segons el seu cap, un 60% des del 2010. Això ha suposat, per exemple, que el servei hagi deixat de fer inspeccions, que treballi amb menys personal i que el 2013 no es poguessin fer les enquestes per fer l’estudi d’usos i coneixements del català, que segons ha dit el tècnic de l’SPL i copresentador de l’Estira la llengua! Pere Vilarrubla “s’estan fent ara mateix i es publicaran el 2015”. Del que sí que hi ha dades és de l’ús i la percepció de la llengua a les escoles. Segons Vilarrubla, “l’estudi, publicat amb l’últim ajut Lídia Armengol, constatava que la llengua franca principal a les escoles és el català”. Això sense oblidar que “hi ha molta diversitat de contextos” als centres. Cucurull, que també és mestra de català del Ministeri d’Ensenyament, hi afegeix: “D’una escola a l’altra penso que varia molt la llengua. Hi ha llocs on es parla molt de català i hi ha llocs on podríem, fins i tot, trobar estudiants que no se saben expressar en català”. Amb això, recorda que encara ara a moltes botigues els dependents es dirigeixen al client inicialment en castellà però, malgrat que assegura que la vivacitat del català encara no es pot comparar amb la seva vila d’origen, Valls, conclou: “La situació ha millorat molt”.

ILLES BALEARS: Maria Antònia Font: “Guanyarem perquè és allò que diuen: la força de la raó”

En canvi, a les Illes Balears, tota l’acció política recent condemna el català a recular en grau d’oficialitat i presència a les escoles. Però tot això ha provocat “que la comunitat educativa s’uneixi”, amb paraules de Maria Antònia Font, portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears i del sindicat educatiu STEI, el que va convocar la vaga indefinida de principi de curs. Relata que “el govern no ha deixat d’atacar l’educació, la llengua i el model lingüístic escolar, que té s’aval del 90% de pares i mares”. I com que aquestes accions afecte “molt tothom”, hi ha hagut “moltíssima mobilització des de sa vaga indefinida de tres setmanes fent propostes de desobediència civil i darrerament aquesta vaga de fam protagonitzada per un membre de s’Assemblea de Docents, que és en Jaume Sastre, un professor de secundària”.

Després d’aquest acte de resistència dels mestres, la conselleria recentment s’ha obert a dialogar “però sense tocar el TIL, el model lingüístic”, concreta Font, que veu com “Bauzá continua tancat”. Per tant, veu la solució “a ses urnes”. Mentrestant, seguiran defensant el model d’escola pública, de qualitat i en català.

D’optimisme no en veu gaire, “perquè és molt trist veure que un govern no compleix amb sa seva responsabilitat de dur a la igualtat plena la llengua catalana i que ataca els seus propis funcionaris docents, els insulta des del parlament, els hi diu si feim política, si deixem de fer política, si feim por als nins... coses que no s’havien sentit mai i manco des de la tribuna d’un parlament de les Illes Balears”. I rebla: “D’optimisme no n’hi ha. El que hi ha és fermesa. Fermesa en la lluita i amb la convicció de defensar un model que ha estat impulsat per mestres i professors de ses illes des de fa més de 30 o 40 anys i és aquesta escola sa que defensam i que continuarem defensant. Guanyarem perquè és allò que diuen: la força de la raó”.

Que no ens apaguin la Flama, aquest Sant Joan enllaça't per la llengua!

Les entitats que formen part d'Enllaçats per la Llengua us desitgem una feliç revetlla i una nit màgica de Sant Joan, festa nacional dels Països Catalans.

Amb la flama del Canigó i un llaç al balcó!






ELS FOCS D'AQUEST SANT JOAN


Ja les podèu fer ben altes
les fogueres aquest any:
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d'aquest Sant Joan.

Cal que's vegin de Valencia,
de Ponent i de Llevant...
i en farèu també en la Serra
perquè's vegin més enllà.

Que la terra està revolta
sota'l peu dels Occitans,
i convé que se'n recordin
de la antiga germandat.

Des que fou esquarterada
no s'havia vist pas mai
redreçarse alhora els troços
cadascú pel seu costat.

Miracle! Gent d'Occitania,
l'esprit d'Oc s'ha despertat!
Tots la passarèm en vetlla
eixa nit de Sant Joan.

Tots la passarèm en vetlla
al voltant dels focs més alts,
perquè's parlin uns amb altres
com llengues de l'Esprit Sant.

Parlaràn de serra en serra,
i de la més alta als plans...
¡Pirinèu, si resplandisses
tot encès de mar a mar,
remembrant als fills en vetlla
les memories del passat,
les fianses del pervindre
i els misteris d'eix atzar
que fa que'ls fills d'una mare,
que'ls homes d'un sol parlar
tingan els braços enlaire
tots alhora bracejant;
i el crit d'una sola llengua
s'alsi dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de Llibertat!
                           Joan MaragallJuny, 1907.

Barcelona clama per l'escola en català a tot el territori!


Representants de les entitats educatives i en defensa de la llengua d'arreu els Països Catalans feren ahir a Barcelona una mostra d'unitat en defensa de l'escola en català i contra la llei Wert.


A la capcelera, al costat de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, hi varen participar Escola Valenciana (Vicent Moreno) i Mª Antònia Font, del moviment eduactiu de les Illes Balears.
També hi donaren suport més de quaranta entitats de tot els territori, com els Amics de la Bressola, els sindicats Stepv,  la Ustec-Stes, o la CSC, així com d'altres com la FOLC o el Tempir al costat de moltes altres entitats. Des de la Franja, l'Associació de Pares del Matarranya en Defensa del català CLARIÓ també hi mostraren la seva solidaritat envers la concentració i des de l'Alguer Òmnium Cultural de l'Alguer.

Més de 100.000 persones, segons els organitzadors, varen assistir a el que va ser una gran festa en suport al model d'escola catalana, on famílies, alumnat, mestres, colles i entitats s'uniren amb una sola veu reivindicant el dret a decidir el nostres propi model d'escola.

Durant el manifest de Muriel Casals (ÒC), les referències a la unitat cultural i lingüística dels Països Catalans varen ser constants, recordant  la vaga de fam que està duent a terme el mestre de les Illes, en Jaume Sastre (que també rebé mostres de solidaritat de molta gent), la croada contra la llengua pròpia del govern Bauzá, dels alumnes que cada any queden fora de l'escolarització en català al País Valencià i, en general, de tots els dèficits que arrossega "uns territoris que estem enllaçats per la llengua", "una comunitat de deu milions d'europeus repartits en quatre estats".














L'escola en català, cosa de tots i totes! [comunicat d'ExLL]



12 de juny 2014

L'escola en català, cosa de tots i totes!



El pròxim dissabte 14 de juny n'hi haurà una cercavila multitudinària al centre de Barcelona (18:00 Pg. Sant Joan) convocada per la plataforma Somescola.cat, on es reivindicarà (amb un caire festiu) el model d'escola catalana que garanteixi la presència del català com a llengua vehicular a l'ensenyament. Aquesta concentració expressarà, de ben segur, la voluntat dels catalans a decidir, també, el seu propi model educatiu malgrat les sentències judicials en contra i l'actitud del govern de l'estat espanyol.

Des de les entitats que formem Enllaçats per la Llengua ( STEPV, STEI i IB, USTEC-STES, Amics de la Bressola, ACL El Tempir, Òmnium Cultural de l'Alguer, Escola Valenciana, ACPV, FOLC, Confederació Sindical Catalana, Assemblea de Mestres i professors en català IB, Plataforma PROU, Moviment Franjolí per la Llengua, Centre de Cultura Catalana d'Andorra, SEPC, CIEMEN, Confederació d'AMPAs Gonzalo Anaya, Castelló per la llengua, COS, BEA, PDD, Acció Cultural Països Catalans ) mostrem el nostre més absolut suport a la cercavila multitudinària i animem tothom a la participació massiva, i celebrem l'entesa produïda a nivell de Països Catalans entre les entitats i organitzacions de Catalunya, País Valencià i Illes Balears que treballen per la normalització de la llengua catalana al seu territori.

I en aquest sentit últim, des del nostre col·lectiu volem aprofitar aquest esdeveniment per a recordar que la reivindicació d'un ensenyament de qualitat en llengua pròpia és un motiu bàsic a tot el territori catalanoparlant, a on veiem, dia rere dia, com els drets lingüístics de centenars de milers d'alumnes es veuen minvats davant la minsa presència de la llengua catalana a l'escola.
Així doncs recordem, ràpidament, com a les Illes Balears el govern Bauzá trenca el consens lingüístic, imposa el decret TIL i redueix la presència del català a l’escola posant en perill la cohesió social.
Al País Valencià centenars d'unitats educatives en valencià perillen de cara al curs vinent on, de ben segur, milers de xiquets/es tornaran a quedar-se, demanant-ho expressament, sense ensenyament en català.
Així mateix, a Andorra el sistema educatiu propi que representa l'escola andorrana ha de competir amb dos models diferents (l'espanyol i el francès) al seu territori on la llengua oficial de l'estat (el català) és lluny de ser punter.
Mentre a d'altres territoris, com l'Alguer, el Carxe, la Franja o la Catalunya Nord, malgrat lloables iniciatives bàsicament privades com la Bressola i d'altres, el català és, gairebé, fora del sistema educatiu.

En resum, la situació del català a l'escola a 2014 és lluny d'estar normalitzada i, en conseqüència, un gruix considerable de l'alumnat no rep l'educació en la seva llengua pròpia, que és alhora la del territori on viu, vulnerant així els seus drets lingüístics bàsics com a ciutadans europeus. Des d’Enllaçats per la Llengua continuarem fent accions conjuntes a totes els PPCC perquè qualsevol cosa que afecta la llengua en una part del territori, afecta el seu conjunt i la seva pervivència.


Agrairem que feu el màxim de difusió d'aquestes informacions


Salutacions cordials,

Enllaçats per la Llengua http://exllengua.blogspot.com 
                                   enllacatsperlallengua@gmail.com

Els sindicats USTEC·STES-IAC, STEI i STEPV donen suport la mobilització del 14J



Els sindicats USTEC·STES-IAC(Catalunya), STEI–Intersindical (Illes Balears) i STEPV–Intersindical Valenciana donen suport a la mobilització convocada per Somescola que tindrà lloc el proper 14J per defensar l'escola catalana i el model d'immersió lingüística.

Els tres sindicats, majoritaris a l'àmbit de l'ensenyament als seus respectius territoris, consideren que el model d'escola catalana aplicat a Catalunya és un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i ha estat clau per cohesionar la societat catalana. Aquest model, que ha comptat amb el suport unànim de la comunitat educativa, ha estat reconegut per diverses institucions internacionals i ha estat avalat per informes de nombroses institucions pedagògiques d'arreu del món.

La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular al sistema educatiu català ha contribuït a pal·liar el greu desequilibri que viu el català respecte del castellà en els àmbits socials i culturals, alhora que s'ha demostrat eficaç en l'acollida i la inclusió social dels infants i dels joves nouvinguts.

Per tot això, USTEC·STES-IAC, STEI i STEPV mostren el seu rebuig a les sentències del Tribunal Suprem espanyol, manifesten el seu suport al model d'escola catalana i criden al conjunt de la societat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra, L'Alguer i la Franja a participar en la convocatòria del 14J i a treballar conjuntament per fer front als atacs que pateix la nostra llengua comuna.


Palma, Barcelona, València, 10 de juny de 2014

La situació actual de l'escola a l'Alguer, per Irene Coghene i Marcel A.Farinelli





Per parlar i comprendre la situació actual de l'escola a l'Alguer, ciutat de la Sardenya i de l'estat italià, no se pot fer sense començar de lluny.
L'Estat italià, una realitat institucional bastant jove (1861),
és nat a imitació, per diversos aspectes, de la realitat francesa: centralista i monolingüe. Això malgrat una extrema varietat lingüística com demostra la realtat històrica i cultural dels territoris que ne formen part. Del punt de vista dels idiomes parlats al moment de la unificació, la realtat és assai significativa: sol un 2,5% parlava italià a l'any 1861. Doncs, lo Regne d'Itàlia, República del 1946, ha resistit a reconèixer les sues minories lingüístiques, i l'ha fet perquè obligat per qüestions lligades a les relacions internacionals. Desprès de la Primera Guerra Mundial, l'Itàlia reconeix certs i ben limitats drets a les comunitats que entren a formar part de l'Estat, a causa dels canvis de les fronteres decidits durant la conferència de pau a París. Aqueixes eren les comunitats de llengua tedesca i serbocroata de la zona nord-oriental del país. Lo feixisme, amb una certa calma, és tornat endrera i durant los anys trenta ha prohibit totes les paraules no italianes, sigui foristeres sigui en “dialecte”, fins i tot al cinema i al teatre (amb calqui excepció il·lustre, com la Companya Teatral De Filippo, a Nàpols). A més, durant la dictadura, la pública instrucció s'ha consolidat com a el vehicle principal per a la italianització, fet que continua també durant la democracia.

A la caiguda del regim, la nova República torna a reconèixer les minories que poden tendre un Estat veí que les protegeix, com en el cas del Südtirol (Àustria), de la Vall d'Aosta (França) o dels eslovens pels quals són previstes disposicions de caràcter internacional. Les tres fanen part de les respectives regions autònomes reconeixudes de la Constitució italiana del 1948: Trentino Alto Adige, Vall d'Aosta i Friuli Venezia Giulia. No obstant l'organització territorial no fossi del tot centralista, les institucions italianes han sempre resistit a realitzar tota l'autonomia possible, especialment en el camp cultural, ja que la televisió, i sobretot l'educació, ara accessible a tota la populació, han difús i difonen amb èxit la llengua nacional.


La Constitució a l'art. 6 diu les següents paraules: «La Repubblica tutela con apposite norme le minoranze linguistiche», i ajunim nosaltros també a nivell escolar. La regió Sardenya, regió autònoma, en qualitat d'illa, com la Sicília, i no perquè terra de minories, preveu l'actuació d'aqueix article solament al 1997 amb la llei n. 26 “Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna” que a l'art. 3, garanteix la més àmplia participació de l'escola, per la valoració de la llengua i cultura de Sardenya. Important és l'art. 2, 4 que dóna el mateix reconeixement de la llengua sarda al català de l'Alguer. Dos anys més tard arriba la llei estatal 15 desembre 1999 n. 482, «Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche», que dedica els articles 4-6 al sistema escolar. L'art. 4 estableix que l'ensenyament de la llengua minoritària en les escoles primàries i secundàries de primer grau, és sempre facultatiu, sota petició dels pares. Un pas envant respecte a quan els mestres mateixos convidaven los pares a parlar en casa solament en italià, per no crear problemes per parlar i escriure bé.
Amb el quadre jurídic regional al 1998 se pensa a un projecte ambiciós: l’associació Òmnium Cultural de l’Alguer convoca els mestres, units per l’estima de la llengua pròpia. Per la coordinació se forma el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori. L’equip del Centre elabora els programes i els materials lingüístics de la maternal a la secundària de primer grau. El centre coordina una vintena de docents, entre els quals se poden diferenciar dues categories: ensenyants de l'escola i ensenyants del Centre. Els primers tenen dues opcions, cedir una hora i fer treballar en classe un dels docents del Centre o ésser ellos a fer l'hora d'alguerès. Així naix el projecte Joan Palomba.

Del Servei d’Ensenyament de Català, del Departament d’Educació i l’associació Òmnium Cultural de l’Alguer, al curs escolar 2004-2005 naix una altra experiència: la Costura, secció experimental de l’escola San Giovanni Bosco, que preveu, pel 60% de les activitats, l’ús de l’alguerès. No aculli ni 20 minyons i no arriba a satisfer les demandes d’inscripció.


Les dues experiències poden ésser considerades una etapa de transició. El futur se basa no tan en la norma que permet l'ensenyament de i en la llengua minoritària, subordinat a les demanes dels pares, sinó en l'aplicació del mètode CLIL, acostament educatiu centrat sobre dos objectius: una segona llengua utilitzada per ensenyar continguts i per emparar la mateixa llengua. Se pot aplicar doncs a les de l'art. 6 Const It, arribant a un tercer objectiu: la difusió de les llengües de minoria. Al 2011 l'Assessorat a la Pública Instrucció del Municipi de l’Alguer i la Generalitat de Catalunya, a través de l’Espai Llull de l’Alguer, en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la Università degli Studi di Sassari, han organitzat un curs de formació pels docents algueresos. La finalitat és el potenciament de les metodologies dels docents per ensenyar en català de l’Alguer la pròpia matèria. En aqueixa ocasió han constituït un Grup de Treball per a la introducció del català de l'Alguer en el currículum escolar dels estudiants algueresos. Participaven al projecte el Ministeri italià de la Instrucció, la Universitat i la Recerca, La Generalitat, amb la Representació del Govern a la ciutat de l'Alguer, el Govern de la Regió Autònoma de Sardenya, el Municipi de l’Alguer.
S'aguardaven grans novetats, però de moment no hi ha més notícies i per l'alguerès no hi ha res que mos faci afirmar que pugui ésser protagonista a l'escola.


Irene Coghene, coordinadora a l'Alguer de la Plataforma per la Llengua i secretària del Centre Excursionista de l'Alguer

Marcel A. Farinelli, historiador alguerès


Muixaranguers i castellers junts pel dret a decidir el 8 de juny [Comunicat d'ACPV]

logo

València, 6 de juny de 2014

NOTA DE PREMSA
ACPV I LES MUIXERANGUES DEL PAÍS VALENCIÀ PEL DRET A VOTAR I LA LLENGUA
Acpv i muixerangues del País Valencià faran un acte a Algemesí en suport al dret de decidir

El proper diumenge dia 8 de juny s’aixecaran diversos castells en capitals europees com a expressió de suport popular al dret dels catalans a votar (independentment del sentit del vot de cada persona) sobre el seu futur, tal com una majoria absoluta de la seua ciutadania i del seu Parlament reclamen, en una acció que porta com a lema "Catalans want to vote. Human towers for democracy."
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) -com entitat que defensa la llengua i cultura, i tenint en compte que la llengua no pot ser parcel·lada, i també els valors de progrés- té un acord de federació amb les entitats Òmnium Cultural –de Catalunya- i Obra Cultural Balear. En base a aquest acord, i de manera coordinada amb les altres dues entitats amb les quals formen la Federació Llull- hem impulsat la iniciativa que també al País Valencià s’aixeque una torre humana donant suport a la campanya i expressant, a més, el desig dels valencians de reclamar diàleg a un Govern que no el practica i de defensar la nostra llengua en el conjunt del seu àmbit.
Perquè no es tracta només de donar suport a la reclamació de la majoria de la societat catalana a un dret tan elemental com el del vot, sinó també reclamar al Govern espanyol una actitud més democràtica, de diàleg, en aquest i molts altres temes (censura de TV3, reformes unilaterals de l’ensenyament que no tenen en compte ni els drets lingüístics ni la qualitat, crisi social, etc). I també es tracta de reafirmar la unitat de la llengua, sovint tan atacada per aquest mateix Govern, amb una acció coordinada per les entitats que formem la Federació Llull.
És per això que hem proposat a les colles de muixerangues del País Valencià una iniciativa unitària protagonitzada per elles, com a representants de la cultura popular valenciana. L’acte consistirà en aixecar diumenge vinent 8 de juny, en la Plaça Major d'Algemesí, a les 12h, una única muixeranga, formada per membres de les colles de tot el País, com a símbol d’aquesta reclamació popular de democràcia i diàleg, i de respecte de la nostra llengua i cultura. Una acció senzilla i plena de simbolisme, un gest que representa la nostra voluntat de ser com a poble.


Dissabte 14 de juny tots junts a Barcelona! [Comunicat de la Bressola]

DISSABTE 14 DE JUNY TOTS A BARCELONA!





En els diferents territoris de parla catalana, el reconeixement de la nostra llengua topa amb els impediments i, fins i tot, agressions d'uns governs que es neguen a admetre la diversitat cultural i lingüística.

La nostra llengua pateix atacs, hostilitat política i judicial a l'escola, amb l'objectiu de convertir-la i/o mantenir-la a l'estadi de llengua de segona categoria. No són ni uns fets nous, ni aïllats. Arreu dels Països Catalans, lluitem per un model educatiu de qualitat en català, perquè hi tenim dret i perquè és el nostre deure.

Des de La Bressola, volem donar suport a aquesta reivindicació. Una reivindicació comuna a tots els nostres territoris, des del País València,  a les Illes Balears, passant pel Principat i la Franja, Andorra i l’Alguer, i evidentment també a Catalunya Nord. La nostra llengua és a la vegada la nostra riquesa i la nostra diversitat.

No podem quedar-nos muts en el context social i polític el en qual ens trobem avui dia. Per això, demanem l'adhesió, la col·laboració, la implicació i l'ajuda a tots els components de la nostra entitat, mares i pares d'alumnes, AMPAs i amics i amigues per a defensar l'escola en català.

El proper 14 de juny, LA BRESSOLA se sumarà a la Gran Cercavila convocada per SOMESCOLA a Barcelona per a cridar ben fort que necessitem i reclamem un model educatiu de qualitat, en català i per a tothom, en el conjunt dels Països Catalans.

www.bressola.cat
Carrer Natura S/N 66000 – PERPINYÀ
Catalunya Nord
  
L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DE LA BRESSOLA
www.amicsbressola.cat
tel. 93 518 18 55
 

Situació de l’ensenyament del català a Catalunya-Nord (2014); per Miquel Mayol


Miquel Mayol i Raynal (nascut a Perpinyà, l'11 d'agost de 1941) és un advocat i un dels polítics catalanistes més coneguts a la Catalunya Nord.Va estudiar dret a París, Montpeller i Alger abans de ser advocat a Nantes i a Perpinyà.
Miquel Mayol ha participat activament a la majoria d'iniciatives en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya del nord, com per exemple la Universitat Catalana d'Estiula Bressola, l'Escola Popular Catalana o la realització de la Porta dels Països Catalans.
L'any 2014 fou guardonat amb el Premi Joan Blanca de la vila de Perpinyà que reconeix el compromís en defensa de la cultura i de la identitat catalanes.


A Catalunya-Nord,  mirant enrera als anys 60 del segle passat,  hom té
de constatar que evidentment s’ha fet progressos pel que fa a
l’ensenyament del català a les escoles del país.  No podia ser
altrament ja que a partir de  l’annexió francesa del «Rosselló i
territori adjacent de Cerdanya » fins a les lleis escolars de Jules
Ferry (1875) l’ensenyament  - quan n’hi havia -  era en llatí o en
francès.  La generalització d’un ensenyament primari exclusivament
francòfon a finals del segle XIX dirigit per l’Estat amb la voluntat
clara d’acabar amb les llengues autòctones, lligat amb les idees de
progrès i tota la mitologia gal havia realitzat un genocidi cultural
quasi perfecte estenent l’autoodi a nivells  insospitats.  La
substitució lingüística programada i mantinguda constantment a travès
de les 3 monarquies, dels 2 imperis, de les 5 repúbliques i dels
règims intermediaris havia pràcticament assolit els seus objectius a
finals del segle XX ja que a partir de finals de la segona guerra
mundial la transmissió lingüística s’havia interromput totalment.
Però l’imperi s’estava esmicolant mica en mica i la resistència aquí
com en els altres pobles de l’hexàgon s’ha manifestat a nivell d’una
petita minoria a partir dels anys 68 amb l’embranzida formidable del
bonic Maig.  Alguns catalans del « Rosselló i país adjacent de
Cerdanya » no volien despareixer del mapa.


A partir d’aquí hi ha hagut un progrès.  Però un progrès lentíssim.
Hom té la impressió que l’Estat adopta una política de compassió
terminal :  el gota a gota que es dóna al moribund per estalviar-li
els patiments de l’agonia.   És evident que amb la llengua va la
cultura.  Cultura, llengua, territori poden desembocar en una
reivindicació més àmplia, la d’une minoria nacional que un dia pot
demanar els reconeixements dels seus drets, drets reconeguts en totes
les  societats democràtiques.   Doncs, evidentment, l’ensenyament del
català es fa en una dinàmica conflictiva amb la por d’un Estat que veu
que se li acaben els rèdits de la « grandeur »



Quina és la situació avui.  Les enquestes més recents  han demostrat
que un 40% de les famílies nord-catalanes demanen un ensenyament
bilingüe i al menys 75 % un ensenyament en català (cf. « informe sobre
la situaciò de la llengua catalana (2012) » p. 93).  Segons
declaracions d’uns representants de la Federació en defensa de la
llengua i cultura catalanes a la premsa (diari l’Indépendant del 23
d’abril 2014) el nombre d’alumnes del primer grau de les escoles
estatals que reben un ensenyament bilingüe és de 2415 sigui el 6,28%
del total dels alumnes escolaritzats en aquells centres.  S’ha
d’afegir-hi els  701 alumnes d’ensenyament maternal i primari  que
reben un ensenyament immersiu a l’escola associativa a vocació pública
catalana la Bressola.  Bilingüe o immersiu al primer grau són doncs un
7% de l’efectiu total.  Pel que fa a l’ensenyament de segon grau,
durant el curs anterior eren 2381 alumnes que rebien un ensenyament
opcional o com a llengua viva 2 o 3 en els centres estatals i el curs
present tenim al col.legi Pompeu Fabra de la Bressola, al Soler, 140
alumnes.  Els mitjans que posa l’Estat són del tot insuficients.
L’any passat a l’escola de la République faltaven 5 mestres.  Enguany
a Elna els alumnes que volien fer bilingüisme català francès eren
massa nombrosos i es va sortejar els qui ho podrien fer.  Pel que fa a
la Bressola el creixement previst necessita la creació de cinc càrrecs
de mestres o professors.  Generosament l’Estat ens en posa 1 !
Aquesta situació és encara més inaceptable si es contempla el fet que
a Euzkadi nord 25 % dels alumnes reben un ensenyament bilingüe i que a
Córsega el bilingüísme és generalitzat…