M. Antònia Font: “Tenim una constitució que no ens protegeix i un constitucional que no defensa els nostres pocs drets”

Entrevista publicada a www.tornaveu.cat

Professora de secundària, militant de l’STEI Intersindical, és una dels portantveus dels comitès de vaga dels sindicats i de l’Assemblea de Docents, entitats que ha liderat el procés de protesta en contra de la implantació del Tractament Integrat de Llengües (Decret TIL) a les Illes Balears. Tot i que a hores d’ara (10 d’octubre de 2013) la vaga ha estat, suspesa temporalment, el conflicte lluny de solucionar-se s’ha agreujat i l’esperit de lluita es manté ben fort. Aprofitant una breu estada a Barcelona, li vàrem fer aquesta entrevista que us oferim a continuació.

Has vingut a Barcelona com a representant dels sindicats i dels comitès de vaga l’Assemblea de Docents.  Porteu 3 setmanes de vaga en contra del TIL. 
Sóc membre del sindicat STEI, que forma part del Comitè de Vaga i també formo part a nivell personal de l’altre Comitè de Vaga, el de l’Assemblea de Docents.
A banda del sindicat STEI, que és el majoritari,  hi ha CCOO, que també va convocar la vaga. La resta de sindicats també hi han donat suport. Tots hi som. Aquesta és una de les claus de l’èxit d’aquesta mobilització. És a dir: pares, tots els sindicats, professors, la nostra universitat...

Abans de la imposició del TIL hi hagué altres intents encaminats a diluir el català com a llengua vehicular en l’educació, no?
Hi hagué la proposta de la lliure elecció de llengua. El tret, però, els va sortir per la culata, ja que el primer any el 87% de pares varen triar l’ensenyament en català, i el segon any fou el 90%. I quan no els funciona la lliure elecció de llengua imposen el TIL.

Com definiries el TIL?
De fet és el laboratori de la LOMCE i posa en marxa el programa de la Fundació del PP, la FAES, pel que fa a llengües, perquè resulta que ens impedeix fer el 100% de l’ensenyament en català, no ens deixa utilitzar el català com a única llengua vehicular a l’ensenyament amb l’excusa de la modernització d‘introduir l’anglès. El TIL dóna un 33% a cadascuna de les tres llengües, el català, l’espanyol i l’anglès. Tanmateix els alumnes no estan preparats per rebre l’ensenyament d’una àrea no lingüística en anglès.

També hi ha dificultats pel que fa a la seva implantació...
El govern vol fer una implantació no progressiva, comencen a tres anys però no la van pujant any a any, sinó que fan una implantació invasiva, és a dir primer, tercer, cinquè de primària i primer d’ESO. Tot per l’any que ve. S’ha de dir que aquest calendari no ha estat mai negociat, ni a cap mesa ni a enlloc, per això nosaltres (STEI i UGT) vàrem presentar un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia les Illes Balears, que vàrem guanyar, en el sentit que no es podia implantar un calendari d’aquestes característiques ni tan aviat ni tan de cop, ja que ni els alumnes ni tampoc els professors hi estan preparats, no s’ha negociat, no s’ha dut al Consell Consultiu... Era el 6 de setembre.

Quina fou la resposta del govern?
Aquell mateix dia el govern va fer un decret llei nou. Això va rebel·lar molt la gent i va fer que es més gent secundàs la vaga indefinida, que havia estat convocada dia 3 de setembre pels sindicats i dia 5 de setembre per l’Assemblea de Docents. .

Quines organitzacions hi estan implicades?
Des d’un primer moment, els sindicats hem exigit que l’Administració reconegués com interlocutor el Comitè de Vaga de l’Assemblea de Docents, tot i que l’administració té alguns dubtes legals sobre la seva constitució. És per això que està aixoplugat sota el paraigua dels sindicats. Nosaltres cercam la unitat d’acció i aquesta és una manera que es vegi que no hi ha escletxes entre l’assemblea i els sindicats, que tots anem plegats sense fissures.

A priori, pot semblar bona la incorporació d’una tercera llengua en el currículum educatiu.
Nosaltres hem presentat un projecte per incentivar l’anglès a les aules amb un programa de reforç de professorats i de material. Però el govern  va al 33%/33%/33% sense tenir en compte els temes pedagògics i les possibilitats objectives de la seva implantació. Ni els alumnes estan preparats per rebre-hi els ensenyaments ni els docents hi estan per donar-los-hi. Per altra banda s’ha de dir que els continguts de la matèria quan es fan en anglès són més baixos que la mateixa matèria impartida en català.

Pel que sabem no sols es tracta del TIL sinó que s’han barrejat també altres coses.
Darrera del TIL també hi ha la Llei de Símbols, que també ha molestat molt. Si penges per exemple un llaç quadribarrat (símbol de la lluita pel català a les Illes), en un centre et pot caure una multa de 5.000 €, si el director no el treu té una multa de 10.000 €...
També ha molestat molt els expedients disciplinaris (suspensió cautelar de sou i de funció docent) que han obert a tres directors de Menorca que van manifestar la seva impossibilitat per poder aplicar el TIL amb una clara intenció d’escarni. La conselleria exigeix que els directors obeeixin sense opinar. Els diu que han d’obeir les ordres que els dóna un superior jeràrquic. Una clara estratègia per infondre por al col·lectiu docent.

Històricament, a les Illes veníeu d’un consens de facto amb temes relacionats amb la llengua i l’educació...
Veníem d’una llei del 1986 de Normalització Lingüística feta en temps del PP. El Decret de Mínims és de l’any 1997, que regula l’ús del català i diu que el 50% dels continguts educatius es faran com a mínim en català. Si es vol el 100% caldrà posar d’acord tota la comunitat educativa. En aquells anys es va fer molta feina i molt bona amb el resultat que la gran majoria d’escoles feien el 100% en català.  Això va ser el resultat del consens.

Dins d’aquest procés de conflicte, heu variat les vostres propostes?
Començàrem demanant la derogació del TIL i ara plantegem la seva aplicació voluntària. No se’ns pot dir que no volem negociar. Davant d’aquesta proposta, el govern no es mou, especialment pel que fa referència a infantil i a primària. S’ha de dir que nosaltres no signarem cap acord sense la consulta als treballadors i treballadores docents. Realitzarem altres mesures de pressió. L’STEI ha iniciat una  via judicial internacional al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb Drets Humans de Mallorca i l’Assemblea de mestres i professors en català de les Illes Balears.  L’assetjament institucional, malgrat que no té una tipificació en el codi penal, crec que ja li haurien de posar perquè té un comportament típic d’aquest casos: aïllament, persecució de la víctima, negació de la comunicació, fer que s’equivoquin, ofegar... tota l’estratègia del pervers i la víctima.

Un dels elements diguem-ne estratègics que han possibilitat l’èxit de participació i durada de la vaga han estat les caixes de resistència.
Funcionen molt bé. Hi ha com a tres caixes de resistència. Una que la gestiona cada centre, una segona l’Assemblea de Docents i l’Obra Cultural Balear els recursos de la qual es dediquen a mantenir l’estructura de l’Assemblea, a pagar  consultes jurídiques i en tercer lloc als vaguistes. I una  tercera caixa que és la nostra i la d’Enllaçats per la Llengua que està destinada únicament als vaguistes.

Possiblement, la demostració més palpable de fins a quin punt el conflicte s’ha transformat en un conflicte social hagi estat la manifestació del 29 de setembre.
Va ser la manifestació més multitudinària feta mai fins ara a les Illes. Hi va haver una forta implicació de la societat civil balear. La manifestació l’obrien les colles de xeremies, n’hi havia gairebé 40.  Les claus de l’èxit foren la implicació de docents de l’escola pública i de la privada concertada, de les cooperatives d’ensenyament, de pares i mares, la FAPA, COAPA, de tots els afectats. La Plataforma Crida per una Educació Pública de Qualitat, ja existia feia dos anys. Van ser els que varen posar en marxa la samarreta verda, per exemple, organitzant tancades amb molta participació. La universitat també ha fet costat, les associacions de directors i d’inspectors d’educació...

S’ha de destacar el paper mobilitzador que hi hagué a les altres illes...
Si, això és molt important perquè sempre ens centrem a Mallorca. Cal destacar, per exemple, la Coordinadora de Professors Preocupats d’Eivissa, les Assemblees de Menorca, els Docents Associats de Formentera, els Professors pel Sentit Comú de Mallorca, la Plataforma per l’ensenyament públic de Manacor, l’Assemblea de Mestres i Professors en Català a totes les illes...

A banda de l’educació, existeixen altres dos fronts en contra del català.
A banda del tema del TIL, que afecta principalment l’educació, el govern de Bauzá ha llevat el requisit del català als funcionaris i ha desmantellat els mitjans de comunicació públics en català: educació, funcionariat i mitjans de comunicació.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta.